Criatures 22/09/2012

Quan la gelosia entra a casa

T. Gilbert
2 min
Quan la gelosia entra a casa

Sílvia Ollé i Robert Aparicio, els pares del Marc, l'Adrià i el Martí, de 8, 6 i 2 anys, respectivament, saben molt bé què és la gelosia. L'han notada i sentida, sobretot des que va néixer el petit, el Martí, perquè l'Adrià, el germà del mig, n'ha manifestat clarament. Hi han posat remei tant com han pogut, i han trobat maneres per sortir-se'n.

"Intentem fer activitats amb ells sols que ens permetin tenir una estona d'intimitat; a l'Adrià, especialment, li va molt bé, i notem que ho agraeix", explica la Sílvia. Com que l'Adrià és més gelós, més susceptible d'enfadar-se si veu fer segons què a un o altre germà, miren de "dir-li més floretes per reforçar-li la part més positiva". El cas és que l'Adrià és qui té més caràcter i s'enfada més, però al mateix temps és el més feble, és més carinyós, i "té més intel·ligència emocional". Just per aquestes característiques, "es fixa en situacions de què els altres germans ni s'adonen", expliquen els pares.

Quan algú porta un regal a casa perquè ha estat de viatge o per algun altre motiu que no sigui l'aniversari de les criatures, la norma de la casa és portar un detall per a tots tres. Si pot ser el mateix, encara millor. Ara bé, el dia de l'aniversari tots tres tenen clar que és el seu dia, i que per això només un rebrà regals. Els altres dos germans s'hauran d'esperar que arribi el seu torn. És més, el dia de l'aniversari, com que és tan especial, els pares van a buscar el fill a l'escola per dinar tots tres junts sols. Els altres dos germans es quedaran a l'escola al menjador. "Així fem que sigui un dia especial entre nosaltres i ell".

Tots tres igual

A l'hora de fer activitats extraescolars, els pares intenten que tots tres facin les mateixes. "Tots tres han fet natació des que van tenir els 6 mesos; és a dir, els hem donat la mateixa oportunitat als tres fills", continua explicant la Sílvia. De manera que la norma per aplacar la gelosia és "ser equitatius i seguir les mateixes pautes", però reconeixen que "és molt difícil".

"Amb el primer fill acostumem a ser més exigents, sense adornar-nos-en, i, en canvi, amb els altres deixes passar més coses", explica la Sílvia. És inconscient, perquè "moltes vegades te n'adones quan ja està fet".

De totes maneres, hi ha altres conceptes clars, conscients, que no se salten perquè mai cap dels tres fills els pugui dir res: igualtat d'oportunitats i activitats, però alhora individualitat perquè se sentin únics. "És el que nosaltres fem, i ens funciona", conclou la Sílvia.

Davant d'aquesta realitat tan habitual en moltes cases, la psicòloga Neus Calleja assegura que la gelosia és una actitud vital, que es pot mantenir al llarg de tota la vida o que pot desaparèixer a la maduresa. Fins i tot, una actitud gelosa pot portar la criatura a aprendre altres activitats que potser per iniciativa pròpia no hauria fet. Per tot plegat, "els pares han d'estar preparats per afrontar la gelosia dels fills en lloc d'evitar-la perquè la gelosia és un procés natural, que neix de la por de perdre el vincle que tenen establert els petits amb els adults".e

stats