Olga Federico: “Per damunt de tot hi ha el seu benestar”
Llibretera de La Impossible (Provença, 232, Barcelona) i mare de l’Abril, de 9 anys. Impulsora amb Mireia Perelló i Eric del Arco d’una acció solidària en favor de la recerca en immunoteràpia contra el càncer: www.giremfull.cat
El mes de maig de l’any passat, amb l’Eric vam coincidir que des de les llibreries tenim un gran potencial de comunicació. Som una xarxa poderosa amb el llibre com a vincle i des del voluntariat podíem liderar un grup de persones per explicar un projecte solidari perquè s’hi sumessin editorials, llibreries, associacions, autors, traductors, etcètera.
Recolliu diners per a un projecte molt esperançador de l’Hospital Clínic.
La immunoteràpia és un tractament que aprofita el gran potencial del sistema immunitari del pacient per combatre la seva pròpia malaltia. Ho aconsegueix restaurant o millorant la funció del sistema immunitari per dirigir les pròpies defenses contra les cèl·lules malignes. Aquest esdevé un tractament revolucionari, ja que té menys efectes secundaris i mostra efectivitat allà on altres tractaments resulten inoperants.
Tu hi tens un vincle personal, oi?
No em podia imaginar que acabaria visitant tan sovint l’Hospital Clínic de Barcelona. Allà he vist la dedicació de metges, infermeres, administratives... i l’estreta relació entre l’hospital i les iniciatives solidàries de tot tipus. La recerca és clau. Et quedes de pedra quan veus la capacitat de les persones, inclús en situacions molt adverses, per col·laborar per un futur millor, encara que per desgràcia ja no sigui el seu.
Parla’m de la teva filla.
Quan vaig saber que tenia càncer, no parava de pensar en l’Abril. Pensava com la protegiria, com seria la seva vida, el seu dolor, com seria de gran, qui la veuria créixer, qui tindria la paciència d’entendre-la com jo l’entenc... perquè ella té força caràcter.
Com se li explica a una nena que la seva mare pot morir?
El seu pare i jo vam parlar amb ella quan ja sabíem en quin punt exacte estava. Va saber que seria un tractament llarg, que allò no era una simple grip, però que havia d’estar tranquil·la. Encara que vulguem protegir i aïllar els nostres fills, són molt llestos. Ella ha sabut acompanyar-me. Ha estat generosa, comprensiva i tranquil·la. Ha confiat en mi quan li he explicat què passaria. La meva oncòloga, Maria Vidal, té tres nenes i des del primer moment vaig poder-li expressar que l’Abril ho era tot. Hem compartit moltes emocions.
Explica’m una situació.
Una vegada algú li deia que jo estava tan maca amb el mocador al cap i ella el va tallar, li va respondre que no volia parlar del tema. Ella mateixa sabia posar els límits i això està bé. Un altre dia tornava d’excursió i em va ensenyar un braçalet de llana que s’havia fet. Era una polsera de la sort, em va dir, i havia demanat un desig que no em podia dir. Finalment, però, me’l va acabar dient i era que jo em curés. Ja et pots imaginar la meva emoció. Potser a vegades semblava que la nena estava bé, que no patia gaire, però ella tenia molt clar quin era el seu desig més gran.
Que senzill i que profund, això que dius...
La maternitat és just això... Per damunt de tot hi ha el benestar del teu fill, la seva pau i el seu equilibri. La resta no importa. Simplement la somio feliç.
