Sergi Freixes

“Cal observar com beuen els fills”

Historiador, dissenyador gràfic i pare de les bessones Elena i Judit i del Marc i la Joana, de 18, 10 i 1 any. Comissari de diverses mostres sobre el menjar i la guerra, publica amb A. Punsola ‘El mundo de la cerveza artesanal’ (ed. Larousse)

Sergi Freixes és historiador i dissenyador gràfic / PERE TORDERA Zoom

Recordo que, quan era petit, l’àvia em donava per berenar pa xopat amb vi i sucre i no passava res. Avui això ha canviat molt.

Quina relació tenen els teus fills amb l’alcohol?

M’han vist sovint envoltat d’ampolles i d’etiquetes de cervesa de tota mena i no entenien res del que estava fent, fins que van veure el llibre. Pel seu gust i aroma, els nens no solen sentir cap mena d’atracció o curiositat per la cervesa. Ara, jo els he explicat coses com que, en cas de guerra, l’aigua és el primer que es contamina. Per tant, en molts casos la solució era beure cervesa. De fet, al segle XIX s’elaborava una cervesa amb lactosa que s’anomenava milk stout que es feia servir com a reconstituent i beguda energètica per als malalts.

¿Les teves filles grans, als divuit, beuen alcohol?

A elles no els agrada la cervesa però sí que tasten l’alcohol a vegades, només quan surten de festa els caps de setmana.

I com ho veus?

Penso que tots hem sigut joves i em sembla inevitable que els joves visquin l’etapa en què volen tastar l’alcohol i fer les mateixes coses que fem els adults. Per a mi la clau és si volen amagar que beuen, si eviten fer-ho davant dels pares o si, al contrari, es pot viure tot amb certa naturalitat.

Mentre es faci amb mesura i de manera raonable...

Precisament, crec que el millor consell és tractar el tema amb la màxima naturalitat possible. Els fills han de veure que no passa res perquè ens mostrin el que fan. Està bé saber quines preferències tenen i poder observar com beuen l’alcohol.

Tu ho has pogut fer?

Amb elles ho he aconseguit. Hem parlat dels diferents tipus i qualitats de les begudes alcohòliques. Tenen molt clar què representa beure massa i quines conseqüències se’n deriven. L’error més gran que podem cometre és prohibir. Conec persones que, als 35 anys, encara no s’atreveixen a beure o fumar davant dels pares, potser per vergonya o per por de decebre’ls. Això és del tot antinatural.

No és habitual entrevistar algú que té quatre fills.

La principal dificultat és que és molta feina! Has d’intentar detectar i afrontar els problemes de manera individual, i no caure en l’error de voler resoldre cada un dels problemes de cada fill de manera conjunta. Ara, quan tens quatre fills, vius situacions molt interessants i divertides. Veus com cadascú busca el seu lloc.

I ara fa un any vas tornar a ser pare...

No ha tingut res a veure amb com vam afrontar-ho per primer cop, amb les bessones. Llavors no en tenia ni idea, tot era nou, tenia moltes inseguretats, grans dosis d’estrès i d’incerteses. Ara que ja tinc un bagatge, realment ho he disfrutat, he sabut aprofitar millor els moments. Tot és més pausat. Tenir fills d’edats tan diferents és molt enriquidor.

Explica’m un costum que us faci feliços.

El ritual de dinar junts els caps de setmana és el més divertit. Tothom ho aprofita per explicar qualsevol cosa. Actualment, la persona que centra l’atenció de tots nosaltres és la més petita, que farà un any.