Mari Mateu

Les autoinstruccions

Ajuden a organitzar els pensaments, reduir la conducta impulsiva i regular les respostes emocionals

Les autoinstruccions / ISAAC BUJ Zoom

Pensam que tots els nins són capaços de concentrar-se a l'hora de desenvolupar una tasca o de regular la conducta de manera automàtica sense pensar-ho, però no és el cas de tots. Hi ha molts de nins que necessiten que els ensenyin a fer-ho d'una manera conscient, ja que moltes vegades actuen de manera poc reflexiva o els costa fer activitats sols sense ningú que els ajudi.

Les autoinstruccions van sorgir de la idea de Meichenbaum als anys seixanta amb els treballs duits a terme amb nins amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Les autoinstruccions són una tècnica cognitivoconductual mitjançant la qual el nin es dona un conjunt d'ordres o instruccions per a la regulació de la seva pròpia conducta o per aconseguir resoldre tasques de manera autònoma.

Per a què serveixen?

Les autoinstruccions inclouen l'ús de la pròpia parla per reflexionar sobre el propi comportament utilitzant frases per guiar-lo i regular-lo. Ajuden a seqüenciar i organitzar els pensaments, a reduir la conducta impulsiva i a regular les respostes emocionals, a augmentar l'atenció i a millorar la concentració. A més, s'aconsegueix que els nins siguin més autònoms a l'hora de fer tasques. En el cas de nins amb dificultats de l'aprenentatge, fa que aprenguin passos per comprendre un enunciat, desenvolupar un escrit, resoldre operacions o problemes matemàtics, etc. Aquesta tasca els suposa fer-ho de manera conscient, però amb la pràctica es pot arribar a una automatització.

L'ensenyament de les autoinstruccions inclou els passos següents (Meichenbaum, 1977):

  • L'adult actua com a model i desenvolupa una tasca mentre va dient les autoinstruccions en veu alta.
  • El nin du a terme la mateixa tasca seguint les instruccions de l'adult; és a dir, l'adult va dient en veu alta els passos a seguir a mesura que el nin va fent la tasca.
  • El nin torna a fer la tasca mentre diu les instruccions en veu alta.
  • El nin fa la tasca verbalitzant els passos en un to molt baix.
  • El nin segueix les autoinstruccions en silenci i de manera autònoma.

Característiques

  • Cal que estiguin adaptades a les característiques del nin que les utilitzarà (edat, gustos, dificultats, etc.).
  • S'han de seguir de manera sistemàtica i constant.
  • Cal que siguin fàcils d'entendre, curtes i directes.
  • La conducta objectiu ha d'estar dividida en diferents passos com més concrets millor.
  • El suport visual sempre facilita l'aprenentatge i, per tant, cada pas ha d'anar acompanyat d'un dibuix o una imatge.
  • És recomanable utilitzar diferents colors que destaquin les paraules més importants de la instrucció.
  • El full amb les instruccions ha de captar l'interès del nin; per tant, sempre ajuda que vagi acompanyat d'alguna il·lustració que li agradi.

Un exemple d'autoinstruccions per fer una tasca o activitat són les que proposa l'autora Isabel Orjales Villar, adaptades a partir de les autoinstruccions de Meichenbaum (1961):

  • Primer mir i dic el que veig.
  • He d'estar segur del que he de fer.
  • Com ho he de fer?
  • He d'estar molt atent i veure totes les possibilitats de resposta.
  • Ja puc fer-ho.
  • És bo autoreforçar-se i autoavaluar-se: "Fantàstic! M'ha sortit bé" o "No m'ha sortit bé. Per què?" (repàs de tots els passos). "Ah!, era això. Bé la pròxima vegada no faré aquesta errada".

Mari Mateu és psicòloga de Creix