Criatures 07/05/2021

Extraescolars presencials i en línia: pros i contres

L’aprenentatge davant de la pantalla s’ha de reservar per a infants més grans de 10 anys en matèries com idiomes, música o càlcul i en moments puntuals de restriccions per la pandèmia, segons els experts

5 min
El Nil toca el teclat a casa per assajar, tot i que ara, per fi ja pot anar a classe presencial

La pandèmia del covid-19 i el confinament estricte que hem viscut ens han ensenyat que les classes en línia van ser la solució alternativa més adient per salvar el curs 2019-20. I també, en moments complicats de la crisi, han estat un model aplicable a extraescolars com idiomes, càlcul o música i, en menys quantitat, alguna activitat esportiva individual. L’objectiu ha estat clar: reduir els contagis i garantir la seguretat dels infants, les famílies i els educadors, mentre se seguia aportant coneixements. 

Amb la relativa tornada a la normalitat i, encara, amb puntuals restriccions horàries i d’espai, les empreses que ofereixen extraescolars estan adaptant-se i recalculant ruta, constantment, per oferir el millor servei a les famílies. En aquest curs 2020-21, pares, educadors i criatures s’han trobat amb el dilema de valorar els pros i els contres de les extraescolars presencials o en línia. Laia Delriu, psicòloga i coordinadora de parentalitat i orientadora del departament d’Ensenyament de la Generalitat, detalla que “tenint en compte la situació actual, en la qual ens hem trobat per primer cop a la vida, amb aquest canvi social i tecnològic tan ràpid al qual ens hem hagut d’adaptar tant sí com no, s’ha generat un impacte en la nostra societat. I en els nostres menors també”. “Haver d’adaptar l’escola a casa no ha estat fàcil –subratlla–. Ha calgut un temps d’assaig i error en què les noves tecnologies, de sobte i més que mai, han vingut per quedar-se. Penso en el preu que haurem de pagar com a societat, com a famílies, com a escoles, com a mestres, en referència a l’impacte que tot aquest canvi ha generat, genera i generarà en un futur que ja és el present”. 

Delriu apunta que, com a professional, “no recomanaria fer activitats extraescolars en línia abans dels 10-12 anys, ja que en aquesta edat és quan els nens desenvolupen el pensament formal que els permet sortir del present concret per elaborar representacions de caràcter més abstracte”. L’experta argumenta que durant la infantesa “els menors difícilment surten de l’aquí i l’ara en el moment de produir pensaments”. L’educadora detalla que a mesura que les criatures creixen desenvolupen aquesta capacitat per establir operacions i situacions que van més enllà. “El seu cervell s’està formant i desenvolupant i, com a adults, tenim una gran responsabilitat. D’aquí que puguem reflexionar sobre la concentració/dispersió dels alumnes davant la pantalla. Com menys edat, més possibilitat de dispersar-se i més dificultat de mantenir l’atenció, ja que no són capaços de seguir un fil conductor perquè per a ells existeix l’aquí i l’ara”. Delriu descriu que als més petits “se’ls fa molt feixuc seguir aquest fil, i per això desconnecten amb més facilitat. A mesura que avancem en edat, desenvolupem més capacitat de mantenir l'espera i la concentració”. 

La manca de concentració

Aquesta reflexió és clau a l’hora d’encarar els pros i els contres de les extraescolars presencials o per pantalla. “A les consultes de psicologia, cada vegada més, hi ha infants en edats avançades amb molta manca de concentració, amb dispersió, amb conductes disruptives, atenció selectiva (només el que els interessa), així com demanda d’immediatesa de resposta, poca capacitat d’espera, poca empatia, agressivitat, manca de límits i normes... I és com a conseqüència d’un mal ús de les tecnologies, i no per les extraescolars online”, matisa. Per tant, recomana anar amb compte “amb l’edat a la qual exposem els menors a les pantalles, ja que si ja hi estan sobreexposats per se no cal anar a buscar-ne més consum. Només triaria una extraescolar digital en la situació actual de pandèmia i si no hi hagués alternativa. Abans dels 11-12 anys, prioritzaria activitats presencials, com ara passejar pel barri, anar a comprar, activitats creatives a casa, contacte familiar, temps de qualitat...”, proposa la psicòloga.

Els germans Nil i Guillem es preparen per anar a tenis i a la piscina, dues de les extraescolars preferides.

Mark Williams és un professor d’anglès que abans de la pandèmia oferia classes en una petita acadèmia instal·lada al seu domicili. Però la crisi l'hi va fer capgirar tot: va comprar pantalles de metacrilat separadores. Ara, quan finalment ha pogut reprendre les classes, aposta per un model híbrid: els alumnes més grans i autònoms fan una hora de classe en línia, amb molta conversa, mentre que els més petits –en aquest cas d’11 anys– van a l’acadèmia. “He hagut de fer grups molt reduïts per garantir la seguretat i la tranquil·litat de tothom. Els petits necessiten la presencialitat, se senten més acollits i ja estan acostumats a la mascareta i les mesures higièniques de l’escola. En canvi, els grans em van demanar tots mantenir-se en línia per aprofitar millor el temps; no es desplacen i van per feina”, apunta Williams. Pensa que tothom ha sortit guanyat amb aquest acord, tot i que ell cregui en una educació més vivencial.

Delriu reconeix que les extraescolars virtuals tenen alguns aspectes positius: “No has de traslladar l’infant, hi ha més seguretat en temps de covid, es pot fer una personalització dels aprenentatges a nivell particular i també es pot oferir més flexibilitat horària, adaptar-se millor a les necessitats de la família i, en alguns casos, pot haver-hi la possibilitat de rebre un descompte”. Creu que el model híbrid, que combina les dues fórmules “pot ser una bona alternativa, si compleix les expectatives de l’alumne i de la família i ja hi havia un bon vincle entre professor i estudiant”.

El dia a dia

Els sabadellencs Albert Segura i Norma Vidal són pares del Nil, de 8 anys i alumne de tercer de primària, i del Guillem, de 5 anys i de P-4. El Nil fa, presencialment, tenis a Sant Quirze del Vallès i piano (amb llenguatge musical) i combina el model híbrid amb el càlcul matemàtic (amb el Kumon), un dia al centre i l’altre en línia des de casa. El Guillem només fa natació i, evidentment, és a la piscina. Els pares reconeixen que “el que més li ha costat al Nil va ser fer música per pantalla, va haver-hi un moment en què es va desmotivar molt, per més que la professora s’esforcés se li va fer molt pesat. Li vam proposar plegar, però li agrada tant el piano que ha perseverat, sobretot ara que ha pogut tornar a fer classes amb més companys. Trobava a faltar el caliu”, relaten. “I en el cas del Kumon, ell es connecta a la tauleta, entra a la pàgina, fa els exercicis i és molt autosuficient. Tot plegat són uns 15 minuts, i els viu molt bé”, conclou la mare. 

La importància de la presencialitat

L’educadora i psicòloga Laia Delriu té clara la importància de la presencialitat en l’aprenentatge. “Com a societat, el nostre deure és no perdre l’horitzó del contacte amb l’altre, de l’abraçada, de la mirada... Sense adonar-nos-en, quan els adults parlem per WhatsApp o correu electrònic percebem la realitat de manera diferent a quan et trobes cara a cara. Doncs imaginem com ho viuen els infants!”, alerta. “Si no tenim cura de tota aquesta situació, els nostres nens s’aniran convertint en covards presencials que s’acostumaran a amagar-se darrere la pantalla, i això no ho podem permetre”. L’extraescolar presencial, segons la psicòloga, aporta “el contacte immediat, el feedback pròxim, l’intercanvi d’experiències amb les mirades, gestos i sensacions de la família i els educadors”. 

stats