Cándida Piña

Mama, em fa mal l’esquena!

Determinats factors de l’estil de vida poden influir en l’aparició de la simptomatologia

Mama, em fa mal l’esquena! / ISAAC BUJ Zoom

Actualment, un 51% dels nens i un 69% de les nenes pateixen algun tipus de mal d’esquena abans de complir els 15 anys, cosa que incrementa considerablement el risc que aquestes malalties esdevinguin cròniques a l’edat adulta.

En la majoria dels casos, aquestes molèsties no es deuen a una patologia concreta, és més un dolor inespecífic sense causes conegudes. En algunes ocasions sí que es poden diagnosticar algunes malalties. Les més recurrents són l’espondilolistesi, un defecte del tancament d’una o més vèrtebres, i la cifosi de Scheuermann, que consisteix en un augment de la curvatura de la zona toràcica de l’esquena.

Nombrosos estudis parlen de determinats factors de l’estil de vida actual que poden influir significativament en l’aparició de la simptomatologia. L’ús de motxilles amb un pes excessiu, el tabac, l’adopció de males postures, la pràctica d’esports d’intensitat molt elevada i, sobretot, el sedentarisme són els més importants.

L’ús de motxilles amb un pes excessiu, l’adopció de males postures i, sobretot, el sedentarisme són factors de risc

Per desgràcia, els nens passen moltes hores asseguts, començant per les llargues jornades escolars, que, a més, en molts de casos inclouen tasca per fer a casa, i acabant per les hores d’oci, que molts passen davant la televisió, l’ordinador o els videojocs. Tot això afavoreix l’adopció de males postures i substitueix hores d’activitat física moderada a l’aire lliure.

Un punt important és l’ergonomia postural: hem de reduir les hores que els nens passen asseguts, esclar, però també és important assegurar-nos que quan hi estan ho fan en una postura adequada i amb un mobiliari que ho permeti. He de dir que per la meva activitat professional he fet visites a moltes escoles i, en la majoria, el mobiliari no és suficientment bo des del punt de vista de l’ergonomia. Una bona postura quan estam asseguts es basa:

  • Malucs, genolls i turmells formant un angle de 90 graus.
  • El pes ha de quedar als glutis, concretament damunt les tuberositats isquiàtiques, que són els dos ossos que trobam enmig de cadascun dels glutis.
  • El seient ha de cobrir del maluc fins a un poc abans del plec del genoll, i el respatller ha d’arribar a l’altura de les clavícules, i ha de fer un angle proper als 90 graus respecte del seient.
  • Els peus sempre han d’estar recolzats a terra o en un reposapeus. És molt habitual a les escoles veure nins amb els peus ‘volant’, cosa que fa que acabin asseguts en postures estranyes.
  • Els braços no han de penjar, han d’estar damunt la taula o en uns reposabraços.

Un capítol a part mereix el tema de les motxilles escolars. S’han fet estudis que relacionen directament els casos de mal d’esquena en nens i adolescents amb el pes excessiu de les motxilles. Què es considera un pes excessiu? Tot aquell que superi un 10% del pes corporal. Per exemple, un nen de 12 anys que pesi uns 40 kg no hauria de dur una motxilla que pesi més de 4 kg. A més del pes, pel que fa a les motxilles hem de tenir en compte altres aspectes: les anses han de ser amples i encoixinades, les motxilles sempre han d’anar penjades de les dues anses i amb la càrrega al centre de l’esquena i a prop del cos. Les motxilles amb rodes tampoc no són una alternativa saludable, ja que es duen amb un sol braç i fan que el nen adopti una posició de torsió de l’esquena gens favorable. A més, no són gens còmodes per pujar escales i voreres.

Per mantenir l’esquena sana i una bona salut en general és imprescindible fer activitat física de manera regular, com a mínim dos cops cada setmana. Encara que sempre s’ha dit que la natació era el millor esport per a l’esquena, s’ha observat que el seu efecte beneficiós és similar al que aporten la majoria dels esports. Per tant, per crear un bon hàbit i que es mantingui en el temps, és important tenir en compte els gustos i les preferències del nen.

Hem parlat molt de com podem prevenir el mal d’esquena, però què podem fer quan apareix? Primerament, ens hem d’assegurar que es compleixen tots el punts que hem explicat. Si no és així, hem de modificar el que sigui necessari per complir-los. Si tot i això el dolor apareix, hem de tenir en compte que en nens menors de vuit anys no és habitual i, per tant, al primer símptoma hem d’acudir al metge per descartar les patologies. En canvi, a partir d’aquesta edat les indicacions són les següents:

  • Mai no s’ha de fer repòs al llit, ja que facilita la prolongació del dolor i la possible reaparició en el futur. En cas que el dolor obligui a estar tombat de manera puntual, el temps de repòs ha de ser al més breu possible ja que a partir de les 48 hores es perd força muscular. A més, mai no s’ha de deixar de fer activitat física per complet, només evitar les activitats i els moviments concrets que augmentin el dolor.
  • Consultar un professional especialista. Un fisioterapeuta pot fer una valoració postural completa, identificar alteracions i pautar estiraments i exercicis per tal de corregir el dolor i prevenir reaparicions futures.
  • Consultar sempre el metge quan el dolor persisteix, empitjora o s’associa a altres símptomes com ara febre, pèrdua de pes...

Cándida Piña és fisioterapeuta de Creix