Impetigen contagiós

L’impetigen contagiós és una infecció de la pell molt típica en els nins, que es posa molt de moda cada estiu atès que hi ha un augment dels casos en aquesta època.

Quins gèrmens el causen?

Aquesta infecció està produïda per diferents bacteris, fonamentalment estreptococs i estafilococs.

Factors que hi influeixen

Perquè aparegui, sol produir-se una combinació de factors, entre els quals trobam:

• Una higiene millorable típica en aquestes edats, ja que el nin juga per terra, de vegades al camp, amb animals, poca roba, mocs i baves, que solen ser portadores d’aquests gèrmens.
• Una menor immunitat a nivell de la pell: això explica que, en general, en moltes ocasions els adults que estan en contacte amb aquests nins no contreguin la malaltia. Succeeix una cosa semblant amb les berrugues o papil·lomes, típics dels nins en mans i peus i moltíssim menys freqüents en adults.
• Picades de diferents insectes que poden inocular bacteris.
• Lesions per gratar: la picor fa que el nin es grati, i d’aquesta manera s’autoinocula bacteris que estan situats a la mateixa pell o davall les ungles.
• És més freqüent en nins amb dermatitis atòpica, ja que aquest problema ocasiona sequedat de la pell i esquerdes microscòpiques per les quals els gèrmens penetren amb més facilitat.

Aquesta infecció és més típica en nins petits (de dos a cinc anys) i en l’època estival, perquè la combinació de tots els factors que hem comentat anteriorment es produeix amb més freqüència en aquestes condicions.

Els símptomes

La lesió principal és una vesícula o butllofa, que esclata i forma una crosta groguenca, amb aspecte de pus. Aquestes crostes en medicina es diuen crostes melicèriques, perquè el seu color pot recordar el de la mel. Les lesions es poden anar estenent perquè el nin es toca i l’escampa; així, en ocasions arriben a ser molt nombroses. Poden produir picor, i també un enrogiment de la pell del voltant de la lesió.

El diagnòstic

El diagnòstic d’aquesta malaltia és visual, les lesions solen ser molt característiques, i per aquest motiu moltes vegades les mares, quan ens porten els pacients, ja tenen el diagnòstic fet per elles mateixes. Per això, encara que l’infant tingui un altre problema previ de la pell (per exemple dermatitis atòpica, malaltia que sol produir molta picor), les seves lesions poden estar impetiginitzades. Amb això, els metges volem dir que les ferides, tenint en compte que el nin es grata, s’han infectat i tenen les típiques crostes melicèriques.

Quins tractaments farem?

El tractament és habitualment molt senzill: desinfecció amb clorhexidina (la famosa Cristalmina), pomades antibiòtiques (mupirocina, àcid fusídic, etc.) i, de vegades, pot arribar a ser necessari l’ús d’antibiòtics per via oral (amoxicil·lina-clavulànic), si hi ha moltes lesions, o en algun cas molt cridaner (bastant infreqüent), a través de medicació intravenosa a l’hospital.

La prevenció

Evidentment, la prevenció es basarà en diferents aspectes higiènics: bany diari, bona higiene de les mans, ungles curtes i ben llimades perquè no retinguin brutícia ni produeixin lesions, fer neta la roba de l’infant amb impetigen per evitar que altres nins se’n contagiïn, evitar l’assistència a la llar d’infants durant alguns dies si el nin presenta moltes lesions visibles, etc. Generalment es recomana per aquests motius que el nin durant uns dies no acudeixi a l’escola, la guarderia o les activitats esportives per intentar evitar que els seus companys se’n contagiïn.

Pedro Albertí és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria