M. JESÚS COMELLAS

Les il·lusions i la realitat

Normalment el món adult pretén ser raonable i ser diferent del món infantil, ja que s'interpreta que aquesta diferència és senyal de maduresa. Possiblement aniria bé revisar aquesta visió, ja que la maduresa i les il·lusions no només no han d'estar enfrontades sinó que haurien d'anar més de bracet, ja que amb una bona dosi d'il·lusió és més possible tirar endavant.

Les il·lusions poden conviure amb la realitat i cal que així sigui, tot i que la realitat no tingui gaires elements que il·lusionin. Tenir il·lusions no vol dir comprar coses o tenir objectes. Per tenir il·lusions cal una mirada que permeti veure les coses petites i descobrir formes de jugar, menjar, relacionar-se, viure el dia a dia i, sobretot, superar la famosa dita popular del got ple o buit. Perquè, especialment en la infantesa, el que és interessant és deixar de veure el got.

Ben segur que les persones adultes, molt atrapades en les obligacions quotidianes i sobretot en les dificultats, ho tenen més difícil, però cal preservar i compartir, en la mesura que sigui possible, aquesta il·lusió perquè infants i adolescents puguin tenir un espai ampli per viure el present podent mantenir la mirada esperançada cap al futur. "Si no ho fas ara, quan siguis gran no podràs!"; "Cal aprendre això perquè, si no, ja veus què passa!" Aquestes dues frases es diuen amb els millors desitjos, ja que es creu que cal motivar la canalla amb alarmes. Però el risc és que amb tanta pressió es generin actituds de passivitat i desànim, massa freqüents avui dia, perquè amb missatges tan desastrosos i amb tanta incertesa és massa difícil il·lusionar-se.

Cal una mirada oberta per evitar transmetre, des de les primeres edats, una actitud negativa i pessimista que, a més de robar la infantesa, pot provocar, precisament, l'efecte contrari. És un dret poder jugar, riure, córrer, voler créixer i fer-se grans, amb idees i fantasies de cara a un demà que ningú no pot preveure. És una necessitat vital per al desenvolupament psicològic i la socialització de les criatures, com ho és l'alimentació per al cos. No cal posar sobre la taula les dificultats adultes per fer conscients les criatures i perquè entenguin què passa al món. Tampoc cal amagar-los què passa al seu voltant, però han de poder ser infants i pensar en el futur, que, sens dubte, serà diferent del present.