La Mercedes, l'Eva, l'Alejandro i la Patricia no es coneixen. Cadascun viu en un barri diferent de València i cadascun té una realitat econòmica diferent. I, malgrat aquestes diferències, tots coincideixen en una cosa: fugen dels parcs d'oci infantil plens de tobogans i boles que acullen des de festes d'aniversaris fins a comunions.
Segons ens explica, Mercedes Torres ho va tenir clar des del principi. El Matías, el seu fill petit, volia celebrar el seu quart aniversari igual que la seva germana: al parc i envoltat de tots els seus companys de classe. Va aprofitar que el Parc de l'Oest de València era a prop del col·legi, va reservar dues taules poc abans de la sortida dels nens i les va adornar amb motius festius. El resultat? Un berenar variat i més de dues hores de jocs, pinyates i rialles a l'aire lliure. "Quan els nens eren petits, celebràvem els aniversaris a casa. Però, ara que són més grans, fem dues festes: una a casa amb la família i una altra al parc amb els amiguets".
Una cosa semblat li va passar a Eva Vázquez, la mare de l'Andrea. La seva filla, a diferència del Matías, fa els anys al novembre, un mes que no convida a les celebracions a l'exterior. Així que, en el seu quart aniversari, va optar per llogar un antic bar de boles i elaborar ella mateixa el berenar. "Una de les coses que menys m'agrada dels parcs d'oci és el menjar", reconeix.
Valor afegit
Per a Alejandro Llorente, el menjar i l'ambientació d'aquests locals, encara que importants, no van ser determinants. El seu fill, l'Alejandro, és un amant dels espectacles de titelles i dels contacontes i va pensar en Contarte Gestión Cultural, el mateix espai on tantes vegades havia gaudit d'històries i tallers, per celebrar-hi l'aniversari. "Això no és deixar-los fer, que juguin i ja està. Es tracta de teatre de titelles, una cosa molt diferent", explica l'Alejandro. I, malgrat que Contarte treballa amb un càtering, van decidir encarregar-se ells mateixos de portar entrepans i dolços.
Qui va tenir més fàcil l'elecció, però no per això menys meditada, va ser Patricia Cucart, directora de Baby Deli València, una empresa de roba i joguines infantils. El seu fill Mateo va voler celebrar el seu quart aniversari com tantes vegades havia vist: amb galetes, entrepans, iogurts, sucs i llaminadures ecològiques i amb un munt d'activitats centrades en la temàtica que ell mateix va triar: els pirates. Un desig fàcil de complir a Baby Deli. "Creiem que es pot estar en un ambient infantil sense estridències i en una atmosfera divertida però relaxada. Pensem en temàtiques, en decoració… Tot adaptat a l'edat del protagonista de la festa i dels seus convidats", apunta Tatiana Arelle, una de les sòcies de Baby Deli.
Parcs d'oci, sí però...
Així opinen els pares, però... què pensen els professionals dels parcs d'oci? Reyes López, psicòloga i logopeda infantil i juvenil, ho té clar: "Si em pregunten si estic en contra d'aquests centres, diré que no. Un parc de boles és un bon espai perquè, de manera guiada i planificada, s'hi facin moltes activitats beneficioses per al nen. El problema és que no acostumen a tenir monitors especialitzats i l'única activitat guiada que es du a terme és el lliurament de regals".
Lidia Pajarón, professora de primària al CEIP Jaime Balmes de València, coincideix amb López en la idoneïtat d'aquests locals: "Un espai amb boles és tan bo com un parc a l'aire lliure per jugar i passar-s'ho bé. El problema és el seu plantejament, massa comercial: asseuen el nen en una butaca perquè rebi regals dels companys. Al final no sap quins regals rep però sí qui en fa i qui no i això és excloent". Qui es mostra poc amiga d'aquests centres és Antonia Guillén, educadora infantil i mare d'una nena de 2 anys. "Els parcs de boles són divertits però poc educatius", assegura.
