Criatures 17/11/2018

I tu, balles?

La dansa es troba, juntament amb els esports d’equip i els idiomes, entre les activitats extraescolars i de lleure més populars entre els petits

Esther Escolán
3 min
I tu, balles? Cocreació d’una coreografia

A la dansa se li poden atribuir els beneficis de qualsevol disciplina esportiva, tant a nivell físic com mental. Dota de més agilitat, millor coordinació i equilibri, ajuda a concebre el propi cos, evita el sedentarisme i l’obesitat, afavoreix una millor salut cardiovascular, etc., però també millora la memòria, la creativitat i la sensibilitat. La intel·ligència emocional, l’autoestima i les habilitats socials també en surten beneficiades. La música és la que guia l’expressió corporal i els moviments que es produeixen durant el ball i, alhora, “esdevé l’element que aconsegueix captivar els infants”. Així ho afirma la professora de dansa Judit Font, directora de l’Escola de Dansa Judit Font de l’Ametlla del Vallès. “El vincle d’un infant amb la dansa varia al llarg dels anys, tot i que la franja que va dels set als dotze és l’etapa en què veiem l’evolució més gran i en què en traiem més fruits”, afegeix Font.

TRANSMISSIÓ DE VALORS

A l’escola -que actualment compta amb 190 alumnes d’entre 3 i 54 anys-, els més petits demostren el seu potencial, mentre que els adolescents han de vèncer la seva por a fer el ridícul. “Mai sabrem tot allò de què són capaços els nois si no els dotem de recursos. Aquesta falta de recursos molts cops limita la seva creativitat”, lamenta Font. “Jo sempre dic que, més que ensenyar a ballar, ensenyem valors com el respecte, l’estima, la feina en equip, la igualtat, saber guanyar i saber perdre a través de la música”, apunta la professora. Valors que transmet l’equip que hi ha al capdavant de l’escola i que Font defineix com a “professional, vocacional i compromès”.

El potencial de la dansa com a eina educativa no acaba aquí. Ho afirma Edgar Gonzàlez, docent a l’institut Trivium, que llança una pregunta: “Què necessitem per aprendre?” La resposta? “Estar motivats i sentir emocions, és a dir, aprenentatges significatius”. Per a Gonzàlez, “l’expressió corporal i les disciplines artístiques que sovint queden relegades a matèries extraescolars o de poc pes curricular porten lligades l’emoció i la motivació en els seus aprenentatges”. Un aspecte que per a l’expert en intervencions sistèmiques FEATF fa que tinguin un gran potencial en el desenvolupament de la coordinació, la memòria i les habilitats socials i creatives, alhora que aporten valors com la cultura de l’esforç i la disciplina”.

LLENGUATGE INSTINTIU I INCLUSIU

“El que a mi m’atreu de la dansa és poder ballar la música que m’agrada, expressar-me en un llenguatge instintiu i conegut que connecta amb el teu propi cos”, afirma Gonzàlez.

“La diversitat i l’àmplia oferta fan que la dansa sigui accessible a tothom i que cada cop hi hagi menys distincions de gènere”, afegeix. Un potencial que encara es multiplica més gràcies a aplis com Musical.ly, molt popular entre els adolescents i que, per a Gonzàlez, “ha creat una forma de comunicar-se a través de coreografies que ells comparteixen, comenten i socialitzen; tot a través del ball i la música”.

Cocreació d’una coreografia

La festa dels Sabors de la Terra, que Món Sant Benet va celebrar el 4 de novembre passat, va ser el marc triat per presentar el projecte Labranza Kids, el resultat del taller que els coreògrafs i ballarins del Colectivo Lamajara han dut a terme amb una cinquantena d’alumnes de l’Escola Oms i de Prat de Manresa durant unes quantes setmanes. Un projecte que ha permès integrar la dansa a les aules i ha esdevingut tot un procés creatiu que hi ha implicat els alumnes. L’objectiu era connectar amb el món rural a través de la dansa, cosa que s’ha assolit amb escreix. Tal com afirmava Judit Palà, professora de l’escola, dies abans de l’estrena, amb la dansa els nens “no només fan activitat física, sinó que també treballen expressió, respecte, emocions i treball en equip”. La il·lusió i les ganes han sigut una constant al llarg de tot el procés, un procés que, tal com assenyala la coreògrafa de Colectivo Lamajara, Arantza López, “ha permès que nens i nenes poguessin dir coses que a l’aula no poden dir a través de la dansa”, que defineix com “la primera eina de comunicació universal”.

stats