RAQUEL FONT

Fora estereotips sexistes

Hem avançat prou, però vivim en una societat sexista i masclista. Encara som molt lluny d’una societat igualitària en què els infants s’eduquin sense estereotips de gènere

Encara estem molt lluny d'una societat igualitària / GETTY Zoom

Si poguéssim saber a quants nens els han portat una nina els Reis o a quantes nenes els han regalat una pilota de futbol, segurament les xifres ens esgarrifarien. Encara som molt lluny d’una societat igualitària en què els infants s’eduquin sense estereotips de gènere. De fet, “la majoria de pares i mares no són conscients ni s’adonen que estan educant els seus fills amb estereotips sexistes, perquè estan tan normalitzats i tan integrats en el funcionament de la nostra societat que les criatures des del moment que neixen ja comencen a rebre estímuls sexistes”, assegura Núria Solsona, professora i investigadora, experta en coeducació. Que si l’habitació rosa o de colors pastel i peluixos ben suaus per a la nena, que si la roba i els llençols blaus o amb estampats amb animals, pilotes o cotxes per al nen...

Solsona, autora del llibre 'Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat' (Eumo Editorial), és del parer que “continuem reproduint un funcionament que abans era habitual” i que “si no volem una societat sexista i discriminatòria, s’hauria d’anar eliminant de mica en mica”.

Encara ara els principals estereotips femenins tenen a veure amb la idea que les nenes han de ser dolces, presumides, atentes, boniques i disposades al servei als altres, i els principals estereotips masculins fan referència al fet que els nens han de ser valents, atrevits, moguts, fins i tot agressius, i els ha d’agradar el futbol tant sí com no. “Hi ha nens -explica Núria Solsona- que no els hi agrada el futbol però que per Reis han demanat l’equipació del Barça perquè volen ser iguals que els altres”.

MISSATGES QUE DISCRIMINEN

Els nens i les nenes es passen hores davant la televisió i les tauletes rebent missatges de tota mena, molts dels quals plens d’estereotips i prejudicis sexistes. Només cal veure els models de noia que ofereixen sèries com Barbie, Monster High o Shin Chan, on es mostra una mare com una dona histèrica que només crida i que està boja per les rebaixes.

Núria Solsona reconeix que les famílies tenen molta feina a fer en aquest tema i les anima a “estar al costat de les criatures intentant analitzar i discutir els missatges sexistes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació i comparant-los amb pràctiques familiars que puguin ser coeducatives i diferents”.

Els contes són una altra gran font de prejudicis sexistes. Molts contes tradicionals dels que llegim a casa també estan plens de princeses desvalgudes que esperen pacientment els seus prínceps valents, tot i que cada vegada hi ha més oferta que s’allunya de paràmetres com aquests. Fins i tot Disney intenta deixar enrere estereotips com la Blancaneu, la Sireneta o la Ventafocs amb protagonistes femenines fortes i valentes com la Vaiana, la Mèrida de Brave o l’Elsa i l’Anna de Frozen.

CONSEQÜÈNCIES

Rebre una educació sexista té moltes conseqüències a curt i a llarg termini. Per començar, de conformació de la personalitat. Hi ha estudis que indiquen que als 3 anys els infants ja han assumit que els homes són més importants que les dones. Si els ensenyem determinats estereotips i els assumeixen, hi ha capacitats i comportaments que no desenvolupen perquè els consideren propis de nenes o de nens. En tenim un exemple molt clar a l’hora de triar estudis: si les nenes no juguen a videojocs quan són petites perquè els ensenyen que són jocs més propis de nens, quan siguin grans no escolliran determinades professions d’enginyeria o de ciències perquè s’hauran identificat amb l’estereotip que els diu que han tenir cura dels altres i, per tant, optaran per professions com infermera o mestra. I als nens els passa al revés.

Rebre una educació sexista té moltes conseqüències a curt i a llarg termini

Però la problemàtica encara va més enllà. Si a Catalunya es donen situacions com que els homes cobren de mitjana 7.000 euros més a l’any que les dones, o que, entre els 30 i els 44 anys, els homes dediquen la meitat del temps a feines domèstiques que les dones, segons Núria Solsona, és per culpa de l’educació plena de prejudicis sexistes que hem rebut.

EL PAPER DEL JOC

El tipus de jocs i les joguines que els infants tenen a l’abast també els condicionen, perquè no deixen de ser instruments d’aprenentatge. Per a Núria Solsona, “és important oferir-los la màxima diversitat”.

Conscient de la seva responsabilitat en el sector, aquestes festes la cooperativa Abacus ha dut a terme una campanya amb el lema 'Aquest Nadal, no compris estereotips', que pretenia ser un motor de reflexió perquè els seus clients i proveïdors prenguessin més consciència de la presència dels estereotips de gènere.

La campanya ha consistit a posar a la venda l’Adam, la joguina que no existeix, una capsa buida amb unes ulleres a través de les quals “es veu el món sense estereotips”. Segons Ramón Pérez, cap de màrqueting d’Abacus, ha sigut una campanya “molt ben rebuda, que volia recuperar l’ADN del que ha de ser la cooperativa: un referent cultural que ajudi a reflexionar sobre els valors de la nostra societat”. Per això, el valor íntegre del producte s’ha donat a una entitat social i la producció s’ha fet en una empresa d’inserció laboral en què el 99% dels treballadors són persones amb discapacitat.