Marina Miquel

El meu fill té TEL

El TEL afecta el llenguatge oral però també crea dificultats en l’escrit i en la llengua de signes

El meu fill té TEL / CRISTINA CALDERER Zoom

El llenguatge ens permet organitzar i transmetre les nostres idees, pensaments i sentiments, relacionar-nos amb els altres i entendre com funciona el nostre món. Malauradament, en algunes ocasions, ens trobam amb nins que presenten dificultats per comprendre allò que passa al seu voltant i/o per expressar com se senten. Aquest fet dificulta la relació entre l’infant amb dificultats en el llenguatge i el seu entorn (familiar, escolar i social).

Per tal de poder entendre què li passa a un infant amb aquestes dificultats i poder oferir-li les ajudes necessàries, cal saber què és el TEL.

QUÈ ÉS EL TEL

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral, encara que les dificultats també s’observen en el llenguatge escrit i en la llengua de signes. El TEL es caracteritza per ser:

  • Específic: no es pot explicar per afectacions mèdiques, ni neurològiques (dèficit intel·lectual, sensorial o motriu).
  • Greu: no es tracta d’un retard del llenguatge, sinó que implica un desenvolupament diferent de l’habitual. Pot haver afectat un o alguns components del llenguatge (fonologia, semàntica, morfosintaxi i/o pragmàtica) i les modalitats comprensiva i expressiva poden estar alterades en diferents graus.
  • Persistent: perdura al llarg de tota la vida. Ara bé, el perfil de les dificultats i de les habilitats evoluciona amb el temps, la qual cosa implica una avaluació continuada de les dificultats de la persona per poder donar resposta a les seves necessitats.
  • Heterogeni: hi ha diferències entre els individus i, a més de presentar problemes a l’àmbit lingüístic i en les funcions executives, també n’hi pot haver des del punt de vista comunicatiu, social i/o cognitiu.
  • Complex: malgrat que el llenguatge oral sigui l’aspecte principal afectat, hi ha altres afectacions associades (problemes emocionals, socials, conductuals i/o d’aprenentatge). A més, el TEL també pot tenir altres trastorns comòrbids, com ara la dislèxia, el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDAH) i el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
  • Freqüent: tot i que la prevalença sigui del 2-7% de la població escolar, cal comentar que hi ha dificultats per establir un diagnòstic abans dels 5 anys.
  • Invisible: el fet que la persona pugui parlar pot provocar que el trastorn passi desapercebut o que les dificultats quedin emmascarades per les estratègies i les habilitats que utilitza l’individu.

DETECCIÓ

La detecció primerenca és essencial per diversos motius. En primer lloc, per potenciar el desenvolupament del llenguatge al més aviat possible i minvar les dificultats en la infància. En segon lloc, perquè la persona amb TEL no creixi amb problemes emocionals, socials i/o conductuals ni amb més dificultats en l’adquisició dels aprenentatges. I en tercer lloc, perquè l’infant pugui arribar a l’edat adulta amb un repertori d’estratègies compensatòries que li facilitin el dia a dia.

Per això, és important detectar els signes d’alerta quan els nins són petits. Alguns d’aquests signes en què ens podem fixar segons l’edat són:

  • Dels 0-1 anys: són infants massa silenciosos o tranquils, tenen dificultats per comprendre paraules quotidianes, tenen un balboteig pobre o inexistent i utilitzen pocs gestos.
  • Dels 1-2 anys: no comprenen ordres senzilles, tenen poc interès pels contes i les primeres paraules no apareixen fins als 2 anys.
  • Dels 2-3 anys: la família té dificultats per entendre el que diu l’infant o encara no ha començat a parlar, no repeteix oracions, no contesta a preguntes senzilles i no fa oracions de dos elements.
  • Dels 3-4 anys: el nin presenta un llenguatge inintel·ligible per als no familiars, té dificultats per expressar com se sent i per mantenir una conversa senzilla.
  • Dels 4-5 anys: l’infant no parla amb altres nins, es mostra tímid i només l’entenen els familiars.
  • A partir dels 6 anys: el llenguatge és simple i amb errors.

Tot i això, el TEL pot evolucionar favorablement amb temps i amb tractament logopèdic. És imprescindible que la intervenció compti amb la implicació de la família i de l’escola per tal de donar resposta a les necessitats del nin en tots els seus contextos i així facilitar el seu dia a dia.

Aleshores, cal tenir en compte que el curs i la clínica varien segons les característiques de cada persona, de les exigències de l’entorn, de la gravetat de les dificultats d’aprenentatge, de les aptituds d’aprenentatge, de la comorbiditat, de la precocitat de la detecció, dels sistemes de suport i de la intervenció.

PAUTES ÚTILS

Per acabar, es proposen algunes pautes que poden ajudar la família i els mestres a comunicar-se amb els infants amb TEL:

  • Ús de suport visual que compensi les dificultats de comprensió, com ara tenir els objectes en miniatura o les imatges dels personatges quan es conta un conte o, quan se li demana de què vol berenar, ensenyar-li l’objecte real de les dues opcions (poma o galetes, per exemple).
  • Adaptació del llenguatge amb frases curtes i senzilles.
  • Reforç positiu d’aquelles àrees o activitats en què se sentin còmodes.
  • Ús de reforços positius i valoració del seu esforç.
  • Ús de material manipulatiu.

Marina Miquel és logopeda