Criatures 23/10/2021

El meu fill banya el llit mentre dorm

L’enuresi nocturna afecta entre un 10 i un 13% dels nins de sis anys, de manera que és relativament freqüent

3 min
L’enuresi nocturna afecta entre un 10 i un 13% dels nins de sis anys.

Parlam d’enuresi nocturna quan el nin es fa pipí mentre dorm després de l’edat en la qual s’hauria d’haver aconseguit el control nocturn (entre cinc i sis anys). Per tant, n’excloem la micció involuntària de dia (incontinència urinària), que podria ser causada per malalties neurològiques. 

L’enuresi nocturna afecta entre un 10 i un 13% dels nins de sis anys, de manera que és relativament freqüent, i aquest percentatge va disminuint en augmentar l’edat. Pot ser primària (el nin no ha tingut mai control nocturn del pipí) o secundària (apareixen enuresis nocturnes en nins que ja havien aconseguit controlar el pipí a la nit).

Cada infant madura d’una manera, i molt pocs aconsegueixen controlar la micció nocturna abans dels tres anys. El més freqüent és que aquest control aparegui entre els tres anys i els vuit.

Molt sovint la causa és genètica, i a la consulta solem veure amb freqüència que algun dels pares també ‘banyava el llit’ quan era petit, de manera que el nin podria estar predisposat genèticament que la maduració del seu control de l’esfínter urinari a la nit sigui més tardana. En rares ocasions, l’enuresi s’associa a altres malalties.

Alguns dels factors implicats són la poliúria nocturna (el nin produeix molta orina mentre dorm) i l’escassa capacitat vesical (el nin té una bufeta ‘petita’ on cap poca orina), el son molt profund, etc.

Altres factors implicats serien: 

–Ingesta abundant de líquids les darreres hores del dia, que induirien l’infant a produir més orina durant la nit.

–Restrenyiment : l’intestí ple pressiona la bufeta i impedeix que s’ompli correctament.

–Problemes a casa o a l’escola, naixement d’un germà, etc.

–Infeccions d’orina i altres malalties.

Tractament a aplicar

L’enuresi té tractament, no fa falta esperar que se solucioni tota sola, ja que per al nin és bastant traumàtic sentir-se ‘diferent’, no poder anar a ca un amic a passar la nit perquè coneix el seu problema, o haver d’anar amb un bolquer... El petit té vergonya, i a la consulta veim com abaixa el cap quan els seus pares posen el tema damunt la taula, o intenta evitar que se’n parli.

Les bases de la cura d’aquests nins són les següents:

–Empatia i actitud positiva: no se n’ha de culpabilitzar el nin, ja que ell no pot evitar orinar, i se li pot explicar amb paraules senzilles que és un problema freqüent que afecta molts altres nins i que se solucionarà.

–Evitar l’excessiva ingesta de líquids les 2-3 hores prèvies a anar al llit, i evitar els sopars molt salats, ja que això farà que el nin tingui més set i vulgui beure més.

–Orinar abans d’anar al llit.

–Posar proteccions per al llit, i estimular el nin que ajudi al canvi de llençols, etc.

–Fer un ‘diari de l’enuresi’, on el nin ha d’anotar cada dia si és una ‘nit eixuta’, i donar-li un petit premi, i anotar les nits humides sense culpabilitzar. 

Quan passada l’edat de cinc o sis anys el nin no aconsegueix retenir l’orina a la nit, nosaltres recomanam visitar el pediatre, i fins i tot valorar en una Unitat d’Enuresi Nocturna, on un pediatre especialitzat amb el problema de fer un estudi més complet amb exploració física i les proves complementàries que es considerin necessàries per descartar patologies associades, i determinarà quin és el mecanisme predominant en el nin, ja sigui l’excessiva producció d’orina durant la nit, l’existència d’una capacitat vesical petita, etc., ja que, en funció del factor causal, el tractament variarà:

–Medicació: dirigida a reduir la producció nocturna d’orina (anàlegs de la vasopressina, hormona natural que segregam durant la nit i que ens fa produir menys orina en el descans nocturn), a disminuir l’activitat del múscul detrusor de la bufeta (anticolinèrgics com la oxibutinina), etc.

–Alarmes o despertadors: pot ser recomanable una alarma per al tractament de l’enuresi nocturna. No tenen una eficàcia molt elevada (60%), ja que el nin dorm molt profundament, i de vegades el xiulet no evita que orini.

–Suport psicològic, teràpia, etc.

Evidentment, tot això s’ha de fer amb la supervisió estricta d’un professional especialitzat.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria

stats