Infància 21/03/2020

L’esport, sempre i per a tothom

La Fundació CET10 encadena projectes socials per garantir que la majoria d’infants de Barcelona facin activitat física

A. Solé
3 min
L’esport, sempre  i per a tothom  Formació de monitors amb intel·ligència límit

L’esport és una activitat recomanada per a totes les edats pels seus múltiples beneficis. No parlem de l’esport de competició ni molt menys d’elit, sinó l’activitat física moderada però contínua. En els infants l’esport és bàsic per al seu desenvolupament i per adquirir un hàbit de fer-ne de manera regular durant la resta de la vida. El problema és que, com en tantes altres coses, no tothom té la possibilitat d’accedir a fer esport per motius econòmics. L’activitat física regulada i guiada per un monitor o un entrenador no és gratuïta, i hi ha capes de la societat que no hi tenen accés.

CET10 és un grup empresarial fundat el 1994 que té l’origen al barri de Sant Martí de Barcelona, però que ha anat creixent i es dedica sobretot a la gestió d’equipaments esportius -sumen més de 45.000 metres quadrats i 30.000 usuaris- i també ofereix serveis al voltant dels àmbits esportiu i educatiu: són presents en més de trenta escoles de la capital catalana i atenen més de 4.500 nens i nenes. Arran d’aquesta experiència, i observant les desigualtats socials, el 2014, l’any del seu vintè aniversari, van decidir crear la Fundació CET10 “per emfatitzar els valors educatius de l’activitat física i el lleure, com el creixement personal, la salut, el benestar i l’associacionisme, base pedagògica d’una educació integral”, com afirmen a la web.

ESPORT SENSE EXCLUSIONS

Des de la creació de la fundació, CET10 ha col·laborat o engegat diferents projectes per promocionar i facilitar la pràctica esportiva, sobretot entre la població més jove. Un dels primers va ser una tasca conjunta amb el departament de pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb un projecte per lluitar contra el sobrepès i l’obesitat infantil: la fundació hi aportava la part de l’activitat física. Aquest projecte es va acabar quan l’hospital va finalitzar l’estudi. “Però llavors vam decidir transformar aquella iniciativa en una activitat en horari de menjador a les escoles com a prevenció de l’obesitat”, explica Carles Meilan, president de la Fundació CET10. Això va durar dos anys, fins que van tornar a donar-li la volta i convertint-lo en el projecte Cap Infant Sense Esport. L’objectiu era promoure l’esport entre tots els nens, nenes i joves que no hi tenen accés per motius de salut -amb una malaltia infantil- o per discriminació i exclusió social.

Imatge d'un torneig de futbol solidari que impulsa la Fundació

Però cap al setembre del 2019 la fundació va voler ampliar la tasca de promoció de l’esport i l’activitat física a totes les edats. “Vam fer un replantejament i vam ampliar el projecte de Cap Infant Sense Esport, i l’hem inclòs dins el programa d’integració social de la fundació”, afirma Meilan. Durant tot l’any, la fundació dona beques que complementen les que ofereix l’Ajuntament de Barcelona, que van del 60% al 90% depenent de la situació social de cada família. “Doncs nosaltres completem la diferència fins a arribar al 100%, i ho fem així per seguir els mateixos criteris que l’Ajuntament i no generar disfuncions o criteris diferents”. I en paral·lel a aquesta mena de beques, la fundació en concedeix unes altres de destinades a l’excel·lència esportiva per als esportistes de les seves seccions de competició i alt rendiment. CET10 té equips i competeix en futbol sala, bàsquet, tenis, gimnàstica rítmica, ball, patinatge artístic i salt de trampolí. “Tenim 6.000 nens i nenes fent esport fora de l’horari lectiu i no tothom hi té el mateix accés; per garantir que tots els nens i nenes puguin fer esport tenim aquestes beques”, conclou el president de la Fundació CET10.

Formació de monitors amb intel·ligència límit

El programa d’integració social de la Fundació CET10 va més enllà de la promoció de l’esport entre els infants. Un dels projectes més interessants és el Capacita’t, per a la formació de persones amb intel·ligència límit perquè puguin treballar com a monitors auxiliars en lleure i activitat física. Les persones amb aquesta discapacitat lleu reben sovint la incomprensió perquè no tenen cap tret físic que les identifiqui, però tenen problemes a l’hora de comunicar-se, d’assumir les responsabilitats de la vida domèstica o de desenvolupar habilitats socials i relacionals. “Ja fa tres anys que el fem i n’estem molt contents, perquè els ajudem a inserir-se en el mercat laboral amb un contracte”, diu Carles Meilan. Aviat posaran en marxa un nou projecte per fomentar l’activitat física entre la gent gran i evitar la seva solitud.

stats