En Bernat té quatre anys i és un nen altament sensible
JUDIT MONCLÚS

Infants altament sensibles: un tret en positiu

En Bernat té quatre anys i és un nen altament sensible

¿Com és el dia a dia dels infants altament sensibles? Són canalla que tenen un sistema nerviós amb uns receptors més actius que els de la mitjana de la població

“Notàvem que el Bernat demanava molt contacte físic però ens semblava normal, perquè sempre hi ha nens que en demanen més. Però, al mateix temps, tenia una reacció molt dura als sons forts i també amb segons quines visites que venien a casa. Ens adonàvem que els llums li molestaven, fins i tot el sol intens, o que el simple fet de passar-li una samarreta pel cap sense botons a l’hora de vestir-lo o que li rasquessin les etiquetes de la roba acabava sent un drama”, explica la Montse. En Bernat és el seu fill, té quatre anys i és un nen altament sensible, un tret molt poc conegut que afecta al voltant del 20% de la població mundial. Assegura que va descobrir que tenia aquesta característica fa poc més d’un any, escoltant un programa de ràdio. “Em vaig adonar que estaven descrivint el meu fill. Va ser com el flaix que ens va donar llum i va fer que ens anéssim informant i entrant en aquest món. Ara el trencaclosques encaixa”, afirma després de reconèixer-se també amb aquest tret.

L’alta sensibilitat és una característica que va donar a conèixer durant la dècada dels noranta la psicòloga americana Elaine Aron, que va encunyar el terme HSP (highly sensitive person, o persona altament sensible) per definir aquelles persones que tenen un sistema nerviós amb uns receptors més actius que els de la mitjana de la població. D’acord amb Aron, hi ha quatre característiques bàsiques que defineixen una persona amb alta sensibilitat: pensament i processament profund, alts nivells d’emocionalitat i empatia, alta sensorialitat i sensibilitat a les subtileses i sobreestimulació sensorial. “El tret més característic dels infants altament sensibles és que són molt curiosos, tenen una maduresa més desenvolupada, més consciència i pregunten molt més el perquè de les coses. Intenten buscar coherència en tot. En el cas dels adolescents, són molt responsables i intenten fer molt cas de les normes. Són com petits adults”, diu Cristina Díez, psicòloga.

“De ben petit, el meu fill ja era diferent. Ho observava tot. És d’aquells nens que quan fas un petit canvi, com ara tallar-te un mil·límetre el serrell, se n’adonen, quan ningú més hi havia caigut. Estan molt pendents del seu entorn però a vegades es poden saturar perquè reben moltes informacions que a altres nens els passen desapercebudes. Per això hi ha un moment que necessita una mica de solitud per recarregar-se, respirar i tornar a engegar altre cop”, explica l’Elisabeth, mare del Théo, de tretze anys. El fet que siguin PAS tots dos, a ella li ha facilitat ajudar el seu fill a gestionar aquesta característica. “Volem pertànyer al grup, tenim una certa inseguretat i ens suposa un problema no ser acceptats. En el meu cas, ho tinc bastant superat, però quan ets petit segons quins comentaris et poden afectar més. Jo li explico que reacciono igual i ell es queda més tranquil. De fet, no li vaig explicar l’alta sensibilitat abans perquè no el volia etiquetar com a tal, sinó fer-li veure que té una manera diferent de reaccionar que la seva germana, per exemple”, assenyala.

Són persones que tenen un sistema nerviós amb uns receptors més actius que els de la mitjana de la població

Tant la Montse com l’Elisabeth coincideixen en la importància de donar a conèixer al seu entorn aquest tret, especialment en l’àmbit escolar. “No hi ha prou formació ni coneixement. Quan en Bernat va començar P3, en un determinat moment el van derivar a un centre d’estimulació infantil perquè no complia l’estàndard. I és que una cosa que tenen els nens amb alta sensibilitat és que no obeeixen ordres sinó que intenten raonar i entendre les coses perquè tenen un pensament molt profund i això els porta a la saturació. Quan ens van fer aquesta recomanació, vam decidir buscar un professional que sabés què era l’alta sensibilitat”, explica la Montse.

Va ser quan van descobrir l’Associació Catalana de Persones amb Alta Sensibilitat (ACPAS), una entitat amb més d’un centenar de socis que intenta donar respostes a les persones que s’han reconegut amb aquest tret i dotar-los de les eines necessàries per gestionar-lo i treure’n partit d’una manera favorable. “Són infants que potser són molt intel·ligents i se saben la lliçó però es poden arribar a bloquejar perquè la sobreestimulació fa que a l’hora de respondre la pregunta ja ni t’aixequin el braç i prefereixin quedar-se callats. En una situació de xivarri se’n poden anar a un racó perquè els llums o els sorolls els atabalen; et venen a dir que estan cridant molt a classe, que alguna situació concreta els fa patir, o et fan preguntes que moltes vegades no són pròpies de la seva edat”, explica Esther Masdeu, mestra d’educació infantil i sòcia de l’ACPAS. Nega que se’ls hagi de tractar “amb cotó fluix” però assegura que se’ls ha de respectar i cuidar-los perquè no acabin tenint trastorns derivats de la mala gestió d’aquesta característica.

Cal respectar-los i cuidar-los perquè no acabin tenint trastorns derivats de la mala gestió d’aquesta característica

No hi ha un diagnòstic perquè no hi ha una patologia i cal tenir en compte que no es tracta tampoc d’un tema psicològic, sinó neurobiològic”, explica Lurdes Reina, vocal de la junta de l’ACPAS i terapeuta psicocorporal. Alhora, assegura que el millor és ensenyar a infants i joves a posar límits i saber fins on poden arribar per conèixer-se millor. “Si a un nen petit se li comença a respectar aquesta singularitat, quan creixi no tindrà problemes perquè ell mateix s’anirà coneixent. Artísticament, per exemple, són persones molt creatives i molt intel·ligents quan no estan sobreactivades. Quan tenen el tret integrat, també tenen més capacitat de crear cohesió en un grup, atès el seu alt grau d’empatia”, subratlla.

EL SISTEMA NERVIÓS DE LES PAS

La capacitat que té la neurona d’activar-se és més alta en infants amb alta sensibilitat. Tots els estímuls auditius, tàctils, visuals i emocionals entren amb més potència que en la població més habitual”, afirma el doctor Jordi Catalán, fundador de l’Institut Mèdic de Desenvolupament Infantil. “L’estat natural de la neurona és estar en repòs. Quan arriba un estímul, s’activa. En la majoria de la població, quan arriba aquest estímul, si és d’intensitat 4, no s’activa. Si és d’intensitat 5, sí. En el cas de les PAS, quan els arriba un estímul de potència 1 ja s’activen. Com que en aquest cas la xarxa cerebral s’activa amb molta facilitat, les connexions interneuronals també s’encenen fàcilment. Per això a vegades hi ha una connexió entre nens amb alta sensibilitat i nens d’altes capacitats, perquè si poden gestionar bé la informació que agafen de l’entorn, aprenen amb una facilitat impressionant”, explica. Catalán també comenta que moltes persones amb alta sensibilitat tenen antecedents familiars amb el mateix tret. “En el fons, com que és un tema de transmissió nerviosa, aquest mecanisme es pot passar genèticament”.

Molts cops la sensibilitat té una connotació negativa. En la nostra societat, està més reconegut un tret com l’extraversió o ser una persona competitiva que no es deixa portar per les emocions”, diu la psicòloga Cristina Díez. “És lícit funcionar diferent i cal visualitzar que a la societat hi ha PAS. L’alta sensibilitat determina, però no només som PAS, som molt més”, conclou.