Marina Musolas

Som esquerrà, escric bé?

Els quatre elements essencials de l’execució de l’escriptura

Som esquerrà, escric bé? / ISAAC BUJ Zoom

Hi ha una manera establerta de com escriure, com agafar l’instrument d’escriptura, la col·locació del cos, del paper, etc., que impedeix que el nostre organisme pateixi tensions excessives durant l’execució de l’escriptura i, per tant, permet adquirir un hàbit correcte i optimitzar, així, l’esforç de qui escriu, de manera que s’erradiquin possibles riscs de futures dificultats. L’escriptura és una praxi i, com a tal, un moviment, una acció complexa, planificada amb una finalitat determinada, que s’ha de fer d’una manera conscient per després exercir mitjançant un procés d’automatització.

De vegades s’observa com molts infants no escriuen en la forma prescrita i no es dona importància a aquest fet. Per entendre la importància que mereix, podríem comparar-lo amb l’aprenentatge de la marxa. Si ensenyam al nin a col·locar adequadament la planta del peu, perquè les cames li donin un bon suport des del principi, quan aprengui a caminar distàncies més llargues, s’aconseguirà que l’equilibri s’impliqui molt menys en l’execució, es mostrarà més ferm i per tant la cura de mantenir l’equilibri passarà a un segon pla, cosa que deixarà lliure l’intel·lecte per a altres qüestions. El mateix passa amb el procés de l’escriptura. Si aconseguim que s’automatitzi amb l’hàbit adequat, posteriorment l’infant podrà centrar-se més en els elements expressius i de composició i deixarà en un segon pla els elements propis de l’execució. És a dir, podrà centrar-se més en el que vol dir i com expressar-ho i no tant en com agafa el llapis o com escriu.

Si aconseguim que s’automatitzi amb l’hàbit adequat, posteriorment l’infant podrà centrar-se més en els elements expressius i de composició

A grans trets, són quatre els elements essencials que intervenen en l’execució de l’acte d’escriptura: La mà, l’instrument escriptor, el cos de qui escriu i finalment el suport o paper en què es plasma el missatge. Aquests elements apareixen interrelacionats, el que fa que hagin d’anar coordinats per aconseguir aquesta correcta execució.

Acomodar l’estil

Fer atenció a aquests quatre elements és essencial en tots els infants, però hem de dedicar especial atenció als nins esquerrans, que tenen la necessitat d’acomodar el seu estil d’escriure a les normes que han estat establertes per als dretans i que són contràries de les que a ells els surten de manera natural. Començant per la línia d’escriptura (d’esquerra a dreta) i fins a la forma dels instruments i de les grafies (que es tanquen totes a la dreta).

Els nins esquerrans tenen la necessitat d’acomodar el seu estil d’escriure a les normes que han estat establertes per als dretans

Pel que fa a la posició de la mà, com que escriu d’esquerra a dreta l’infant esquerrà tapa el que escriu. Aquesta situació la soluciona escrivint amb la postura de ganxo, de manera que la col·loca per sobre de la línia d’escriptura, cosa que genera molta tensió al canell a causa de la posició forçada. Amb una correcta posició i col·locació del paper això hauria de corregir-se. Pel que fa a la pinça, segueix les mateixes normes que per als dretans, es fa una pinça en la qual els dits polze i índex subjecten l’instrument, que es recolza sobre el dit anular. Hem de procurar que els dits estiguin com més allargats millor i que es recolzin tant com es pugui al mànec de l’instrument d’escriptura.

Instruments triangulars

Pel que fa als instruments, una de les principals solucions per ajudar les persones esquerranes és la gradual utilització d’instruments d’escriptura triangulars, que són els que millor s’adapten a la seva mà. La forma triangular ajuda al posicionament dels dits en cada cara per fer la pinça adequadament. Hi ha fins i tot adaptadors que acomoden la posició ergonòmica dels dits de la mà esquerra en qualsevol instrument d’escriptura.

Quant al cos, hem de prestar atenció a la postura, que ha de ser còmoda. No ha de seure al costat d’un destre, la llum ha d’entrar pel costat dret, si feim servir una cadira una mica més alta, es permet donar al braç d’escriptura més llibertat de moviment. D’altra banda, s’ha de col·locar tant a la dreta com es pugui, per deixar tot l’espai possible al braç esquerre per escriure, el cos ha d’estar recte i relaxat, fugint de totes les postures que signifiquin una torsió de la columna.

El paper s’ha de col·locar al costat esquerre del centre de la taula, per evitar que el llapis hagi de passar l’eix central del cos i el colze esquerre no xoqui amb el cos, es col·loca orientat segons un eix d’inclinació des de la part de dalt a la dreta cap a la part de baix a l’esquerra, fet que permet mantenir la mà esquerra per davall la línia.

El cos ha d’estar recte i relaxat, fugint de totes les postures que signifiquin una torsió de la columna

Per als casos d’infants que ja tenen automatitzada la postura de ganxo es recomana inclinar el paper en l’altre sentit (a dalt a l’esquerra, a sota a la dreta) per aconseguir una posició de canell més còmoda i distesa, amb la mà situada per sobre de la línia d’escriptura. En aquest darrer cas és preferible, en els exercicis d’escriptura, que el model estigui escrit per sota de les línies sobre les quals el nin ha d’escriure o que se li posi a la dreta, a fi que sigui visualment accessible.

Per concloure, hem de tenir en compte que escriure és un dels exercicis que practicam amb més assiduïtat, per la qual cosa és essencial una correcta salut grafomotriu. El paper que educadors i pares han d’adoptar en relació amb els infants esquerrans és la de ser bons observadors, entendre les diferències personals i sempre estar atents a possibles dificultats, que moltes vegades tenen fàcil solució i prevenen problemes posteriors.

Marina Musolas és terapeuta ocupacional de Creix