Pros i contres dels controls parentals a internet

¿Deixaríeu anar els fills sols pel carrer sense haver-los explicat com s’ha de creuar, que no passin per vies fosques ni s’aturin a parlar amb desconeguts? Segur que no. Però, en canvi, molt sovint els regalem una tauleta o els deixem el mòbil perquè naveguin per internet sense cap manual d’ús previ. I a vegades, encara que els diguem “en aquestes webs no hi entris” o “aquesta apli no te la descarreguis”, estem inquiets perquè a la pràctica no sabem si ens faran cas o no. Per aquest motiu al mercat es poden trobar un gran nombre d’eines de control parental que impedeixen físicament que els més petits de la casa naveguin per les zones fosques -o simplement no adequades per edat- d’internet. Amb el confinament, els fills passen més temps davant d’una pantalla, i si els pares han de teletreballar encara poden controlar menys què hi fan i què hi miren. Podeu aprofitar el confinament per estudiar el que millor us convé i aprendre a instal·lar-ho.

A més dels apartats de control parental que es troben a la configuració de YouTube, de Google i dels aparells d’Apple i d’Android, les operadores de telefonia que tinguem contractades tenen els seus, com Movistar Protege o Kids Ready d’Orange. Però també existeixen softwares específics de control parental. Un dels més coneguts i complets es diu Qustodio, però n’hi ha moltíssims, com Family Time, Family Link, Securekids o Kids Place, així com els propis que ofereixen els servidors d’antivirus, com Kaspersky SafeKids, MMGuardian, ESET Control Parental o Norton Familiy.

¿I quin nivell de seguretat ofereixen aquests sistemes? A més de filtres de pàgines o paraules clau als buscadors i de control de temps d’ús -es pot bloquejar l’aparell a una determinada hora-, també ofereixen el bloqueig d’aplis, el monitoreig amb estadístiques de tota l’activitat i el bloqueig de trucades o de missatges a números de telèfon concrets. I n’hi ha alguns que fins i tot permeten geolocalitzar on és l’aparell, determinar un perímetre del qual no pot sortir i emetre un avis al mòbil del pare o la mare quan ho faci, o fins i tot pot avisar els progenitors quan al fill se li està a punt d’acabar la bateria per recordar-li que la carregui.

La majoria són de pagament, amb diferents preus en funció del servei contractat, però el més car i més complet és Qustodio, segons Francesc Grau, emprenedor tecnològic. Aquest servei, a diferència d’altres, apunta Grau, demana l’accés al sistema operatiu de l’aparell i es ramifica en moltes opcions i molts permisos, i arriba molt a fons on altres es queden només a la superfície. Qustodio, a més, elabora uns informes també molt sofisticats de l’ús que es fa de l’aparell. “Els pares d’avui, però, no tenim temps per configurar una eina d’aquest tipus, i encara en tenim menys per llegir-nos bé els informes tan sofisticats que fa”, assegura Grau. Per a ell, el millor control parental que existeix són els pares: “És millor invertir tot aquest temps en els fills, és molt més barat i té més bons resultats. I aquesta és la part difícil de l’educació”.

Tot i afirmar que posar filtres a internet és com posar portes al desert, “sense control parental, si busquen conill al Google, es poden endur alguna sorpresa”, conclou Grau.

“Només els pares sabem què convé als nostres fills”

Tres preguntes a Francesc Grau, emprenedor tecnològic i autor del llibre Tot el que heu de saber d'internet abans que els vostres fills

¿Tots els pares hauríem de posar un control parental als fills?

El control parental és una màquina freda que actua segons unes instruccions que tu li puguis donar i no se’n va ni un mil·límetre del seu programa. Només els pares sabem en tot moment què convé als nostres fills, i un bot és molt difícil que sàpiga mesurar-ho i donar i treure corda quan sigui necessari.

Més feina per als pares, doncs?

No hem de perdre de vista que a part dels seus pares i els seus educadors, nosaltres som els seus responsables legals, i tot el que els passi de bo i de dolent abans dels 18 anys és únicament responsabilitat nostra.

Quan funciona un control parental?

Nosaltres som els que hem d’estar sobre els nostres fills, i només quan per raons laborals o d’un altre tipus no ho puguem fer i hàgim de delegar aquesta funció educativa, podem recórrer als controls parentals.