El consultori

Per què el meu fill no m'explica mai res?

A partir dels 9 anys sorgeix un altre tipus de comunicació

3 min
Fill amb el seu pare jugant amb un cotxe teledirigit.

BarcelonaRecollir els infants a la sortida de l’escola i rebre respostes en format monosíl·lab sobre com els ha anat el dia és la realitat de moltes famílies. A la pregunta de com ha anat l’excursió l’infant li dedica un “bé”, i així en qualsevol de les situacions possibles: la classe d’anglès, la presentació dels amfibis o l'extraescolar de patinatge. Aquestes respostes curtes són un clàssic impenetrable per a les famílies amb ganes de saber més de les vivències diàries dels seus fills.

Una comunicació que sembla que s’hagi de donar per descomptada pel sol fet que, al ser el seu referent, puguin confiar-nos els seus secrets i problemes. “En els més petits, l’èxit d’aquesta comunicació està molt basada en la manera que tenim d'adreçar-nos, de comunicar-nos, de fer les preguntes, d'estar al seu costat”, diu Sylvie Pérez, psicòloga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Però a partir dels 9 anys, quan es constitueix la seva personalitat, sorgeix un altre tipus de comunicació: “No tenen aquella necessitat de transparència que tenen de més petits de compartir les coses, i és possible que quan comencin a fer-se més grans, de manera deliberada, hi hagi coses que no ens vulguin explicar o de les quals no tinguin ganes de parlar”, detalla Pérez.

Com podem millorar la comunicació amb els nostres fills?

“El que hem de fer, sobretot, és pensar en el que és important per a ells o el que ens sembla que ho pot ser. Després també cal analitzar les poques informacions que puguem anar rebent, i anar seguint aquestes petites pistes que ens van donant", explica Pérez. A vegades, cal començar amb temes que “ens interessen menys” per anar arribant a poc a poc al que és més important per a nosaltres.

D'altra banda, la psicòloga infantil remarca que és determinant la manera com ens hi adrecem i com fem les preguntes: “Si la nostra pregunta és «Com t'ha anat el dia?», la resposta és tan oberta, tan àmplia, que possiblement contestaran o el primer que els ha passat o l'últim de tot, o senzillament faran una resposta literal per les dificultats en les capacitats d'abstracció que poden tenir fins que no són més grans”, detalla Pérez. Per millorar aquesta comunicació cal fer preguntes més concretes: "Què has fet al pati? A què heu jugat avui? T'ha agradat l'esmorzar que t'he posat?" Parlar de coses concretes o per aspectes pràctics ajuda els infants a ser més concrets i a poder tancar les respostes.

Què hem d'evitar fer?

"Evitar interrogatoris és important, és a dir, repetir constantment la fórmula de la pregunta. Tot i que al principi, amb els infants, és un recurs utilitzat perquè ens ajuda a crear torns, hem d’intentar evitar-ho o permetre que ells ens preguntin coses o convidar-los a fer-ho perquè no acabi sent un interrogatori”, apunta l’experta com a pràctica a esquivar. Aprofitar el dia a dia, amb situacions i exemples que hi ha als contes, en una pel·lícula o en un videojoc, en una situació al carrer… és la millor eina per generar conversa, comenta Pérez. Així, parlar del que sento quan veig aquella sèrie, o de la notícia que ha sortit o del que li ha passat al veí poden ser bones oportunitats.

Un altre aspecte important és escoltar-los de forma activa quan parlen i aprofitar totes les oportunitats “per facilitar que hi pugui sortir la paraula, perquè a vegades hi ha nens que la necessiten menys". "Pot ser que sigui perquè nosaltres tampoc hem parlat tant, i hem de fer que el llenguatge tingui aquest ús social que ens permeti arribar a la conversa”, afegeix Pérez.

Com podem identificar si el nostre fill o filla necessita parlar de temes emocionals però no sap per on començar?

“Mai sabran com iniciar cap conversa d'entrada, però sempre donen alguna pista o fan algun petit comentari, alguna mirada", explica Pérez. Quan són més grans, afegeix, és a través de coses que passen a les altres persones. El fet d’utilitzar els altres per generar conversa els permet, a més, no fer-ho des d’un punt de vista tan personal, i això fa que els sigui més fàcil poder-ne parlar, aclareix. També cal tenir en compte que potser hi ha temes que no volen tocar i que no sempre s’ha de parlar de tot. “Hi ha coses que potser no tenen ganes de dir, i això s'ha de respectar. Com a adults hem d'entendre que no ho podem saber tot”, conclou la psicòloga.

stats