Infància 09/12/2020

El covid-19 ha empitjorat la situació de la infància en risc

Un informe mostra l'enorme efecte que exerceix la classe social en la salut dels infants

A.f.
6 min
Una nena estudiant amb una companya, a través d'una videotrucada, a causa del confinament pel coronavirus.

La pandèmia del covid-19 ha empitjorat encara més les desigualtats en la salut dels infants, atès que com deixa palès l'estudi Promoció de la infància Fundació Pere Tarrés. Infància i Salut a Catalunya i Espanya la salut dels infants de classes més desafavorides és molt pitjor que la dels nens i nenes de classes econòmiques benestants. L'estudi es va presentar en el marc del Fòrum Social Pere Tarrés que es va organitzar per commemorar el Dia Universal dels Drets dels Infants.

Aquest informe s'ha elaborat a partir de l'anàlisi dels indicadors de la Encuesta Nacional de Salud de España del ministeri de Sanitat, Consum i Benestar i l'Institut Nacional d'Estadística, així com a partir de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA).

Tot i que l'estudi es va tancar abans de l'arribada del virus, confirmen les dades que s'han pogut anar recollint fins ara. De fet, tot i que fins al 2021 no es podrà disposar de dades oficials que recullin l'efecte del covid-19, l'anàlisi dels indicadors socials i de salut de l'estudi mostren un efecte sòlid de la classe social sobre la salut dels infants. I, per tant, evidencien que els efectes socials devastadors que es preveu que tingui la pandèmia empitjoraran les situacions de desigualtat i vulnerabilitat dels nens i de les nenes pel que fa a la salut. "S'ha donat una perversa llei de Murphy. El que podia empitjorar ha empitjorat amb l'arribada del covid-19", assegura Rosalina Alcalde, cap de metodologia i estudis de la Fundació Pere Tarrés. "No hem de donar per fet que les desigualtats també afecten els infants i que és una reivindicació que no és nova. La infància és especialment vulnerable i hem de fer alguna cosa per acabar amb aquesta tendència", afegeix.

Un estudi recent a càrrec de l'OPIK-Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) ha explorat l'impacte del confinament en la salut mental i física de la població infantil d'entre 3 i 12 anys així com els efectes de les desigualtats socials en les condicions dels habitatges i en la disponibilitat de recursos. La recerca conclou que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la salut emocional durant el confinament, com també que el confinament suposa un major risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat.

A banda, la pandèmia ha suposat més hores davant les pantalles, menys exercici físic (un 20% no n'ha fet cap durant el confinament), així com un consum insuficient de verdura i fruita. Unes dades que reafirmen les conclusions de l'estudi de la Fundació Pere Tarrés, que els infants de classes socials més empobrides tenen un major risc de patir sobreprès i obesitat. En definitiva, el covid-19 ha empitjorat encara més les desigualtats en la salut dels infants.

Més malalties, també segons el gènere

De fet, les dades destaquen que el 10,5% dels infants de la classe més empobrida valoren negativament el seu estat de salut enfront d'un 3,9% dels infants de la classe benestant. D'aquesta manera, els nens i nenes de les classes més empobrides tenen una major incidència d'al·lèrgies, asma, trastorns de conducta i trastorns mentals.

L'informe també posa de manifest que hi ha una notable desigualtat a la salut dels infants en funció del gènere. Així, els nens són més propensos a patir malalties com al·lèrgies, asma, bronquitis i trastorns de conducta. Per la seva banda, les nenes pateixen més trastorns mentals i problemes crònics a la pell, entre d'altres.

De forma especialment acusada, hi ha una major incidència pel que fa als trastorns de conducta i malalties mentals, molt més presents entre els infants més empobrits.

Alimentació, activitat física i consum de pantalles

Els infants de les classes més empobrides tenen més possibilitats de presentar problemes de sobrepès i obesitat perquè fan menys exercici, tenen una vida més sedentària i consumeixen més productes calòrics.

Des del 2003, han augmentat els casos d'infants amb sobreprès i obesitat a Catalunya i Espanya. Tot i això, el sobrepès té molta més incidència a la classes més empobrides. Així, els infants amb rendes més altes només registren un 5,41% d'obesitat, enfront del 14,37% a les classes socials amb menys ingressos. En aquest sentit, la incidència del sobrepès entre nois i noies s'equipara a les classes més empobrides, i no pas a les benestants.

Els infants més afavorits consumeixen un 75% més de fruita, enfront del 58% dels infants de classe baixa. Les begudes ensucrades continuen tenint un gran impacte entre els infants i el seu consum es dispara entre els nens de famílies amb menys recursos econòmics. Les diferències de gènere són alarmants a les classes més empobrides, on trobem una diferència de més de 20 punts percentuals entre les nenes (30,64%) i els nens (51,84%).

Pel que fa a l'oci actiu, a Catalunya el 64,9% dels nens i nenes entre 3 i 14 anys no practiquen cap activitat. No obstant, hi ha certa desigualtat entre nenes (el 68,1% no fan activitats) i nens (el 62% no fan activitats). Per contra, entre els 10 i els 14 anys, la gran majoria dels nens i nenes (el 83,7%) dediquen almenys una hora o més davant d'una pantalla. La correlació amb la classe social és, de nou, forta. Els nens i nenes de les classes més empobrides passen més temps davant de les pantalles.

La salut dels infants també és un dret

El Fòrum Social Pere Tarrés va comptar amb la intervenció del doctor Juan José García, cap de l'àrea de pediatria de l'Hospital de Sant Joan de Déu. El doctor García va apostar per humanitzar la salut dels infants, que ve donada per l'entorn familiar i el lloc on han nascut els nens i nenes. "Tenir problemes d'obesitat, problemes perinatals (associats a la salut de les mares) o problemes de salut mental està relacionat amb el nivell de renda", va explicar el doctor. Aquesta situació de desigualtat entre els infants de classes socioeconòmiques benestants i pobres s'ha vist agreujada pel covid-19. Segons el doctor García, el tancament dels centres educatius va ser prou llarg perquè tingui una repercussió en la salut dels infants més vulnerables i també en la seva trajectòria vital. "Hem de fer que l'educació no s'aturi. Si no hi ha adaptacions curriculars, pot haver-hi un impacte que serà una catàstrofe generacional", ha conclòs Juan José García.

stats