Família 28/08/2021

Els estils parentals en el desenvolupament dels infants

Els infants que han estat educats en un entorn equilibrat és més probable que entenguin la vida d’un punt de vista realista

Marta Torrent
3 min
Els estudis destaquen una relació entre l’autoestima dels infants durant el seu desenvolupament i l’estil d’educació que han rebut a casa.

Com és ben sabut, la família és l’eix socialitzador principal dels infants, des del naixement fins a l’edat adulta. Tot el complex familiar que l’envolta li servirà per poder establir els seus límits i conèixer el seu lloc dins aquest sistema. Posteriorment, podrà veure aquesta mateixa situació repetida en altres escenaris al llarg de la seva vida futura, com és el cas de l’escola o l’oci. Per tant, no podem donar menys importància a una figura tan essencial i que garanteix necessàriament el correcte desenvolupament de l’infant durant totes les fases maduratives. 

Els estils parentals han estat un del paradigmes principals per a molts d’estudiosos per tal d’establir quina podia ser la relació que existia i de quina manera es podien classificar. Diana Baumrind (1971) és la primera que ho investigà, mitjançant un estudi en qual qual hi havia diferents famílies amb característiques diferents. Es pretenia determinar si existia una relació entre les pautes de conducta familiars i la personalitat dels nins i nines. Posteriorment, s’establiren quatre estils principals: l’autoritari, el permissiu, el negligent i el democràtic.

De l’estil autoritari en destaca la imposició de les normes sense tenir en compte l’infant. Els pares no faciliten la comunicació ni solen ser carinyosos. Aquests nins sovint necessiten l’aprovació de l’adult en la majoria de tasques que fan. Tot i tenir una gran tolerància a obeir les normes marcades, això també els condiciona des del punt de vista emocional, ja que en moltes ocasions tenen por de no complir les expectatives marcades. La manca de confiança, poques habilitats socials i una baixa autoestima són algunes de les característiques més comunes. 

L’estil permissiu, per la seva banda, posiciona el nin com a centre de referència, li dona llibertat absoluta per triar les seves pròpies regles i deixa l’adult en un segon lloc per tal de no interferir en els desitjos de l’infant. Habitualment, són pares que volen que els seus fills formin el seu propi coneixement sense influir de cap manera en el procés. Els nins, tot i que semblen més alegres, en no tenir unes normes clares i uns límits establerts, se senten frustrats en espais allunyats del nucli familiar. Tot i que destaquen per tenir un nivell alt d’autoestima, des del punt de vista emocional solen tenir problemes per establir límits i això els dificulta, en algunes ocasions, les relacions personals, ja que no toleren la disciplina i que se’ls digui que no.

Al contrari, l’estil negligent posiciona l’adult per damunt de les necessitats bàsiques de l’infant, que desatén les seves responsabilitats com a pare o mare i posa en risc la integritat del seu fill. Per tant, no existeix una educació parental, sinó una manca d’aquesta educació en molts aspectes. 

I, finalment, l’estil democràtic proporciona a l’infant les normes de comportament però li deixa formar part de manera activa d’aquest procés. A més, treballa de manera activa el diàleg i valora la presa de decisions de manera conjunta. L’escolta activa és el principal fonament d’aquest estil, que proporciona les eines necessàries per formar adults responsables i amb una capacitat d’autoconeixement per tal de prendre decisions de manera autònoma.

Entorn equilibrat

Els estudis destaquen una relació entre l’autoestima dels infants durant el seu desenvolupament i l’estil d’educació que han rebut a casa. Els infants que han estat educats en un entorn equilibrat és més probable que entenguin la vida des d’un punt de vista realista i s’adaptin millor al canvis i a les situacions que se’ls plantegin.

Entendre les vivències que condicionen que una persona es comporti d’una manera o una altra resulta de gran interès per als professionals de l’educació i la psicologia. Totes les persones formam part d’un nucli d’engranatges que està en constant canvi al llarg de la nostra vida. Des dels nostres inicis durant la infantesa, on són més forts i ens marquen per s tota la vida, fins a l’edat adulta, en què anam incorporant tots els nous aprenentatges que de manera voluntària anam adquirint per continuar formant el nostre propi coneixement. Per tant, com més forts i sòlids siguin els nostres inicis, més capacitat tindrem per adaptar-nos a les dificultats. 

Hem d’entendre aquest procés com un sistema obert on es permet canviar i millorar tot allò que no funciona i que no ens fa bé. L’estil parental ha de servir d’eix conductor als fills i filles per tal d’establir els seus pilars fonamentals i construir el seu futur en un ambient positiu, on predominin, de manera equilibrada, l’afecte i la comunicació entre els pares i mares amb els seus fills i filles.

Marta Torrent és pedagoga de Salut i Moviment

stats