Infància 23/03/2019

Nens catalans amb ‘germans’ saharauis

Vacances en Pau promou l’acollida d’infants saharauis en una estada en què se’ls ofereix allò que els falta a casa

3 min
Dos mesos  que duren per sempre  Nens catalans amb ‘germans’ sahArauIs

Entre el primer i aquest segon reportatge, sis anys han capgirat tres vides. El Criatures obria el suplement del 13 de juliol del 2013 amb el reportatge “Un oasi de llibertat”. Xavi Tedó hi presentava el nen saharaui Musa Chej Laabeidi, que acabava d’aterrar al país -per cinquè i últim any- per passar-hi el juliol i l’agost gràcies a Vacances en Pau, i els seus padrins, Vanesa Rafecas i Xavier Lacruz, de Vilafranca del Penedès, llavors parella, sense fills. Passat l’estiu, en Musa se’n tornaria als camps de Tindouf, que acullen 165.000 refugiats, i es passaria tot un any en un internat. Ja en fa quatre, però, que viu i estudia a Catalunya, i que torna a casa només per vacances: “Ell volia estudiar; allà no tenen un futur gaire esperançador i vam pensar que seria una bona oportunitat per a ell i per a nosaltres”, explica el Xavier, president a Catalunya del projecte Madrasa (escola), revers molt menys conegut de la mateixa moneda.

Dos mesos que duren per sempre

“Acollir un nen és tenir una experiència que durarà tota la vida”, sosté Núria Salamé, que presideix la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí. “Els permetrà fer-se una revisió mèdica; obrir una aixeta i veure que en surt aigua; veure i conèixer el mar, les fruites, muntanyes.... En definitiva, conèixer un món que se’ls ha negat”. La presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí denuncia que l’estat espanyol està “més preocupat per fer visites de cortesia que no pas per implicar-se en la resolució del problema”.

El programa estival l’impulsen la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) i el Front Polisario, amb el suport d’entitats solidàries amb l’excolònia espanyola ocupada pel Marroc des de fa quatre dècades. Als anys 80, “s’acollien petits grups d’infants en cases de colònies”, recorda la coordinadora de Vacances en Pau, Susana Sanahujes, Però, tal com és ara, la proposta neix el 1994 per “treure, ni que sigui per uns dies, els infants saharauis d’un entorn ja de per si dur durant tot l’any”. Agermana les dues nacions, fomenta el benestar dels nens i vol “transmetre a la ciutadania i als poders públics la urgència de resoldre de forma justa i definitiva” un conflicte enquistat i oblidat. En 25 anys, més de 12.000 nanos i famílies -70.000 en tot l’estat espanyol-, 200 poblacions i un centenar d’entitats hi han participat. El 2018, 450 infants van estiuejar en 156 municipis de 31 comarques de tot el Principat.

FAMÍLIES ACOLLIDORES

Vacances en Pau busca, un estiu més, famílies catalanes que apadrinin nens d’entre 10 i 12 anys durant dos mesos, és a dir, que els allotgin i es comprometin que no els faltarà menjar ni roba. Ni amor. “La família incorpora l’infant a la seva vida quotidiana”, apunta Sanahujes, que remarca que qualsevol família hi pot encaixar: “No hi ha un perfil concret de família acollidora: joves i no tan joves, amb fills o sense, monoparentals o nombroses... A part de les condicions que les administracions determinen, hi ha una condició, i és que tots els membres de la unitat familiar vulguin acollir”. Cada família passa per un procés acurat de “selecció/confirmació”. Al juliol, les entitats organitzadores faciliten als nois una revisió mèdica i casals d’estiu, i organitzen activitats locals i una festa central itinerant amb tots els acollidors i els acollits, que, a més, protagonitzen recepcions al Parlament i als ajuntaments.

PLANS DE FUTUR

En Musa avui és un jove de 16 anys a punt d’acabar l’ESO. Forma una família monoparental amb la Vanesa i una altra amb el Xavier, que hi conviuen en setmanes alternes. S’està rumiant si farà el batxillerat tecnològic o bé un cicle formatiu. “Ja és part de la nostra vida diària”, constata en Xavier. I la Vanesa afirma: “És un nen molt fàcil, però és adolescent i té els seus moments, com tots. És un amor”. L’adoren, si bé subratllen que no en són pares adoptius ni d’acollida, sinó tutors o padrins: “M’enfado, discuteixo i ploro com qualsevol mare, però no soc la seva mare”. En Musa comenta: “Han fet un esforç molt gran: una persona d’una altra cultura, d’una altra religió, amb qui no comparteixes res, te la poses a casa com si fos el teu fill”.

Maneres de contactar-hi si en voleu saber més

vacancesenpau@catalunyasahara.cat

648 09 07 37

madrasa.catalunya@gmail.com

stats