Celebrar Nadal al novembre

BarcelonaA casa la Maria són tres filles i totes tres viuen a Barcelona, però les parelles de dues són de l’estranger, i de lluny: Puerto Rico i Austràlia. No és estrany, doncs, que aquestes dues unitats familiars aprofitin, algun any, aquestes dates per viatjar al seu país d’origen i passar les festes amb les respectives famílies. Per això, d’uns anys ençà, quan saben que es dona aquesta situació, la Maria avança els canelons, l’escudella i la carn d’olla, el cava i els torrons a finals de novembre. “És difícil ser tots a taula el dia de Nadal”, explica, “però això no impedeix trobar una data per fer la celebració amb tothom”. 

En total s’ajunten els dos avis, les tres parelles i els set nets que topen, també, amb els Reis. Amb viatges a l’altra punta de món, el normal és que les famílies de les filles els aprofitin i allarguin al màxim i, per tant, dinar tots junts el 6 de gener també és una missió complicada i han arribat a posposar-ho fins a mitjans de febrer, amb un berenar sopar més informal. “Gairebé mai no fem l’intercanvi el dia de Reis”, diu la Maria, “però els regals són sota l’arbre des del dia assenyalat, això sí”. El repte –i el mèrit–, aquí, és per als nets que sí que viuen a la ciutat: aguanten veure els regals sota l’arbre dels pares fins que tornen tots els cosins dels seus viatges nadalencs. 

No arribaran a celebrar-ho tan tard, però enguany, a casa la Montse tampoc no se celebrarà el dia de Reis el 6 de gener. Serà la primera vegada des que té filles, ja que quan l'àvia encara vivia era el dia de festa grossa que reunia la seva família. Des que depèn només d’ella, ho ha mantingut amb les tres filles, que, en diferents formats i en diferents llocs, s’ho han anat manegant per poder-se trobar aquest dia tan màgic. Enguany, però, les coses han canviat. Una de les filles s’ha separat i per primera vegada els seus fills no hi seran, perquè aquella setmana seran amb el pare. I a la més petita, que també té dues nenes, li han canviat les condicions. El germà de la seva parella, és a dir, els cunyats, que vivien a l’estranger, s’han traslladat a viure a Catalunya aquest any i, com que també tenen nens petits, els fa il·lusió celebrar el dia amb les nebodes. Així que entre tots han acordat posposar quatre dies els Reis i confien recuperar-los cada dos anys. “Serà estrany, perquè ho hem fet sempre, però prefereixo fer aquest canvi o aquest extra que no pas no trobar-nos”, diu la Carme, que de moment, no descarta fer igualment un bon dinar el 6 de gener per a qui vulgui.

Noves realitats

Famílies que han de viatjar, famílies que tornen, famílies separades, famílies reconstituïdes i enllaçades… la imatge del Nadal més tradicional fa anys que ha començat a difuminar-se i en algunes cases costa trobar-se tots els qui voldrien compartir algun dia de celebració, però tal com recomana Leticia Asenjo, psicòloga i escriptora, cal intentar “no caure en aquesta síndrome del Nadal de la nostra infància”. “La diversitat familiar no té per què fer-ho més difícil, perquè la realitat és la que és”, assenyala Asenjo, directora dels centres de psicologia EDAI, que proposa “trencar la nostàlgia, que no ajuda mai a la vida”. “Segurament en les festes de la nostra infància també hi havia soterrades altres coses; la diversitat familiar porta noves realitats”. 

Aquestes noves realitats també s’han donat a casa la Marta. Són quatre germans i tradicionalment celebraven la nit de Nadal a casa dels seus pares i Nadal a casa de les parelles; Sant Esteve era més flexible. Però en el seu cas, la família de la seva parella celebra més el 25 i, per tant, combinar-ho tot és més complicat. "Ells només es reuneixen el 25 i primer ens vam plantejar fer-ho separats", explica. Però finalment han decidit mantenir la nit de Nadal i el Sant Esteve amb la família d’ella i Nadal amb la d’ell. “Nosaltres som pràctics i no fem dinars alternatius, qui hi és, hi és, i qui no, ja vindrà”, diu la Marta. A més, també es troben altres dies al llarg de l’any, pels aniversaris, i sempre falla algú. “No n’hem fet mai cap drama, és el que hi ha”, afegeix la Marta. 

En el seu cas, bona part de la feina recau en la mare, però sempre compta amb l’ajuda de tothom. Explica que fan un sopar senzill la nit de Nadal, pa amb tomàquet, embotits i formatges; els canelons –ja fets uns dies abans amb l’ajuda d’alguna filla– per Nadal, i la sopa de galets per Sant Esteve. La compra sí que l’enreda una mica més perquè reconeix que ha de mirar que no se li dispari el compte, però que, en canvi, hi hagi menjar per a tothom. “Amb els anys m’he tornat més pràctica, perquè al final ja no sé si aquell dia som deu o quinze”, diu la mare de la Marta. 

Famílies extenses i tradicionals

Encaixar dies i famílies sempre ha requerit un esforç, però a casa la Mar sembla bufar i fer ampolles. A diferència de la majoria, malgrat que ja no té els avis de cap banda vius, continua fent Nadal i Sant Esteve amb la família extensa “com quan era petita”. O gairebé, perquè ni en el seu cas, que és exemplar, s’escapen del trencaclosques que és Nadal. 

A casa el seu pare, els Rocabert, són set germans. Tres ho celebren per una banda i quatre per l’altra per una qüestió d’espai i evolució. La Mar i la seva família nuclear dinen a casa la seva tieta, a Barcelona, i hi va sempre perquè a la seva parella ja no li queden pares. La seva germana tampoc falla, però com que està separada, un any hi va sola i el següent amb els fills. En total, es poden arribar a ajuntar entre vint i vint-i-cinc persones, que sembla molt, però és poc si es compara amb la família de la seva mare, els Maltas, que poden arribar a ser quaranta. Les cinc germanes es continuen reunint per celebrar Sant Esteve –i una fa els canelons per a tothom–. S’hi sumen els deu cosins, les seves parelles i els fills de tots. A la seva germana li passa el mateix, és incondicional, però uns anys hi va amb fills i un altre no, i altres cosins poden fallar els anys que vagin amb la família de la parella. “Jo soc molt familiar i m’encanta fer-ho així”, diu la Mar, que afegeix que “no és la situació perfecta, però tinc molta sort que ens avenim i ens agrada trobar-nos”.