Infància 06/01/2018

Milers de milions de nenes i nens

L’editorial Litera acaba de publicar el llibre ‘Nenes i nens’, un viatge perquè cadascú aprengui a ser qui és. I és que cada nen i cada nena és diferent. I per molts anys!

Laura Pinyol
4 min
Milers de milions de nenes i nens Un viatge d’amor  i comprensió

“Al món hi ha moltes nenes i molts nens. Milers de milions. I no n’hi ha dos que siguin iguals. Cadascuna, cadascun, és nena o nen a la seva manera”. Així comença aquest llibre fotogràfic d’Aingeru Mayor i Susana Monteagudo, que l’editorial Litera (Albuixech, 2017) ha publicat en euskera, castellà i català. És un viatge a través de l’experiència compartida de vint-i-set nens i nenes que expliquen qui són, què els agrada i què no els agrada i com se senten.

Aingeru Mayor, un dels seus autors, detalla que és un llibre “sobre la infància i l’educació sexual bàsica”, fruit de la necessitat de comptar amb algun llibre que expliqués aquesta evolució que fan els nens i les nenes. I aquest és el cúmul d’històries sobre les quals s’estructura aquest llibre de fotografies i afirmacions que, amb un fil conductor de contraposicions, relata que hi ha nenes que porten cabells llargs i nenes que els porten curts, com l’Awa o l’Amanda; nens que els porten curts i nens que els porten llargs, com el Josué o el Gael; nens a qui els agrada anar amb skate, com el Zuhar, i nens als quals els agrada ballar o fer surf, com el Maren. Perquè, com diu la Candela, “no hi ha coses de nens i coses de nenes”. I és que cada nena i cada nen és diferent dels altres.

ÚNIC, ÚNICA AL MÓN

I com s’ha fet aquest llibre ple de veritats i confessions? L’Aingeru assegura que és “una aventura personal”, fet perquè “els menuts puguin parlar amb els seus pares i mares”. Per a aquest compendi, s’ha valgut de la seva extensa xarxa de contactes, que li han possibilitat les fotografies, d’arxius familiars, i les afirmacions dels seus protagonistes, que són plenes d’honestedat i de resolucions universals. No és, per tant, un llibre de text sinó més aviat “un micròfon on se’ls pot sentir parlar d’ells mateixos”.

Hi ha nenes i nens que porten pantalons i nenes i nens a qui els encanta portar vestits. Moltes nenes es disfressen de princesa o de fada, com també alguns nens. I hi ha altres nenes que es disfressen de pirata o de superheroi, com molts altres nens. Aquestes són les frases que serveixen de connectors entre les fotografies dels nens i les nenes que ens expliquen com són, amb una claredat sense fissures sobre la seva identitat. Se salten tots aquells prejudicis o etiquetes que, sovint, els adults ens entestem a assignar per explicar diferències des de la complexitat. El més sorprenent és que, en una primera lectura, passen per alt les particularitats que assenyalaríem d’uns i altres. Perquè no es posa l’accent en allò que els assenyalaria com a diferents -una transsexualitat, un síndrome, una aparença física-, sinó que l’única premissa és la seva pròpia afirmació. Són tal com diuen que són. I són allò que volen ser. El més important és ser un mateix. I aconseguir-ho és tota una aventura.

Escollir els colors que t’agraden, les activitats que vols fer, la roba que vols posar-te. L’Izadi, per exemple, només vol portar calces de color rosa. La seva mare -diu el llibre- creu que és perquè va tastar un iogurt de maduixa, mentre que fins aleshores només n’havia menjat de naturals. Des de llavors diu que li agraden “el color rosa i el color blanc natural”. O la Laia, que es queixa que no li havien posat mai un vestit de color rosa. Quan va ser-ne conscient, el primer regal que va demanar va ser una disfressa de fada rosa, amb ales i corona, també rosa!

O el Nabil, que porta vambes de color rosa, tot i que el primer dia que les va dur a l’escola alguns nens se’n van riure. “Si no us agrada el rosa, no us el poseu, però no us rigueu de mi”, va respondre. Assegura que la mestra el va felicitar per haver sigut tan valent, i ara hi ha altres nens que en porten, com els futbolistes.

HO SÉ PERQUÈ HO SOC

“Jo soc una nena perquè sé que ho soc”, afirma contundent la Laia. “Llavors, què fa que siguis nena o nen?”, es formulen els infants. “Ets nena o nen... perquè sents que ho ets! És una cosa que saps i prou. I només pots saber-ho tu”. Així, doncs, sabem que “la majoria de nens tenen penis i la majoria de nenes tenen vulva”, com en Tjokro, que acaba de néixer i, “com que té penis, segurament deu ser un nen, i així el veuen la mare i el pare, tot i que només ho podran saber segur quan comenci a parlar”, escriuen Mayor i Monteagudo. “També hi ha nenes amb penis i nens amb vulva”, i alguns dels seus protagonistes ens expliquen per què. Com tots i cadascun d’ells, es fan preguntes i miren de trobar les seves pròpies respostes.

És una necessitat urgent que hi hagi materials sobre educació sexual a les escoles”, assegura Mayor. Aquesta ha sigut una de les sortides que ha trobat aquest llibre, que, per exemple, ja ha esgotat dues edicions en euskera, utilitzat per alguns professionals de la docència per cobrir aquest espai. En conseqüència, estan preparant materials audiovisuals i una unitat didàctica i manipulable que estarà a punt d’aquí pocs mesos, perquè nenes i nens puguin treballar una realitat que és diversa en ella mateixa.

Un viatge d’amor i comprensió

La breu autobiografia autoritzada dels autors al final del llibre diu que l’Aingeru Mayor treballa de professor a la universitat, però no que és doctor en informàtica i amb formació sexològica. Destaca que sempre li ha interessat el que té a veure amb l’amor i amb els sexes. Per això hi diu: “Fa molt que aprèn, reflexiona i investiga sobre el tema i comparteix els seus coneixements en cursos i tallers. Té dues filles, una amb vulva i l’altra amb penis. Sovint el treuen de polleguera. Per això pensa que això de ser pare és una bogeria. I així s’estima les seves nenes: amb bogeria”. De la Susana, en destaca que mai li havia agradat jugar amb nines i, en canvi, li interessaven els ordinadors, l’art i els llibres. Per això s’ha acabat dedicant al periodisme i al disseny gràfic editorial. Un creu que cada nen i cada nena ha de poder ser com és i viure feliç. L’altra, que un món millor és possible i necessari. Per això, tots dos han construït plegats aquest llibre tan particular. Els beneficis van destinats a Chrysallis Euskal Herria, Asociación de Familias de Menores Transexuales.

stats