Quan una al·lèrgia et pot condicionar la vida

BarcelonaLa Fiona Olivé, de 14 anys, viu amb tos i mocs 24 hores al dia els set dies de la setmana. És com si estigués sempre refredada. Durant la temporada de fred la seva família sempre viu amb l’ai al cor perquè no es refredi de debò, ja que qualsevol infecció respiratòria pot complicar-se fàcilment i acabar en pneumònia. La jove és al·lèrgica a diferents tipus d’àcars de la pols, a les gramínies i als gats i, durant un temps, també hi va haver la sospita que fos al·lèrgica a les albergínies, la qual cosa va descartar-se recentment després de l’exposició controlada a l’aliment a l’hospital de dia de l’Hospital de Sant Pau. Tot i així, els dos anys que va conviure amb aquesta sospita, va haver d’actuar com una persona al·lèrgica de facto a aquesta verdura. Durant aquest període, explica la Karla Islas, la seva mare, el més dur per a ella va ser haver de tenir sempre present l’al·lèrgia “i, abans de menjar res, haver de preguntar o estar alerta per si portava albergínia”. A la jove “també se li va fer pesat a l’escola”, afegeix.

Islas recorda com, des de ben petita, la Fiona tenia pell atòpica. “Pels volts dels cinc anys va començar a patir bronquitis de repetició fins que, arran d'una espirometria, li van diagnosticar asma. Per mantenir sota control l'al·lèrgia als àcars, actualment la Fiona segueix un tractament d'immunoteràpia. És el que es coneix com a vacuna i consisteix en una punxada cada set setmanes. “A més –afegeix la seva mare–, té un inhalador de manteniment diari i un altre de rescat, i sempre porta un antihistamínic a sobre per si de cas.” La jove també fa controls amb l'al·lergòloga anualment, però com que és propensa a fer pneumònies –l’any passat en va fer tres–, la seva pediatra també li fa un seguiment estret. I és que, destaca la seva mare, “en qüestió d'hores, comença a tenir dificultat respiratòria greu i hem de córrer a urgències perquè li administrin oxigen”.

Les al·lèrgies més habituals en l’edat infantil són les alimentàries –sobretot en els més petits– i les respiratòries, sigui als àcars, als pòl·lens, a les espores o als animals. Les que són produïdes per fàrmacs i insectes, afirma Pilar Llobet, cap del servei de pediatria de l’Hospital General de Granollers, “són menys freqüents a pediatria si la comparem amb l’edat adulta”. A l’hora d’identificar com cursen cada un d’aquests tipus d’al·lèrgies, la també consultora d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica del centre hospitalari apunta que les alimentàries poden produir simptomatologia molt variada. El més freqüent, apunta, són lesions a la pell tipus fava, vòmits i mal de panxa d’inici sobtat sense altra causa, però també poden presentar-se amb tos, estridor, dificultat per respirar i, fins i tot anafilaxi (que és la combinació de dos o més d’aquests símptomes) i en alguns casos xoc. “De fet –incideix Llobet–, la causa més freqüent d’anafilaxi a l’edat pediàtrica són els aliments".

“Actualment els pediatres al·lergòlegs no recomanem la introducció progressiva d’aliments, sinó la introducció precoç un cop les criatures inicien l’alimentació complementària”, subratlla Llobet. L’objectiu no és un altre que disminuir l’al·lèrgia alimentària. A més, una vegada iniciada la ingesta d'un aliment nou en la dieta és important donar preses freqüents, no ocasionals. El motiu, explica, “és que, durant aquest període, es considera que hi ha més possibilitat que es generi tolerància immunològica i si es manté l’aportació, també es manté la tolerància”. Només cal tenir en compte, assenyala, que quan són petits, certs aliments, com les fruites seques, “s’han de donar sempre molt triturats per evitar el risc d’ennuegament”. Llobet apunta que en aquesta tolerància intervenen molts factors, “des de predisposició genètica fins a factors ambientals com infeccions, exposició a tabac, fàrmacs, etc.” i, per tant, reconeix, “cal continuar investigant per poder avançar en la prevenció de l’al·lèrgia alimentària”.

Al·lèrgies respiratòries i als fàrmacs

Al seu torn, l’al·lèrgia al pol·len o als àcars es presenta amb símptomes respiratoris tipus tos, xiulets (sibilants o roncs), rinitis o conjuntivitis. “De vegades –matisa Llobet–, aquests símptomes poden confondre’s amb una al·lèrgia alimentària, per això és important el seu estudi per part d’un pediatre al·lergòleg.” Per últim, aquelles al·lèrgies produïdes per algun tipus de fàrmac cursen com en l’edat adulta, sobretot amb símptomes cutanis com faves, inflor de parpelles, cames o extremitats, manifestacions que, tal com assenyala la cap de pediatria, “durant la infantesa, també poden estar relacionades amb infeccions víriques pròpies de l’edat i que es poden confondre amb una reacció al fàrmac que se li estigui administrant a la criatura en aquell moment”.

En qualsevol cas, en cas de sospita d’al·lèrgia, caldrà actuar en funció de la simptomatologia que presenti cada infant. La majoria, apunta Llobet, “es resoldran amb un antihistamínic i evitant l’al·lergen, però en altres necessitarem inhaladors i fins i tot adrenalina intramuscular”. En qualsevol cas, la consultora d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica recomana fer una visita al pediatre de capçalera de l’infant, excepte en els casos que presenti dificultat per respirar o malestar general o molta afectació. “En aquests casos més greus cal anar al Servei d’Urgències i en cas de sospita de xoc, trucar al 112”, subratlla.

El paper de l’entorn

Atesa la seva condició, és fonamental que la Fiona porti la medicació sempre a sobre. Vagi a on vagi. “Quan va d’excursió o dorm fora, intenta buscar l'espai amb menys pols, però no sempre és possible, fet que li pot acabar generant conflictes”, assenyala la seva mare, que també reconeix que, “de vegades, algú pot pensar que és una excusa per escollir llit o per no voler dormir a terra”. El paper de l’entorn, per tant, així com la seva sensibilització, és fonamental per tal que la vida d’aquests infants i joves amb al·lèrgies diverses no es vegi estigmatitzada per la seva condició. La Karla Islas apunta que, en general, la Fiona i ella s’han trobat amb força consciència per part de les escoles i instituts, així com per part de menjadors escolars, restaurants i equipaments lúdics com les sales de festes infantils.

Tot i això, recorda una vegada que la van trucar de l’escola de primària dient-li que la seva filla no volia menjar la pizza perquè deia que era al·lèrgica a l’albergínia. “Jo no m’ho podia creure –exclama–, no és que la Fiona ho digués, és que l’escola tenia un certificat mèdic de la pediatra que jo mateixa els havia entregat feia uns mesos, on ho especificava!”. En canvi, a l’institut on va ara, l’experiència ha estat molt positiva. “Són molt curosos i, fins i tot, organitzen una jornada de portes obertes específica per a les famílies amb infants amb al·lèrgies i intoleràncies, per tal que puguem conèixer els circuits i protocols, i veure com funciona el menjador un dia qualsevol i tastar el mateix que mengen els alumnes”, celebra Islas.

La Pilar Llobet, cap del servei de Pediatria de l’Hospital General de Granollers, es mostra més crítica amb aquest tema i és que, subratlla, “en general, es confon al·lèrgia amb intolerància i sovint es minimitza el risc”. Llobet també afirma que “s’infravalora l’afectació que comporta per la restricció social i el patiment de les famílies i la possibilitat que els nens tinguin una reacció greu davant una ingesta per error o d’un aliment ocult, sigui en la composició o per contaminació amb un altre”. En els últims anys, apunta, s’han fet diverses campanyes informatives i molts restaurants tenen cartes amb informació d’al·lèrgens principals, però no de tots, i algunes escoles els han demanat informació tant a la unitat d’Al·lèrgia Pediàtrica com als seus pediatres de capçalera, sobretot quan tenen algun nen amb reaccions greus. “Per millorar la consciència és bàsica la informació i, sobretot, diferenciar les al·lèrgies de les intoleràncies i altres trastorns digestius”, insisteix Llobet.

Pas a l’edat adulta

“Amb l’arribada de l'adolescència, ens trobem amb diversos factors que fan que aquests pacients, que tenen una malaltia crònica com és l'al·lèrgia, siguin especialment susceptibles”, apunta Patricia Martínez, cap en funcions del servei d’Al·lergologia de l’Hospital General de Granollers. Martínez cita factors com l'absència de consciència de la malaltia, la manca d’una xarxa de suport o l’inici de la presa de decisions pròpies “que de vegades dificulten el control de la malaltia o l'aparició de reaccions greus”. La societat, assenyala Martínez, no està del tot preparada per acollir aquests adolescents durant el seu pas a l'edat adulta ja que, per exemple, se segueix confonent la intolerància a la lactosa amb l'al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca, cosa que pot portar a algun desenllaç fatal, com ha passat”. En aquest sentit, la doctora posa en valor el paper dels metges al·lergòlegs i de les associacions de pacients al·lèrgics com l’AEPNAA, una comunitat, a parer seu, “molt activa, que ajuda i recolza els pares d’infants sobretot amb al·lèrgies alimentàries, brindant sempre alertes sobre l'etiquetatge correcte dels aliments”.

Un dels objectius del programa de transició específic que l’Hospital General de Granollers va posar en marxa el febrer de 2024 és precisament acompanyar i empoderar els joves, fomentant la seva autonomia i seguretat en l’autogestió de la malaltia. Per fer-ho possible, els membres del comitè –format per metges i infermeres dels serveis de Pediatria i d’Al·lergologia de l’hospital– es reuneixen cada dos mesos. “Durant les sessions, comentem el cas de cada pacient (situació actual, si tenen una altra malaltia afegida i l'entorn particular de cadascun). Així, quan arriben a la consulta d'adults, ja coneixem el seu historial mèdic i les seves circumstàncies”, destaca Martínez. Als pacients més complexos se’ls cita un dia perquè els valori alhora l'especialista i la infermera, se’ls explica la seva malaltia i el tractament que han de realitzar, i s’intenta que prenguin consciència de la malaltia, alhora que puguin normalitzar-la. “També els oferim eines perquè puguin tractar de manera autònoma els símptomes i als pares els expliquem que els han de continuar acompanyant, però brindant-los confiança”, continua Martínez. Des de la seva posada en marxa, el servei ha valorat un total de 80 pacients que han fet la transició des de la unitat d’al·lergologia infantil a la d’adults.