Desenvolupament del llenguatge
Criatures  /  Infància 17/01/2023

Això és el que entén un nen de 3 anys quan li parles

Les criatures d'aquesta edat comprenen frases d'entre sis i set paraules i un màxim de dues accions

4 min
Una mare amb el seu fill

Barcelona"No podem seguir jugant perquè aviat serà l'hora de dinar, ves a la teva habitació i guarda la joguina als calaixos de color blanc". Probablement, si li diem aquest tipus de frase a un infant de tres anys no la podrà executar. No és que no vulgui sinó que hi haurà parts de la frase que entendrà i d'altres que no.

"Un nen d'uns tres anys entén 1.000 paraules, però hi ha moltes altres variables que intervenen en la comunicació", avança Eulàlia Solís, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona - Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.

La primera, i probablement la més important, és que l'infant estigui atent al que li diem. "La seva capacitat d'atenció és menor que la d'un nen més gran", detalla. Si és en una festa d'aniversari, afegeix, serà molt difícil que bloquegi tots els estímuls que rep per focalitzar-se en el que li intentem transmetre.

El segon factor és el que es coneix com a memòria de treball, que és la informació que necessitem en un moment concret per fer una tasca; per exemple, si necessitem fer una trucada hauríem de saber el número. "Seria una mena de memòria RAM, i en el cas dels nens és molt petita", deixa clar l'experta. Concretament, són capaços d'entendre composicions d'entre sis i set paraules i de complir com a màxim dues accions, com "aixeca't" i "ves a buscar alguna cosa". "Tot el que passi d'això és bastant probable que es perdi", afegeix.

També cal evitar fer tirallongues d'un minut quan els estem fent una reflexió. "A la segona frase l'infant només sentirà «bla bla bla» i segurament interpretarà un missatge molt diferent del que tu li vols donar". En aquest sentit, l'experta afegeix que s'ha d'intentar fugir de les ironies o dobles negacions. "Si necessites que el teu fill t'entengui, utilitza frases simples, afirmatives i assegura't que t'està atenent; si té una enrabiada no ho farà".

A part d'aquests tres punts, hem de pensar si l'infant és capaç d'executar el que li hem dit. El que més triga a madurar en el sistema nerviós són els lòbuls frontals, que precisament són els encarregats, entre moltes altres funcions, de la capacitat d'inhibició d'una conducta. Solís posa un exemple: si a un infant de tres anys li dius un dilluns que si es porta bé el cap de setmana anirà amb tota la família a jugar al parc, pot entendre la quantitat de paraules però no que s'hagi de portar bé per aconseguir anar al parc, perquè neuroevolutivament no és capaç d'entendre que una cosa porta a l'altra. "Acostumem a ser molt conscients de quines coses físiques poden fer i quines no, però no ho som pel que fa al nivell neuronal".

Si volem que la comunicació funcioni i l'infant ens faci cas, els altres dos aspectes clau són, per una banda, ser consistents, és a dir, no pot ser que un dia valgui una cosa i el següent una altra absolutament diferent. "Si li cauen a terra els cereals amb llet i li dius que no passa res, l'endemà no li pots dir tot el contrari", apunta l'experta. I per una altra pensar que som sempre el seu model. Les criatures obeeixen per les neurones mirall, no fan el que nosaltres diem, sinó el que fem. "És important donar-los un model, perquè els missatges els entren pel que observen", insisteix Solís. Així, no té sentit dir-los que mengin peix si nosaltres no ho fem o que deixi el mòbil si nosaltres el tenim tot el dia a la mà.

Quan s'han d'encendre les alarmes

Hi ha diversos senyals que podrien indicar que hi ha algun problema en el desenvolupament del llenguatge de l'infant. El primer que deixa clar la neuropsicòloga de la Guttmann és que una intervenció primerenca és clau per millorar el pronòstic; per tant, millor haver de dir a uns pares que no es preocupin, que tot està bé, que no que deixin passar el temps davant d'algun signe d'alarma.

Els senyals que indiquen que podria haver-hi algun problema són:

  • No somriure i no buscar la veu de l'adult entre els set i vuit mesos.
  • No balbucejar quan té l'any.
  • No assenyalar amb el dit o no fer cap gest comunicatiu entre els 12 i 18 mesos.
  • Que amb tres anys no s'entengui el 50% del que diu, no faci frases amb tres paraules o no entengui preguntes senzilles com "Què fas?", "On vas?" o "On són els pares?"
  • Emetre menys de 50 paraules amb 30 mesos.


Què passa entre els 0 i els 3 anys

Com es va desenvolupant el llenguatge abans d'arribar als tres anys? Ja des del ventre de la gestant els nadons discriminen els sons de les paraules. Quan neixen perceben quina és la veu de la mare i les del nucli familiar. Però no és fins als sis o set mesos que comencen a reconèixer les paraules, i dos mesos més tard, a comprendre-les. De fet, les primeres que acostumen a entendre són similars a aigua, teta, biberó, bolquer, caca, pipí o les parts del cos. L'explicació és lògica, diu Solís, ja que les interaccions comunicatives més directes entre els pares i la criatura es produeixen sobretot a l'hora de menjar, del bany o quan es canvien els bolquers.

El primer que es desenvolupa en un infant, doncs, és el llenguatge compressiu; l'expressiu –que són sons vocàlics i a continuació sil·làbics– comença a ser habitual entre els 8 i 9 mesos, per després dir les primeres paraules. Amb dos anys ja entenen unes 500 paraules. "Primer es queden amb les paraules, després incorporen verbs i a continuació tota la resta. El que tarden més a incorporar són les formes verbals", explica la neuropsicòloga.

En el últims anys hi ha hagut, però, un element que està endarrerint tot aquest procés de desenvolupament del llenguatge: l'ús de les pantalles. Diversos estudis, segons Solís, apunten que hi ha un retard en els infants als quals els han introduït les pantalles de ben petits. El motiu és perquè perden oportunitats comunicatives cara a cara amb els seus pares o familiars. "Com més juguen els nens, més oportunitats de fer servir el llenguatge tindran", conclou l'experta.

Oportunitats comunicatives

Hi ha diverses maneres de buscar una comunicació entre els adults i l'infant.

· Jugar amb ells.

· Quan estem pendents d'ells, evitar elements que interfereixin en aquest moment, com el mòbil o parlar amb algú altre.

· Si veiem que alguna cosa li agrada, repetim-li, perquè la repetició és clau en el seu aprenentatge.

· Cantar cançons.

· Imitar gestos, perquè els reforcen l'aprenentatge.

· Quan comencen a dir les primeres paraules, donar-los el model bo: si per exemple diuen baba, dir-los "Vols dir aigua?"

· Mantenir rutines: l'hora del conte, la banyera, menjar...

· Mirar-los a la cara.

stats