Canalla a l'aigua! (amb seguretat)

Les característiques especials d'aquest any es projecten també en les circumstàncies que causen ofegaments de menors en espais aquàtics. En aquests primers set mesos de l'any, tretze menors han perdut la vida per ofegament a l'Estat i en un 84% dels casos es va produir en una zona sense vigilància. Habitualment aquesta xifra se situa al voltant del 77%. El tancament d'algunes piscines, així com la recerca de zones de bany menys poblades, ha comportat aquest augment de set punts, segons revela el 1er Informe d'Ofegament de menors en espais aquàtics elaborat per Abrisud i el projecte d'investigació Ahogamiento.com.

La meitat de les defuncions han tingut lloc en piscines (50%), un 30% en rius o canals, un 15% en platges sense vigilància i el 5% restant en diferents localitzacions com ara embassaments i pantans. Són onze nens i dues nenes. El perfil habitual del menor mort en entorn aquàtic respon al d'un nen, d'entre 2 i 5 anys, que es troba en una piscina sense vigilància o bé hi ha una errada en la seva supervisió, ben entrada la tarda.

Aquest any, els ofegaments mortals d'adolescents concentren el 46% del total de decessos de menors a l'aigua. El segon segment és el dels menors de 4 anys, amb un 30% del total. La franja que abasta dels 5 als 8 anys registra dos ofegaments mortals, el 15% del total, mentre que en els set primers mesos d'aquest any no hi ha hagut cap accident mortal en entorns aquàtics amb joves de 9 a 13 anys. Una gran part d'aquests ofegaments han tingut lloc a última hora de la tarda, amb vuit decessos entre les 17 i les 21 hores. A la franja anterior s'han produït quatre morts (de 13 a 17 hores) i un va tenir lloc a primera hora del dia (de 9 a 13 hores).

Els ofegaments s'han produït, principalment, a Catalunya (dos morts a Girona), Extremadura (dos a Badajoz) i al País Valencià (un a València i un a Alacant). La resta s'han repartit a Andalusia (Cadis), les Balears (Menorca), Madrid, l'Aragó (Osca), el País Basc (Biscaia), Logronyo (la Rioja) i Castella i Lleó (Palència), amb un decés a cada comunitat.

Les tretze morts suposen un 32% menys que l'any passat en el mateix període. El descens s'explica pels mesos de confinament, si bé els ofegaments mortals de menors ocorreguts des de mitjans de juny s'eleven a nou. La falta de vigilància a les zones de bany, així com una relaxament o errada en la supervisió adulta, s'apunten com les principals causes.

Espanya és un dels set països europeus que obliga a fer servir tanques a les piscines comunitàries. En canvi, les piscines privades, a diferència de França, Noruega o Itàlia, no tenen aquesta obligació: "L'entrada en vigor de la llei Raffarin a França, l'any 2003, que va imposar l'obligació d'incloure mesures de seguretat activa com tanques, cobertes i alarmes a les piscines privades, ha suposat un important descens en el nombre d'accidents en relació amb el parc de piscines", explica Fabrice Villa, director de l'empresa de cobertes Abrisud, experta en seguretat infantil per a piscines. Els dispositius normalitzats han demostrat l'eficàcia i han convertit les piscines residencials en espais més segurs.

La vigilància, element clau

Per evitar ofegaments, les recomanacions per als pares o adults que acompanyin els nens a la piscina passen per realitzar una supervisió contínua. Una bona manera d'assegurar una atenció constant és establir torns entre els adults que permetin controlar els menors, així com moments de descans i relax per a la gent gran.

La principal mesura de seguretat en els menors de 5 anys o en aquells que encara no saben nedar és l'anomenada supervisió al tacte, és a dir, que el menor sigui almenys a l'abast del nostre braç en tot moment. En situacions en què el menor tingui un suport de flotació, l'únic element recomanat és una armilla salvavides homologada amb la talla adequada a l'infant. No s'aconsella l'ús d'altres elements com flotadors, braçals i xurros que suren, exceptuant-ne la utilització en moments puntuals i sempre sota una estricta supervisió d'un adult.

A més, és important que les piscines domèstiques comptin amb elements de seguretat actius com tanques o cobertes que evitin que els menors hi puguin accedir en algun moment sense la presència d'un adult. De la mateixa manera, cal explicar als nens que no poden banyar-se sols i que sempre han de demanar permís, en presència d'un adult, i que han de recordar als més grans la seva tasca de vigilància en cas que es despistin.

Finalment, és recomanable disposar d'un equip de rescat bàsic que consti de boia o salvavides de recanvi i una perxa, així com un telèfon amb el qual poder trucar a emergències. Per facilitar una resposta com més ràpida millor, una bona recomanació és col·locar un cartell amb el telèfon únic d'emergències (112) i el d'informació toxicològica (91 562 04 20).

A la piscina, amb seguretat

En aquest context, Abrisud ha posat en marxa la X Campanya de Seguretat Infantil a la Piscina perquè els nens en gaudeixin amb seguretat. En aquesta ocasió l'empresa proposa realitzar uns quadernets d'estiu on els més petits de la casa aprenguin les normes de seguretat més importants de manera didàctica i amena. D'una banda, trobaran exercicis com uns mots encreuats infantils o un laberint que els inculcarà la idea que és vital portar sempre una armilla a l'hora de banyar-se o que no poden accedir sols a la piscina. També es presenten altres activitats com dibuixos amb set diferències o mandales estiuencs que els faran comprendre que a totes les piscines és essencial fer cas del socorrista, no deixar joguines a la piscina o córrer. També s'hi inclouen jocs de memòria visual que els permeten reforçar els consells anteriors, o tasques de cal·ligrafia i d'unir punts, així com una divertida classe de fonètica anglesa. Aquests quadernets d'estiu es presenten en format Din A4 en color, per poder imprimir a casa, i serveixen com a eina de conscienciació per compartir en família. El podeu descarregar aquí.