A.F.

Massa diagnòstics de TDAH?

Els experts alerten del sobrediagnòstic psiquiàtric en la infància i l'adolescència

Massa diagnòstics de TDAH? / GETTY Zoom

Cada vegada són més els nens i els adolescents als quals es diagnostica TDAH, trastorn oposicionista-desafiant o altres trastorns, tot i que, en la majoria de casos, no es tracta d'una malaltia mental sinó d'un malestar o una dificultat que té a veure amb factors socials o ambientals. El fenomen s'anomena 'psicopatologització', és a dir, s’atribueixen explicacions patològiques a comportaments o problemes que, en realitat, són normals per al període vital. S’observa, doncs, una tendència al sobrediagnòstic psiquiàtric en la infància i l’adolescència, com van alertar els experts reunits en la VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, celebrada fa uns dies a Martorell.

“Cada cop afloren més categories diagnòstiques que classifiquen la diferència i el malestar, de manera que el concepte de salut es fa cada vegada més estret i limitat, i es titllen de patològics problemes que abans no es consideraven mèdics”, apuntava Roger Ballescà, psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. “La ràbia, l’avorriment, la timidesa o el dol, entre molts altres, són desconforts normals en la infància i l’adolescència que no han de tenir necessàriament una explicació patològica”, afegeix.

La responsabilitat dels professionals

Durant la VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor, Agustí Bonifacio, treballador social de l’Hospital Sant Joan de Déu, va explicar que els recursos d’atenció a la salut mental infantojuvenil es troben amb un important nombre de demandes urgents que estan relacionades amb factors ambientals o que, fins i tot, podrien considerar-se “exclusivament socials”. “Seria important, tant com sigui possible, discriminar quines situacions sí que requeririen un ingrés o un abordatge de salut mental en un dispositiu de tercer nivell i quines, en realitat, demanarien una actuació de tipus social exclusiva o prèvia”, ha assenyalat.

En aquest sentit, els experts reunits a la VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil van apuntar a la responsabilitat dels professionals de l’àmbit de la salut mental a l’hora de fer interpretacions excessivament laxes en el diagnòstic dels trastorns de conducta i en la necessitat que primer s’intenti intervenir en l’entorn del nen analitzant el seu àmbit relacional. “Si ens centrem únicament en l’infant o el jove, oblidem gran part del problema, que sol estar relacionat amb factors externs, i convertim el nen en patològic, amb les conseqüències que això comporta”, va assegurar Roger Ballescà.

En molts casos no es tracta d’una patologia, sinó d’un malestar que es pot abordar intervenint en l’entorn

Per això, durant la Jornada es va reflexionar sobre les repercussions que la psicopatologització té en la infància i l’adolescència en termes d’etiquetatge i de “profecia que tendeix al seu compliment”. “Si diagnostiquem un trastorn de dèficit d’atenció sense analitzar els factors externs que poden estar causant el problema, estem traient al nen i al seu entorn la responsabilitat de solucionar-lo i, amb tota probabilitat, el nen acabarà desenvolupant finalment alguna problemàtica”, explicava el psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor.

El paper de la família i l’escola 

Al llarg de la Jornada es va parlar del concepte de “desresponsabilització social” i del paper de la família i l’escola. Així, els experts van assenyalar que la família ha de tenir un paper actiu en l’educació dels fills i una participació més explícita a l’escola. “De vegades, els pares busquen una explicació patològica perquè fer-ho és la tendència social actual: l’atribució externa dels problemes”, reflexionava Ballescà. “Però que un nen presenti problemes d’aprenentatge a l’escola enmig d’un procés de divorci pot ser completament normal”.

Per la seva banda, Segundo Moyano, educador social, doctor en pedagogia i director del grau d’educació social de la UOC, va afirmar que hi ha una certa tendència a situar l’explicació del treball educatiu en paràmetres psicològics, i que es proposen algunes aproximacions que acaben tenint com a únic camí pedagògic recórrer el que marca un diagnòstic psicològic. “De la mateixa manera i paral·lelament, assistim a una proliferació contínua de dificultats importants a l’hora d’elaborar conceptes educatius, des del mateix discurs pedagògic, per tractar les situacions pràctiques en entorns educatius”, va afegir.

En la mateixa línia, Maribel Blázquez i Mònica Castro, referents d’atenció inclusiva (RAI) dels serveis territorials del Baix Llobregat, van apuntar que l’escola ha d’intervenir en l’entorn que acull l’infant i no només en el subjecte com a nucli d'origen de la situació, “deixant enrere la visió rehabilitadora i incidint en les condicions que afavoreixin ser-hi, participar i aprendre”.

Falta de recursos i necessitat de coordinació

Durant aquesta VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell també es va fer referència a la manca d’activació –o manca d’existència– de determinats recursos comunitaris i d’accions preventives, així com als problemes de coordinació entre dispositius de la xarxa sociosanitària i de protecció. Segons Agustí Bonifacio, treballador social de l’Hospital Sant Joan de Déu, això podria explicar la demanda creixent que s’observa en l’àmbit de l’atenció a la salut mental infantojuvenil.

En aquests sentit, Bonifacio va explicar que la figura del treballador social pot ser útil a l’hora de promoure un ús millor de les urgències, “evitant psiquiatritzacions innecessàries, iatrogènies o estigmatitzacions”. En la mateixa línia, els professionals de l’Hospital Sagrat Cor van assenyalar la importància del psicopedagog als centres educatius, però també van denunciar la falta de recursos i la dificultat que comporta que, sovint, només es compti amb un professional per a diverses escoles i instituts.