Així fa de mare

Courtney Zoffness: “Ens costa admetre que els fills hagin de destruir-nos”

Escriptora, professora d’escriptura i mare de l’Oliver i el Leo, d’11 i 9 anys. Viuen a Brooklyn, Nova York. Publica ‘Sortir de mare’ (La Segona Perifèria), un recull de deu intensos relats autobiogràfics on explora la maternitat, el judaisme i la difícil relació amb una mare que va estar a punt de ser una estrella del rock

Courtney Zoffness, autora d'una novel·la d'autoficció sobre la maternitat 'Sortir de mare'
Així fa de mare
12/06/2023
3 min

BarcelonaEl meu fill petit es queixa contínuament de no tenir prou poder, que tothom pren decisions en nom seu. Sovint es mostra enfadat perquè considera que la seva vida depèn massa dels capricis dels seus pares.

Els nens fugen de la infància tan aviat com poden, farts que els facin anar d’una banda a l’altra.

— Els nens viuen en una tensió constant. Per una banda, depenen dels pares que els cuiden i, alhora, poden sentir por per allò que puguin arribar a fer els pares.

En el llibre descrius un moment terrible, quan el teu fill somnia que tu ets un monstre que l’ataca i quan vas a despertar-lo, encara s’espanta més.

— Allò que va aterrir el meu fill va ser que justament jo, que era la persona que anava a ajudar-lo, fos qui volia fer-li mal. Jo, que el despertava del malson, era realment el monstre. Per a ell devia ser una percepció terrible.

Els fills necessiten destruir els pares.

— Mares i pares també vam ser nens i també vam haver de passar per aquesta fase de destrucció dels pares. Nosaltres en som conscients, però, al mateix temps, ens costa admetre que els fills, d’alguna manera, hagin de destruir-nos. Més aviat tendim a pensar el contrari. Necessitem creure que els fills s’assemblaran a nosaltres, que els agradaran les mateixes coses que ens agraden a nosaltres. No podem entendre els fills com la nostra destrucció sinó com la nostra perpetuació.

Com és la relació de la teva mare amb els teus fills?

— Ella és una persona molt divertida i adora els seus nets tant com ells l’adoren a ella. Ens ve a visitar contínuament. És una relació preciosa perquè la relació entre àvia i nets és molt més fàcil que la relació entre mare i filla.

Què sents quan veus que a ells sí que els mima?

— No em sento gelosa d’aquesta relació entre ells que és plena d’amor, però no és tan profunda com la que tenim ella i jo. Valoro les relacions humanes que tenen capes, que són més complexes.

No t’hi has entès mai, amb la teva mare.

— És impossible ser mare i no pensar en el teu pare i la teva mare; no només pensar en la manera com et van fer créixer, sinó en la mena de persona que són o que van ser. A mi em va interessar molt descobrir com era la meva mare abans de ser mare, com era quan era jove. Després d’investigar sobre la seva joventut i la seva breu carrera musical sobtadament truncada, vaig entendre millor com la va afectar el fet de tenir-me a mi. També vaig poder valorar amb una nova llum totes les coses que m’hauria agradat rebre d’ella quan era petita.

I què va suposar per a ella convertir-se en mare?

— Va ser un repte enorme. Ella s’havia fet una idea molt diferent de com seria la seva vida com a cantant en un grup de rock. Renunciar a això va ser un cop psicològic molt dur. Simplificant molt, podríem dir que el sexisme de la indústria musical va destruir la seva carrera, però desconfio de les explicacions maniquees. La mare ja era una dona complicada que, en un moment dur de la seva vida, va evolucionar de manera complicada.

Què et preocupa dels fills. A l’avió, venint a Barcelona, què pensaves?

— Doncs que mai no els havia deixat tota una setmana sols. Ara els he deixat en molt bones mans, amb la meva sogra. De manera més genèrica, allò que em preocupa dels meus fills són les mateixes coses que m’han empès a escriure el llibre, que és l’època que ens ha tocat viure, la nostra societat, el clima polític tan poc amable que estem vivim als Estats Units, on hi ha molta crueltat contra les dones, contra les persones de color, contra els que són diferents. Em pregunto quina mena de paper puc tenir com a mare per ajudar-los a enfrontar-se a una realitat tan dura.

Què et meravella dels fills?

— El petit acaba d’obrir una cafeteria al mig del menjador de casa. La vols veure?

En el teu mòbil veig una cabana feta amb cartrons i cinta de precinte, amb un nen dins enfeinat preparant sucs.

Es diu L’s Cafè, amb ela de Leo. Amb els seus diners va comprar una liquadora i fa sucs per a tothom. El seu germà gran és el seu millor client, però tu li pots demanar un suc i diu que te l’enviarà per correu. Ja està pensant com crear una cadena internacional.

stats