Aina Moratinos i Mariona Herrera

Què puc fer quan un alumne tartamudeja?

Hem de tenir clar que aquestes interrupcions no són voluntàries ni tampoc conductes que hagin après

Què puc fer quan un alumne tartamudeja? / FRANCESC MELCIÓN Zoom

Dins les aules hi ha tanta varietat d'alumnes com persones hi ha al món. Hi trobem nens amb dificultats d'aprenentatge, nens amb facilitats, nens moguts, nens poc motivats, nens molt engrescats, nens amb un bon discurs oral i nens amb problemes de parla com la tartamudesa.

A l'article d'avui volem donar eines als professionals de l'educació per actuar davant un alumne amb tartamudesa. Primer de tot, però, cal tenir clar què és la tartamudesa i trencar falsos mites.

Les persones amb tartamudesa tenen una manera de parlar interrompuda per una sèrie d'alteracions: repeticions de sons, paraules o frases, allargament de determinats sons i pauses o bloquejos. Hem de tenir clar que aquestes interrupcions no són voluntàries ni tampoc conductes que hagin après. Les causes de la tartamudesa avui dia encara són desconegudes, però les darreres investigacions assenyalen que els orígens del problema són deguts a diferents factors. Hi trobem factors genètics (és tres vegades més comú en famílies on hi ha un membre amb tartamudesa) i factors fisiològics relacionats amb la producció de la parla (com la planificació i execució dels moviments de la parla amb més lentitud en els temps de reacció i dificultats respiratòries i articulatòries). A més, s'observa un augment del tartamudeig en els períodes en què l'infant té més ansietat o està excitat per algun esdeveniment. També hi interfereixen els factors psicosocials com ara l'actitud negativa dels adults cap a l'infant amb tartamudesa, els processos d'aprenentatge de les habilitats comunicatives alterades, un alt nivell d'exigència o poques habilitats socials. Els factors lingüístics també són un altre aspecte a tenir en compte: la majoria dels infants experimenten una explosió del llenguatge entre els dos i els cinc anys que sovint coincideix amb les primeres disfluències.

Les causes de la tartamudesa avui dia encara són desconegudes

Així doncs, és evident que és un trastorn que interfereix en la comunicació dels infants i en què nosaltres, com a educadors, hi hem de fer un paper important. Quan ens arriba un alumne a l'aula amb aquestes característiques hem de fer una sèrie de modificacions a la dinàmica de la classe i a la nostra manera de comunicar-nos. Un dels aspectes més importants és poder rebre assessorament per part del logopeda que treballa amb la família i l'infant perquè ens pugui explicar quin és el tractament que duu a terme i ens ajudi a poder entendre i ajudar l'infant dins el context escolar. És important tenir clars els objectius que volem aconseguir i com podem ajudar-lo des de l'escola. Primer de tot, els mestres que estan en contacte amb l'alumne amb tartamudesa han de conèixer i entendre què és la tartamudesa per aconseguir que l'infant millori la fluïdesa i la capacitat comunicativa.

Quina actitud hem de tenir els docents davant un alumne amb tartamudesa?

  1. Actitud receptiva. Hem d'acceptar els intents comunicatius del nen, no forçar-lo a parlar, donar-li oportunitats per participar en les diferents activitats acceptant la seva manera d'expressar-se i no acabar-li mai les frases.
  2. Parlar obertament amb l'alumne sobre la seva tartamudesa, que sàpiga que entenem què passa i que juntament amb el logopeda i la resta dels professors l'ajudarem.
  3. Conèixer els mètodes de control de la parla que li ha ensenyat el logopeda i animar-lo a utilitzar-los o fer-li recordatoris. És important no fer-li repetir les coses o dir-li frases com "Relaxa't, respira…", perquè l'única cosa que aconseguirem és que s'angoixi més.
  4. Llegir en veu alta a vegades els suposa molt d'estrès. Per tant, pactar amb l'alumne si ho vol fer i decidir quin paràgraf llegirà o en quin moment és un bon recurs (un exemple seria que pogués llegir el primer, així no tindria tanta angoixa perquè no hauria d'esperar que arribés el seu torn).
  5. Canviar la nostra manera de comunicar-nos. Parlar més lentament perquè el nen tingui temps de contestar, no fer-li preguntes directes, fer-li les preguntes d'una en una, parlar-li en situacions relaxades, tenir una actitud tranquil·la davant la tartamudesa (hem de controlar el llenguatge no verbal).
  6. En el cas que hagi de contestar alguna pregunta, nosaltres podem començar la frase.
  7. Fer activitats dins l'aula on s'hagi de parlar de diferents maneres, amb diferents ritmes o utilitzant frases senzilles o més curtes.

Aina Moratinos i Mariona Herrera són logopedes de Creix