Quant i com  han d’estudiar els infants durant els dies de confinament?
ESTHER ESCOLÁN

Confinats a casa. Quant i com han d’estudiar els infants?

Quant i com han d’estudiar els infants durant els dies de confinament? / GETTY

Des que es va declarar l’estat d’alarma, el 14 de març, escoles, instituts i universitats, i infants, adolescents, docents i pares i mares fan mans i mànigues per dotar-se d’eines i recursos que permetin als alumnes prosseguir amb el temari i les tasques escolars des de casa

El Iago i el Joel són dos dels gairebé 10 milions d’alumnes de l’estat espanyol que des de fa tres setmanes intenten anar complint els temaris i les tasques que abans feien a l’institut. L’un cursa primer de batxillerat i l’altre segon d’ESO, i tots dos recorden que quan les seves respectives tutores els van informar del tancament de tots els centres educatius de Catalunya, també van avançar-los que l’endemà l’equip directiu i el docent es reunirien per planificar com ho podien fer els alumnes “per prosseguir amb el curs de la millor manera possible, dins del confinament que ens toca viure aquests dies”. Era el dijous 12 de març a quarts d’una del migdia i, després de quatre dies de relativa calma, dilluns els pares van rebre un correu procedent de l’institut a través de la plataforma iEduca, que articula totes les comunicacions entre el centre i les famílies.

RECURSOS EN XARXA

El missatge enumerava una sèrie de tasques (resums, activitats, esquemes, diaris, comentaris de llibres, vídeos i documentals, lectures, treballs en grup) que els professors de cada matèria els encomanaven. Algunes haurien de durar una setmana; d’altres, 15 dies. A més de la llista de tasques, els proporcionaven tot un seguit d’enllaços a través dels quals podien incorporar nous coneixements, així com els e-mails dels professors per si calia contactar-hi en cas de dubte o per lliurar-los les tasques a mesura que les anessin enllestint. Els docents també anirien penjant al núvol tot un seguit de recursos per prosseguir amb el temari virtualment, a través del Drive o Google Classroom.

Les famílies han de fixar rutines perquè la canalla dediqui un temps a l'aprenentatge reglat Zoom

Les famílies han de fixar rutines perquè la canalla dediqui un temps a l'aprenentatge reglat / Getty

Preservar, tot i la situació, el sentiment de xarxa amb els companys i docents és bàsic, especialment, com explica la pedagoga Montse Marquès, “en el cas dels infants i els joves, que es troben en un procés de construcció d’aquest sentiment i de la seva xarxa relacional, que suposa, alhora, construir la seva pròpia identitat”. En aquest sentit, per a la també formadora i orientadora laboral, “tots els mitjans que afavoreixin seguir mantenint un contacte visual i verbal amb companys i professors són necessaris, i la tecnologia està sent un bon aliat, tot i que també cal saber gestionar-la”. Per a ells, “sentir que aquesta situació és compartida amb els seus companys i professors els ajuda també a minimitzar les angoixes i el desconcert que suposa la situació”.

PLANIFICACIÓ DEL TEMPS

En aquell primer missatge, el director de l’institut on estudien el Iago i el Joel també feia una sèrie de recomanacions, com ara “treballar preferentment al matí, ja que tothom està més descansat, començant a les 9 com a molt tard i de dilluns a divendres; planificar quines tasques de quines matèries farien cada dia abans de començar, i sabent que els d’ESO caldria que fessin dues sessions de dues hores d’estudi i els de batxillerat una jornada aproximada de sis hores; treballar ordenadament i comprovar, un cop enllestida la feina, que havien fet el que se’ls demanava, i dur a terme les tasques com si fossin a l’institut, sense mòbil ni música i buscant un entorn sense distraccions”.

Tots els mitjans que afavoreixin seguir mantenint un contacte visual i verbal amb companys i professors són necessaris

Durant aquests dies s’està posant a prova, d’altra banda, una altra competència clau: la gestió del temps. Marquès destaca que, precisament, es tracta d’una competència “que s’ensenya, i en aquesta situació de confinament cal seguir educant-la i ampliar-la amb altres elements cabdals com són el pacte, el consens i la flexibilitat”. Els experts aconsellen elaborar una rutina diària que respecti al màxim les activitats habituals en una situació normal. Aquesta rutina, subratlla Marquès, “hauria de ser consensuada entre infants i família”. Caldria que aquest horari concentrés les activitats lectives al matí, “alliberant així les tardes per a activitats extraescolars, com ara manualitats, d’esport o físiques en línia, tallers de cuina, ajuda en les tasques de la llar, etc.” És recurrent que els més grans es queixin de no donar a l’abast amb les feines que els han encomanat, cosa que requereix, segons Marquès, “entrenar encara més la gestió del temps i que els joves siguin conscients de l’esforç que els docents estan fent perquè tots ells assoleixin satisfactòriament el currículum d’aquest curs escolar”. “I que entenguin que ells també són una part cabdal per a l’èxit en la superació d’aquesta excepcionalitat”, afegeix.

REPENSAR L’ACTIVITAT

“Que el curs pugui continuar desenvolupant-se més o menys ordinàriament afecta de manera desigual professors i alumnes, especialment en els cursos de batxillerat, FP i universitaris, i d’això en són conscients els equips directius i docents”, apunta Marquès. Caldrà esperar per veure com afrontaran aquests nivells superiors la superació del curs, i dependrà del que duri la situació, però Marquès insta tothom a “confiar en l’esforç i els recursos que centres, educadors i institucions hi posaran per aconseguir-ho”. En aquesta cursa, els centres i la resta de l’ecosistema educatiu s’han adaptat al màxim a la situació: pengen a la intranet tasques per fer i els recursos disponibles; recomanen lectures, pel·lícules i documentals, visites virtuals a museus, etc.; alguns fan classes a distància via Skype o algun altre tipus de plataforma, i fins i tot hi ha editorials que han donat accés gratuït als seus llibres de text. Tot un desplegament que, en opinió de Marquès, “enforteix el sentit de comunitat educativa, el treball en xarxa i el descobriment de molts recursos educatius que fins ara potser no estaven del tot aprofitats”. I continua: “Aquest moment excepcional potser servirà per ampliar els conceptes d’educació, ensenyament i aprenentatge, i extreure’ls del context escola-aula per donar-los un espai més ampli, i això sempre va a favor dels infants i els adolescents”.

L’ESPAI D’ESTUDI

Adaptar-se a la situació també vol dir adaptar els espais d’estudi per intentar que el confinament no afecti emocionalment infants i família. “Si bé cadascú ha de tenir el seu espai de comoditat i de concentració, no cal que sigui la seva habitació, en el cas dels infants: poden treballar en una altra estança de manera efectiva i que s’entengui l’excepcionalitat del moment”, apunta Marquès, alhora que cataloga d’“aprenentatge” el fet de saber compartir espais i respectar que tots puguin fer les seves tasques compartint una estança comuna. Una convivència que, de retruc, fa més fàcils dos aspectes que la pedagoga considera clau: “Que els germans s’ajudin entre ells en les tasques escolars i que els pares s’impliquin en la tutorització dels aprenentatges escolars. Aquest suport entre membres de la família afavoreix també el reforç de la relació i la implicació de tots plegats en el procés d’educació i aprenentatge”.