Gestió del temps en família

Ara fa un any, quan tothom estava confinat, era habitual replantejar-nos com estàvem vivint la nostra vida: habitatge, feina, temps en família o quin sentit tenia passar els dies corrent amunt i avall. Molts van passar de la voràgine i la sensació de no tenir temps per a gairebé res a estar setmanes tots junts, a casa, en família, enyorant la normalitat però alhora contents amb les estones compartides. ¿Com ens agradaria que fos la nostra vida a mesura que recuperem espais i rutines? ¿Podem treballar, anar a l’escola, fer extraescolars, gaudir d’aficions i estar satisfets amb la gestió del temps en família? 

Temps amb propòsits

Per a Mireia Cabero, professora dels estudis de psicologia i educació de la UOC i directora de Cultura Emocional Pública, és imprescindible tenir clar que la vida és temps i, si volem que sigui una vida satisfactòria per a tots els membres de la família, el temps ha d’estar repartit i utilitzat de manera que tingui un propòsit, donant resposta a les necessitats individuals i col·lectives de tots els membres de la família. Els primers anys de vida, sobretot, els pares són el referent dels fills i eduquen en la gestió del temps. Per això és important que es faci una gestió del temps amb consciència i intel·ligència afectiva, perquè sigui un temps valuós, que aporti emocions positives. “Per gestionar el temps de forma pragmàtica hem de tenir uns objectius clars i posar-los a l’agenda; si no, no ho acabarem fent. Necessitem posar-hi data de caducitat, per saber quan comença i acaba i fer-ho amb el màxim rendiment”, proposa. 

Per a la família del Mateo (12) i el Lucas (8) la pandèmia ha suposat un punt d’inflexió. Preveient els primers dies de confinament van marxar a un petit apartament que tenien a prop de Moià, de 35 m2, on van estar fins ben entrat l’estiu. Una experiència que els portarà a deixar Barcelona coincidint amb el proper inici de curs. “Vam descobrir que la vida pot ser molt senzilla. Viurem en un poble de 400 habitants. Aprofitarem que el Mateo volia acabar aquest curs (6è) a la seva escola, i amb el nou cicle farem un canvi tots plegats”, diu satisfet l’Álex (47), el pare. "El petit anirà a l’escola rural, només haurà de creuar el carrer, i el gran anirà fins a l’institut amb el taxi de sis places que du els nens del poble a l’institut. Algunes extraescolars seran online, com ara, i per a les que hagin d’anar al poble gran, a set quilòmetres, es combinaran amb altres famílies. “Una vida senzilla que recupera els avantatges d’una comunitat petita que fa xarxa i s’ajuda. Guanyaré les dues hores de transport públic que fins ara necessitava per anar i tornar a la feina”, explica la Laura (48), la mare. Els nens estan entusiasmats amb el canvi. El Lucas explica que tindran jardí i gos, i té clar que allà és molt fàcil quedar amb els amics: “Vas a casa seva, piques a la porta i anem a jugar”.

Saber adaptar-nos

“És bo pensar en les possibilitats que ens ofereixen els confinaments més que centrar l’atenció en tot el que no podem fer. Són oportunitats per estar més temps en família. Hi ha pares i fills, fins i tot parelles, que han estat més presents que mai”, diu Mireia Planas, psicòloga i terapeuta familiar. Recomana que hi hagi espais compartits amb tots els membres de la família i per a parelles fent combinacions diverses entre ells. Insisteix que hi ha d’haver una política de pactes, parlar del que es vol, i que el diàleg permeti arribar a acords sobre com s’organitzen, respectant els espais de cadascú. Mireia Cabero afegeix que el calendari no ha de ser limitant ni inflexible, i ha de permetre posar en valor les accions de cada membre de la família: “Programar suposa visibilitzar el que és important per a cadascú i evidencia que tothom té el seu espai a casa. Implica que tu i el que vols ens importeu i t’hem d’ajudar per aconseguir-ho”. Sobre les obligacions que ens angoixen, però, no podem saltar-nos-les i recorda que sovint nosaltres tenim la clau: “He de saber què em genera conflicte i per què, per després poder trobar-hi solucions. A vegades és tan senzill com descansar més, llevar-nos abans, avançar tasques o planificar”. Quan malgrat tot ens costa adaptar-nos, ajuda acceptar que durant una època tindrem aquella obligació i més endavant hi haurà canvis. 

De la teoria a la pràctica

No hi ha marcs ideals sense imprevistos on tot quadra. Sempre ha passat: es planteja una organització i després hem de readaptar-nos per assolir els objectius que ens hem marcat. Tot i així, des del primer confinament hem hagut de resituar-nos i adaptar-nos diverses vegades. “Amb tot això ens estem tornant molt flexibles: ara hem de canviar de plans sovint, hem de ser més resilients davant qualsevol situació”, assegura Anna Comas, mestra de l’Escola La Maquinista i vinculada a Futurs de l’Educació, de la Fundació Bofill. Comas considera que els darrers canvis, amb pares treballant i fills a casa potser confinats o fent extraescolars, sense tants horaris d’entrada i sortida, obliguen a buscar estratègies que facilitin la convivència i la coexistència d’activitats diferents a la mateixa llar. 

Ja fa un temps que la família del Mateo i el Lucas va decidir llevar-se 45 minuts abans. “No ens agrada córrer i així evitem sortir de casa enfadats”, explica la mare. El Mateo recorda quan de bon matí estava estressat: “Prefereixo posar-me l’alarma a les set. Tinc temps per fer-ho tot amb calma. Esmorzo, em faig la bossa i si em sobra temps faig manualitats o estic una estona amb la tauleta”. Abans del covid, les tardes solien ser un anar i venir d’extraescolars. La Laura preferia aquella bogeria a l’actual: “Em semblava més senzill: els anaves a buscar, corrent d’una extraescolar a una altra, perquè no coincideixen ni en dies ni en horaris, i a vegades fins i tot teníem temps per anar al parc”. El pare coincideix amb ella que ara és pitjor: “Arribes a casa, també corrent, s’han de dutxar, fer algunes extraescolars online, unes altres de presencials, fer deures i sopar. No sé per què però tot i fer el mateix sembla que tenim menys hores i tot va collat”. Al mig d’aquest trencaclosques hi ha un oasi, el dijous, el dia de la setmana sense extraescolars ni obligacions laborals, que reserven per fer el que els vingui de gust amb els mòbils aparcats: “És la tarda per a nosaltres! Aprofitem per jugar, veure una peli o acompanyar-los si tenen dubtes de l’escola. El nostre petit equilibri”.