Joan Arumí

“A la família és on s’aprèn a cooperar”

Professor d’educació de la Universitat de Vic i pare de la Joana, l’Eulàlia i la Berta, de 13, 11 i 8 anys. Publica ‘Educa’ls per cooperar’ (ed. Eumo) coescrit amb Gemma Torres, Ia Camps i Xavier López. Un text que barreja assaig i narració

Joan Arumí és professor d’educació de la Universitat de Vic / UMEDIA UVIC-UCC Zoom

Fa poc vam anar de viatge a Gàmbia a visitar la família del meu cunyat. Era l’hora de dinar i vam anar a l’escola aràbiga del poble, on ens van treure una plata d’arròs amb salsa, van deixar-la al mig i tots els nens i nenes l’anaven agafant amb les mans. Vaig quedar parat de veure com les meves filles es van posar a la rotllana i van començar a menjar.

Per què et va sorprendre això?

Viatjar t’obre la ment i t’ajuda a entendre un altre context; pots aprendre que no cal tenir una organització individualista i tenir el teu plat, el teu got i els teus coberts, sinó que hi ha organitzacions més cooperatives, i pots aprendre que no cal una gran metodologia didàctica per aprendre a cooperar sinó que, en gran mesura, es tracta de compartir el que tens amb els altres perquè tots hi guanyem.

Ens consta entendre que som una comunitat.

En un altre moment, les meves filles i jo ens vam posar a jugar amb aigua perquè feia calor. Els nens del poble no van entendre que ens en tiréssim.

Per què no?

Perquè als poblets de Gàmbia l’aigua s’ha d’anar a buscar a la font, s’ha de carregar, s’ha d’estalviar. La cooperació passa per entendre que hi ha uns recursos, una informació o uns materials que s’han de compartir perquè se’n beneficiï una comunitat.

Què és pot fer a la família?

A la família és on s’aprèn a cooperar, perquè la cooperació es fonamenta en dos principis: el democràtic i el d’inclusió. És important que en les converses d’una família es practiquin aquests principis. A casa intentem escoltar molt les nostres filles, que expliquin què els passa, que donin la seva opinió, que respectin l’altre. Cal dedicar-los temps. L’educació és una activitat lenta i aprendre a treballar en equip demana temps.

Com definiries la cooperació?

És una habilitat comunicativa bàsica. Això significa que va lligada a un context (podem cooperar en una escola, en un equip esportiu...), vol dir que va associada a un objectiu, que en aquest cas és compartit (construir un castell o fer un treball en equip...), i, finalment, requereix un procés d’aprenentatge. Per aprendre a cooperar és imprescindible practicar-ho: que nens i nenes es posin d’acord, que s’escoltin, que l’equip s’animi...

L’esport en equip ensenya a cooperar.

Pierre de Coubertin va dir que la cooperació esportiva té característiques que en fan una escola preparatòria per a la democràcia. A mi m’agrada l’esport i la frase és interessant, però té trampa.

Quina?

La cooperació necessita la participació de tots els membres d’un grup, i si no hi ha participació de tots no hi ha cooperació. Passa sovint que qui parla al vestidor és l’entrenador, mentre que els jugadors callen. Jo he jugat molts anys a bàsquet i en poques ocasions un entrenador ha demanat la meva opinió.

Quina frase dita per una de les teves filles t’ha fet pensar?

Doncs un dia estava nerviós buscant unes xancletes i l’Eulàlia em va dir: “Papa, les coses s’han de perdre”. Vaig pensar que tenia raó, que les coses s’han de perdre.