GEMMA CASTANYER

Empoderats per prevenir l’abús sexual

Un bon clima de confiança, l’estima incondicional o l’absència de secrets són algunes eines que ajuden a prevenir l’abús sexual infantil, l’ASI, un problema de salut pública que pateixen una de cada 4 nenes i un de cada 6 nens al món

Empoderats per prevenir l’abús sexual / GETTY Zoom

Estudis fets a escala internacional estimen que entre un 23% i un 25% de les nenes i entre un 10% i un 15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. D’aquests, un 60% mai rebran cap tipus d’ajuda, i un 90% no diran res fins a l’edat adulta. L’abús sexual infantil (ASI) és, per tant, un problema de salut pública que requereix una atenció especialitzada i, sobretot, una presa de consciència de tota la societat. ¿Podem fer alguna cosa per prevenir-los? ¿De quines eines disposem? ¿Les tenim a l’abast? La Fundació Vicki Bernadet fa més de 20 anys que treballa a casa nostra en l’atenció integral, la prevenció i la sensibilització contra els ASI comesos en l’àmbit familiar i l’entorn de confiança del nen o la nena. “Som activistes pacients i tranquils”, explica Pilar Polo, psicòloga de la Fundació, que ens ofereix algunes claus per actuar a favor d’aquesta prevenció.

AMOR, TRIBU I SECRET

“Des de la família cal ser honestos en tota l’educació de l’infant i fer-lo digne de ser estimat per qui és, no pel que ens dona a canvi. Cal oblidar-nos de frases tipus «Si no em fas un petó no et donaré un caramel», per exemple, i repetir-los incansablement que els estimem, encara que a vegades ens facin enfadar, perquè són únics i especials, sense demanar res més”, explica la psicòloga. Polo aposta per empoderar els infants des que són nadons, respectar-los quan no volen fer un petó a un familiar, quan diuen no a una abraçada o quan els molesta que els toquin els cabells. “Si en aquell moment has respectat la seva decisió, entendran que un no és un no ”, explica.

A aquesta estima gratuïta i infinita s’hi afegeix la importància de la tribu. “Per protegir un infant fan falta moltes mirades, cal tota una tribu”, afirma. I en aquest sentit l’infant ha de saber que a més dels pares pot comptar amb altres familiars o amics que l’estimen i l’escoltaran. “Les amenaces que reben els menors per part de qui n’abusa van encaminades a fer que calli per no fer patir els seus pares. Si els obrim el ventall de persones que el poden ajudar en un determinat moment, amb qui pot comptar, li estem oferint una de les mesures protectores de més rellevància”, diu.

"Per protegir un infant fan falta moltes mirades, cal tota una tribu"

Pilar Polo - psicòloga

Una altra mesura important és establir un bon clima comunicatiu en el qual no hi hagi secrets. “No m’agrada parlar de secrets bons i secrets dolents -explica Pilar Polo-, perquè quan ens referim als secrets bons normalment ens referim a les sorpreses i, per tant, això ja té un qualificatiu propi. Els infants han de tenir clar que no hi ha res a la vida que no ens puguin explicar, perquè sigui el que sigui els estimarem igual”. Però també tenen dret a la intimitat i a no explicar-ho tot, amb l’afegit que si no ho fan és perquè ho decideixen ells i mai perquè algú els imposa silenci. “Això amb els adolescents és fàcil d’explicar; als més petits els hem d’assegurar que compten amb tota una tribu al seu voltant per explicar allò que volen explicar”, diu la Pilar. A aquest punt s’hi afegeix la importància que a casa es pugui parlar de tot, també del que és dolorós. “De vegades estalviem informació als infants, i això és un error. Ells han de ser els protagonistes de la seva vida i saber les coses que són importants per a ells. Quan parles del que és dolorós dones permís per parlar també d’altres qüestions, com de la sexualitat o, si es dona el cas, de l’abús”, diu.

CAL DENUNCIAR

Sensibilitzar, organitzar xerrades, generar dinàmiques... En definitiva, evitar que l’abús sexual infantil caigui en el tabú també és prevenir. En els últims cinc anys la Fundació Vicki Bernadet ha vist augmentar considerablement les sol·licituds d’AMPAs, escoles o entitats interessades a rebre informació i, per tant, a estar més preparades per detectar mals tractes i maltractaments. “Per poder detectar alguna cosa has de poder pensar que existeix i després saber mínimament que existeix”, explica Polo, que alhora insisteix a canviar la idea respecte a l’ASI: “Cal modificar la mirada vinculada a la sexualitat, la penetració, els genitals, etc., cap a una idea de poder, manipulació i control. El que fa més mal no és la conducta sexual, sinó el silenci que imposen, les amenaces i la manipulació. O entenem això o no entendrem res. Sense manipulació és impossible entendre l’abús”.

El que fa més mal no és la conducta sexual, sinó el silenci que imposen, les amenaces i la manipulació

En aquest sentit, reivindica com a mesura preventiva que tots els agents implicats en la vida d’un infant siguin capaços de detectar i denunciar un mal tracte abans que derivi en un maltractament. Un cas vinculat amb el mal tracte va succeir el curs passat en una escola de Barcelona on un professor substitut va demanar a un parell d’alumnes de cinquè de primària, de 10 anys, si sabien què era el ball del twerking i si el sabien ballar [es tracta d’un tipus de ball en el qual es mouen els malucs cap endins i cap enfora de manera provocativa i sensual]. “Això és maltractament? -es pregunta la Pilar-. Probablement no. Però és inadequat? Sí”, afirma. “Si només passada una setmana demanava això, què hauria passat amb més confiança?”, es pregunta. La mare d’una de les nenes, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica que la seva filla va quedar tan impactada que es negava a anar a l’escola. “Quan m’ho va explicar em va abraçar i no se separava de mi. Semblava que se sentia molt avergonyida. Em va dir que un matí, a les 9, abans de començar la classe, el professor els havia demanat si sabien ballar el ball del twerking i que ella no va saber què respondre”, explica. Els pares van anar a parlar amb la direcció de l’escola i van escriure un informe que es va derivar al Consorci d’Educació de Barcelona. L’escola no va poder fer fora el professor però el va apartar de la tutoria i va exigir que fes classes sempre acompanyat d’un altre docent. “Què passa quan els infants estan acostumats al bon tracte? -es pregunta Pilar Polo-. Doncs que no entenen el mal tracte -afirma-. Segurament aquest és el camí”.

PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Perquè es produeixi un ASI cal que es doni l’oportunitat, i perquè això no passi es poden establir mesures de protecció, sobretot quan ens referim a entitats que treballen amb menors. “La protecció et permet un punt més d’implicació”, explica la Pilar. I en posa un exemple: un professor de música necessita enviar un missatge al seu alumne de violí perquè s’ha endarrerit la classe. Protegir-lo és crear un grup de WhatsApp amb un membre adult de la família. Així tothom sap què passa i que no s’envien missatges inadequats en privat a l’alumne. “No es tracta de fiscalitzar ningú, sinó de protegir tothom que hi està implicat”, explica.

En aquest sentit, un dels sectors que més han vist reforçada la prevenció contra l’ASI és el de les activitats en el món del lleure, no formal i educatiu, que a Catalunya va comptar el 2017 amb la participació de més de 480.000 infants i joves.

Des de la direcció general de Joventut de la Generalitat (DGJ) es va dur a terme a principis d’any un curs formatiu destinat a monitors d’esplai, directors i formadors en el lleure per donar a conèixer les pautes d’actuació específiques que cal dur a terme en cas d’ASI. Pel que fa a la prevenció, la formació posa en relleu les estratègies per prevenir un assetjament sexual en qualsevol cau, esplai juvenil, colònies, rutes o acampada, i analitza el nivell de risc potencial que contenen un total de 62 activitats corresponents a cinc franges d’edat (0-3, 4-7, 8-12, 13-15 i més grans de 16), com poden ser l’ús del lavabo, els jocs, els tallers, etc. S’estableixen unes accions preventives que cal que les entitats activin a l’hora d’organitzar qualsevol activitat. “El món del lleure és un espai on es generen forts vincles de confiança que ajuden a detectar si hi ha algun cas d’abús fora. I, alhora, com que les activitats de lleure podrien ser objecte d’algun risc, és important que tant monitors com directors disposin de totes les eines al seu abast perquè això no passi”, explica Marta Vilalta, directora de la DGJ. Aquest estiu també s’ha posat en marxa la figura de l’agent assessor de protecció sobre abusos sexuals, una persona de referència per als diferents moviments o agrupacions de lleure en matèria d’abusos sexuals.