M.S.O.

Alerta roja: llum blava, l’enemiga del son

L’alta exposició a les pantalles, i a la llum que emeten, deriva en conseqüències per a la salut visual. I una podria ser tenir més dificultats per agafar el son

Llum blava, l’enemiga del son / GETTY Zoom

Alerta. Ull viu. El fet que els adults -i, de retruc, els infants- estiguin cada cop més i més exposats a pantalles i pantalletes diverses ha fet proliferar els estudis sobre l’impacte d’aquesta (sobre)exposició creixent en el cos, la ment i la conducta de la canalla actual. Segons un estudi recent de la Universitat Europea, els nens d’entre cinc i set anys es passen una mitjana d’una hora i 20 minuts al dia davant de telèfons, tauletes, ordinadors o consoles, i una hora i 23 minuts més mirant la tele. I, compte: un terç d’aquests nens s’exposen més de dues hores diàries a dispositius digitals. Que els donen accés -s’ha de dir tot- a productes audiovisuals magnífics, i que els mantenen distrets fàcilment. Segur que aquest no és pas el primer ni el segon text periodístic que llegiu sobre criatures i pantalles (ni al Criatures tampoc), però sí que és molt probable que sigui el primer centrat en els efectes de la llum blava. Fet u: les pantalles LED n’emeten; fet dos: la llum blava dificulta agafar el son.

Marc Argilés, optometrista clínic, doctor en enginyeria òptica per la UPC i secretari de la junta de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV), explica que, d’entrada, la llum blava és natural i bona: “Forma part de l’espectre electromagnètic visible, que és la regió de la llum que rebem del sol que els nostres ulls poden percebre. Aquesta llum és un dels sincronitzadors més potents per al nostre ritme circadiari (el que controla els ritmes de son i vigília) i, per tant, pot modificar els rellotges interns. Altres sincronitzadors són, per exemple, l’exercici o l’alimentació”.

La llum blava és un dels sincronitzadors més potents per al nostre ritme circadiari (el que controla els ritmes de son i vigília)

Aquesta és la cara de la llum blava natural o artificial: és un dels botons on dels humans; la creu, el fet que desvetlla grans i petits abans d’anar a dormir: “Els ulls -apunta Argilés- no només ens serveixen per veure-hi: tenen una ruta específica que els connecta amb el nostre rellotge biològic (els nuclis supraquiasmàtics [20.000 neurones de l’hipotàlem]), que alhora connecta amb la glàndula pineal, que segrega la melatonina”. L’hormona, recorda, “només se segrega durant la foscor”.

Som al cap del carrer: “Tot depèn de l’hora que rebem aquesta llum blava. Durant el dia -observa l’optometrista- no hi ha cap problema; el que fa és dir-li al nostre rellotge biològic que és de dia i hem d’activar les nostres funcions d’atenció, concentració i memòria. Els estudis ho indiquen: la il·luminació amb alta emissió de llum blava pot augmentar l’atenció i la memòria durant el dia”. Fins aquí, cap problema; a patir d’aquí, un de gros: “Si rebem aquesta llum blava abans d’anar a dormir, li estarem donant una informació errònia al nostre rellotge biològic («És de nit però estic rebent llum blava»), que evitarà la secreció de melatonina durant la nit i comprometrà, per tant, els cicles de son”.

Perquè això no passi (als nens, però tampoc als grans), per vèncer l’enemiga del son, pautes fàcils: “Sobretot, evitar l’ús de pantalles hores abans d’anar a dormir. Les vuit del vespre ja és una hora a partir de la qual s’hauria d’evitar l’exposició a pantalles. D’altra banda, si n’abaixem el contrast, augmentem la distància entre la pantalla i els ulls o canviem la temperatura de color de la pantalla a més groguenca (hi ha aplicacions i filtres que ho fan), no hi hauria problema”. Dit això, Marc Argilés afegeix: “Hem de tenir en compte que si utilitzem pantalles abans d’anar a dormir però descansem una mitja hora a les fosques, els ritmes interns es poden restablir de manera normal”. Va bé saber-ho.

ELS NADONS, ALLUNYATS

La llum blava de les pantalles LED -i altres efectes dels aparells audiovisuals- fan aconsellable mantenir-ne els nadons allunyats: “A nivell general -recorda l’optometrista- els ulls dels nadons no haurien d’estar exposats a les pantalles. De fet, les guies generals recomanen que fins als tres anys no estiguin davant les pantalles; dels tres als cinc anys, com a màxim una hora davant la televisió, i fins als 13 anys recomanen no utilitzar pantalles de mà (telèfons intel·ligents o tauletes gràfiques)”. La viabilitat de posar-ho en pràctica en el món real i la decisió final corresponen, esclar, a cada família.

¿Com es pot saber, però, si una pantalla emet llum blava i, si n’emet, quanta? “No totes n’emeten un màxim similar”, aclareix Argilés, si bé matisa que totes les tecnologies actuals, en millora constant (QLED, AMOLED, OLED, etc., fins i tot l’LCD), incorporen leds: “Amb les pantalles antigues (com els ordinadors CRT d’abans) [els monitors de tub], això no passava. Les pantalles LCD d’ara no emeten de manera intensa aquesta llum blava. Actualment hi ha investigacions per filtrar-la sense sacrificar la pèrdua de color. Algunes televisions modernes incorporen un filtre de llum blava”.

Les pantalles LCD d’ara no emeten de manera intensa aquesta llum blava

I els filtres per a les ulleres? Funcionen? Argilés esmenta un estudi de la facultat d’òptica i optometria de Terrassa de la UPC en què es van analitzar mostres dels filtres més venuts: “S’hi va observar que cada fabricant té un percentatge d’absorció de llum blava diferent (un rang del 3% al 17%). Estudis actuals mostren que encara no es pot afirmar que els filtres de llum blava en ulleres tinguin una eficàcia demostrada dins aquest percentatge d’absorció tan baix”. Alguns portàtils i aplicacions tenen mode nit. Val la pena? “Aplicacions o filtres que facin la pantalla més groguenca tenen un percentatge més elevat de filtratge i sí que poden funcionar més si utilitzem pantalles abans d’anar a dormir. Empreses com Google, Amazon o Apple tenen productes específics, a part d’aplicacions”.

Pot haver-hi pares que es demanin si, a més d’enganxats físicament a les pantalles, els seus fills també poden estar-hi metafòricament (ser-ne dependents). El director terapèutic de CC Adicciones, Javier Porto, ho descarta en la primera infància: “No atenem nens tan joves -explica- perquè a aquestes edats encara no es pot parlar d’addicció en tota la dimensió de la paraula”. Reconeix que el panorama és alarmant, si bé és aviat, creu, per tenir-ne dades: “És una conducta addictiva nova i, per ara, només s’entreveu un possible increment del nombre de casos a causa de l’accés massiu a noves tecnologies. Com a dada a destacar, el 2018 el Pla Nacional Contra la Droga ha inclòs les noves tecnologies, i en diferents comunitats s’estan llançant recursos assistencials per a aquests perfils”.

El Pla Nacional Contra la Droga ha inclòs les noves tecnologies pel seu perill d'addicció

Porto suggereix que es doni exemple: “Els menors solen imitar els pares; forma part del procés d’aprenentatge. Per tant, les millors estratègies es basen en fomentar l’esperit crític i que els mateixos pares no siguem els qui fomentem aquestes conductes. Si no s’aconsegueix, l’ideal és que, en aquestes edats, siguin primer els pares els qui acudeixin a un professional”. Fer els ulls grossos, mai.