TRINITAT GILBERT

Per què la revolució més important és la de les emocions?

És una revolució pacífica, però una revolució en tota regla, perquè parlar i reconèixer emocions ha passat de ser menystingut a ser elogiat. Les famílies són conscients que cal tenir presents les emocions quan s’educa

Mercè Conangla amb els seus nets Zoom

Les emocions i els sentiments s’aprenen i s’ensenyen a la família i la criatura els capta des que neix. “L’emoció amb què els familiars el miren, amb què l’abracen, com li donen el menjar o com el posen a dormir separa una criatura d’una altra, i per això tots som tan genuïns”, afirma la psicòloga Imma Puig, que acaba de publicar el llibre 'La revolución emocional. Todos necesitamos lo mismo para sentirnos bien' (Ed. Conecta). La família, doncs, transmet emocions a les criatures (com l’estima) fins i tot sense paraules. “Néixer en una família o una altra marca la criatura, però no la condemna, perquè, a còpia de treball personal, cadascú es pot construir i educar emocionalment”, afegeix Puig.

Dit això, la psicòloga remarca el concepte de “treball personal” en el sentit de ser conscient de voler-se desmarcar d’una manera de ser que es va aprendre a casa. “La tendència espontània en l’ésser humà és repetir models i reproduir-los, així que, certament, és difícil que aquell que mai no s’ha sentit estimat estimi espontàniament; o que el que no s’ha sentit reconegut, reconegui; o que el que no ha estat escoltat, sàpiga escoltar”. És difícil, però “a tots ens agrada el mateix, i a tots també ens fa mal el mateix”, sosté la psicòloga. El que diferencia unes persones de les altres és la dosi que necessita cadascú per sentir-se bé o malament. Així doncs, malgrat la pauta o el model d’aprenentatge familiar, “tots sabem què ens hauria agradat, i és el model que cal treballar per sentir-nos bé nosaltres i per fer sentir millor els altres alhora”, diu la psicòloga Imma Puig.

LES EMOCIONS MANEN

Sigui com sigui, la revolució es propaga i no té aturador. Hi ha hagut més d’un detonant perquè s’estengués, com ara els estudis que han assegurat que només recordem el que ens emociona, que només aprenem el que ens emociona o que allò que es fa sense sentiment s’acaba perdent ràpidament pel camí. Un altre detonant és el fet que en la societat actual es pot parlar de tot. “Parlem de relacions tòxiques, de maltractament, d’abusos, i en parlem més que mai”, diu Puig. “El fet que abans no se’n parlés no vol dir que no n’hi hagués, però ara ens atrevim a alçar la veu”, afirma. Així que “ens hem adonat que escoltar és clau per fer sentir bé els altres i, de fet, ara escoltem més que mai”, opina Puig. I el fet és important i remarcable perquè escoltar és la base de la comprensió i de l’estima. “La nostra mateixa anatomia, que és sàvia, ja ens indica amb dues orelles que hem d’escoltar el doble que parlem”, afegeix la psicòloga per referir-se al fet que les persones tenen dues orelles i només una boca.

EXPRESSAR QUÈ SENTIM

Des de la Fundació Ecologia Emocional, la psicòloga, infermera i escriptora Mercè Conangla (a la fotografia amb els seus nets), confirma que actualment vivim una revolució emocional perquè les famílies s’han adonat de la importància de posar paraules i fer entendre a les criatures el que senten uns i altres. Es dona permís per sentir i expressar, i això és important perquè “venim d’una tradició en què les emocions tan sols es transmetien amb un o un malament, i poques paraules més”, diu la psicòloga. En algunes famílies no és que no hi hagués emocions, sinó que es creia que l’emoció s’havia de reprimir. “I en altres, quan no es reprimia apareixia de forma desbocada”, explica Conangla. La tònica general era que s’expressaven les emocions agradables, mentre que les dolentes es penalitzaven. Per entendre la riquesa que faltava en aquesta manera de fer, Conangla compara la inexpressivitat emocional amb un paisatge sense color. “És l’emoció qui el pinta”, qui hi dona tots els matisos possibles i el fa més expressiu.

Escoltar és clau per fer sentir bé els altres

Ara, en canvi, la revolució actual ha dibuixat unes famílies -que Conangla anomena “saludables emocionalment”- en què la raó i l’emoció es treballen en equilibri. “Les criatures aprenen a gestionar el seu món emocional, de manera que treuen profit de l’expressivitat emocional”, afirma la presidenta de la Fundació Ecologia Emocional. I és així perquè el reconeixement de les emocions ofereix la possibilitat de créixer i de millorar les relacions entre els uns i els altres. “Si la criatura aprèn a gestionar el que sent tindrà més capacitat de resoldre problemes, reforçarà la seva autoestima i la seva confiança”, sosté. Algunes de les pautes emocionals que les famílies emocionalment ecològiques fan servir són la tendresa, la gratitud i el reforç positiu (amb frases com “Estic orgullós de tu”).

“Si la criatura aprèn a gestionar el que sent tindrà més capacitat de resoldre problemes, reforçarà la seva autoestima i la seva confiança”

Mercè Conangla - psicòloga

D’altra banda, Mercè Conangla opina que la base emocional que les famílies estableixen a casa té una repercussió positiva a l’escola. “L’alumne educat emocionalment es reconeix, perquè té més capacitat verbal; té eines per abordar conflictes sense caure en el victimisme; sap posar límits; demana ajut a l’adult perquè sap que pot parlar-hi si hi ha res que va malament; té autoestima, autoconfiança, i està serè per treballar en la part mental dels aprenentatges”, enumera la psicòloga. En resum, “ensenyar a identificar i expressar les emocions és vacunar les criatures contra l’assetjament, tant pel fet de no fer-ne, al ser més sensibles als altres, com pel fet de saber demanar ajuda en cas que en patissin”, afirma Conangla. A més, “una criatura educada emocionalment sap manegar les xarxes socials, perquè aplica les mateixes eines de gestió emocional que ha adquirit a casa i a l’escola”, conclou.