Siddartha Vargas: "No ha sigut fàcil per al meu fill compartir el seu pare amb molts altres nens i nenes"

BarcelonaAquesta feina de l’animació familiar té coses bones i coses dolentes. Una de les més dolentes és que passes molt temps fora de casa, just quan la resta de la gent té festa. Per tant, et perds moltes trobades familiars, dinars i sortides amb els amics.

I les coses bones?

— Que ja fa un temps, des que el meu fill és més gran, que ve amb mi a molts concerts i passem moltes estones junts. Li agrada el món de l’espectacle, fer fotos, ajudar a muntar les escenografies, recollir cables. Té claríssim que, d’una manera o una altra, vol dedicar-s'hi.

Ell aprèn coses de tu: i tu què aprens d’ell?

— Crec que la més important: tenir consciència de fins on estem ficats en una allau d’estrès, de feina, de no parar ni un moment a gaudir de les coses importants de la vida. El fet de tenir un fill et fa valorar molt més cada instant que passa, cada somriure, i quan això ho apliques al dia a dia ets més feliç.

De ben petit, el teu fill t’ha vist dalt de l’escenari on eres, d’alguna manera, el pare de tots.

— I no ha sigut fàcil per ell, sobretot quan era més petit, perquè havia de compartir el seu pare amb molts altres nens i nenes. Això passava sobretot al final de l’actuació, perquè és quan et passes molta estona parlant amb les famílies, fent-t'hi fotos, jugant amb els nens que han vingut. A mesura que ha anat creixent i entenent que cada cosa té el seu moment, ha anat gaudint més d'aquestes situacions.

Quan va néixer el teu fill, els teus amics li van regalar una bateria.

— Qui els va parir! Aquella bateria va donar molta guerra. Però gràcies a aquest regal continua tocant-la, va a classes i té moltes ganes de continuar.

Què has descobert d’ell veient-lo tocar?

— És molt tímid, però quan s’asseu a la bateria es transforma i sembla un altre.

I ell, què ha après tocant-la?

— Moltes coses. La més important: tenir paciència i controlar la frustració quan no aconsegueix el que vol a curt termini.

Consideres que és important fixar-se en les coses sense importància.

— Ens centrem massa en els problemes i massa poc en les solucions. Fa temps que intento fer-ho al revés. Com més temps passes capficat en els problemes, més temps passes malhumorat o amb maldecaps. 

Cert. Davant un problema, solució o felicitat.

— Hem de ser més feliços, riure més amb la gent, riure més de nosaltres mateixos, deixar-nos anar i fer ximpleries, perdre els complexos i la por del que diran. És una cosa ben senzilla i que ho pot canviar tot.

Sense sentit de l’humor no es pot ser un bon pare?

— L’humor és indispensable en el dia a dia, és necessari per a tothom. A més, com que d’humor n’hi ha de mil tipus, segur que tothom troba el seu. En el meu cas, com més absurd, millor. L’humor crea un vincle molt interessant i reforça positivament la relació entre pare i fill.

A casa vostra, quan s’acostuma a riure?

— En el moment abans d’anar a dormir, rentant-nos les dents davant el mirall. Em sembla que cada dia riem una estona. Cada dia és un espectacle. Un ball o una cançó diferent. El lavabo es transforma en una petita performance.

Què estem perdent, pares i fills?

— Que els nens i nenes surtin més al carrer a jugar, a trobar-se amb els amics per anar a fer una volta amb bici sense una destinació fixa, o anar a construir cabanes amb quatre branques. I mira, per què no? També cal avorrir-se, donar ales a la imaginació.

Què et preocupa?

— A cada etapa de la vida han anat canviant les meves preocupacions. Ningú ens ensenya a ser pares i sempre estàs preocupat per saber si ho fas bé o no. La preocupació actual, ara que ha començat primer d’ESO, és com s’adapta a un centre nou, amb nous companys i companyes de classe, com ho viu.

Què has volgut repetir de la manera com et van educar?

— La comprensió. La capacitat de posar-se en la pell dels altres i de tractar-los com vols que et tractin a tu. Són dos eixos importants de com educo el meu fill.

Acabem amb una cançó.

— Et dic una estrofa de la cançó de bressol Somiant, escrita quan ell era petit.

Estàs cansat, els ulls se’t van tancant,

te’n vas al llit, somniant et vas fent gran.

Dormint tot sol, la lluna al teu costat,

i les estrelles et vigilaran.