Ser mare i empresària mexicana a Catalunya

BanyolesVaig arribar jove, enamorada i il·lusionada a Salt l’any 1999. Ens vam conèixer amb la meva actual parella i pare dels meus fills a Mèxic, vam estar anant i venint gairebé dos anys, fins que vaig decidir emigrar, perquè l’amor i les ganes d’aventura eren més fortes que tot allò conegut fins aleshores.

Arribar a Salt va ser de les vivències més potents de la meva vida. Ahir va fer 25 anys que vaig arribar i recordaré sempre aquell dia gris, fred i plujós. La gent amb abrics negres llargs i amb les cares pàl·lides de l’hivern. Semblava que sempre tenien pressa, i a Girona em sentia en una pel·lícula de cinema europeu independent; tothom vestia més o menys igual, per mi fins i tot feien la mateixa olor i es pentinaven igual. Em miraven amb curiositat i em preguntaven d’on era. Tenien curiositat pel Cantinflas i per si la vida era com a les telenovel·les. Era surrealista, tot plegat, hi havia molta gent que es pensava que Mèxic continuava sent com a l’època de Pedro Infante.

Vaig dubtar de si Catalunya era el meu lloc. ¿Encaixaria o seria per sempre més la mexicana amb parella catalana? Vaig estar a punt d’agafar un vol de tornada, però la primavera i la transformació social em va animar, el negre donava pas al color i em vaig adonar com era d’important, així en general, el color a la meva vida. Al carrer hi havia gent i a l’estiu directament les persones eren unes altres. Jo, d’un país tropical, no havia viscut això dels canvis d’estació i tot era nou i emocionant. Vaig aprendre català i vaig trobar feina força ràpidament, i el 2003, quan jo em pensava que ja estava del tot adaptada i integrada, va néixer la Itzel, la meva primera filla.

I vinga, nova crisi vital! La manera de criar era tan oposada al que jo havia viscut que tenia el cor dividit i trencat. Les recomanacions pediàtriques eren que als 2 mesos dormís sola, pit cada 3 hores, als 4 mesos altres aliments, no agafar-la a coll, perquè s’acostumaria i la faria dependent... Patia i plorava molt perquè això era “el primer món” i les recomanacions “professionals” em feien sentir un fracàs de mare.

Llavors van aterrar a Salt la mare i la meva tia. Tot allò per elles era aberrant: "Un nadó no pot dormir sol!", "El pit ha de ser a demanda!", "Agafeu-la a coll sempre que pugueu!", "Necessita contacte i sentir el batec del vostre cor!", "Dormiu amb ella!", "Oblideu-vos dels pediatres, els pares sou vosaltres, no ells!"

Tant mexicans com catalans

Vam anar a Mèxic, i observava com mai altres mares cuidant nadons. Com els parlaven, com els agafaven i fins i tot com els vestien em va fer adonar que la concepció de nen petit allà era diferent. Resumidament, diria que allà els deixaven més temps per ser nens i que aquí hi havia una pressa inconscient per fer-los créixer. Em vaig obsessionar amb la conciliació i amb passar el màxim de temps amb ells mentre fossin petits i vaig acabar plegant de la feina quan va néixer el Pau. De tota aquella revolució en va sorgir també l’empresa que tinc actualment, on fem tot el possible per preservar la cultura d’infància.

Anar a Mèxic un cop l’any durant els primers 10 anys de vida dels meus fills era prioritari. Tant és així, que just ara fa un any que vam poder acabar un dels lavabos de casa! Per mi era vital que visquessin les dues cultures de manera immersiva, que se sentissin tant mexicans com catalans, que estimessin les seves dues cultures a parts iguals i que sabessin veure i valorar les diferències. Una d’important és la consciència de la mort: em sento especialment orgullosa d’haver transmès aquesta part de la meva cultura a la Itzel i el Pau. A casa, tots som molt conscients que la mort forma part de la vida.

Naturalment, cuinem menjar mexicà, celebrem el Dia dels Morts, escoltem música mexicana, llegim escriptors mexicans, seguim la cultura mexicana i procurem estar al dia de les notícies d’allà. I, encara que aquí siguin els fills de la mexicana i allà els cosins catalans, nosaltres ens sentim dels dos llocs i em farà molt feliç, si un dia arriba, fer el mateix amb els meus nets.