Treure profit del temps lliure en família

“L’infant té dret a l’esbarjo, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals”. Aquest és un dels Drets de la Infància recollits a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que aquest passat 20 de novembre ha celebrat els trenta anys de la seva proclamació. Són també drets reconeguts el d’opinió i el d’expressió.

I no és perquè sigui un dret, però és bàsic que un bon temps lliure en família sigui planificat com un temps de qualitat. Perquè arribar a activitats de consens és un estímul perquè el resultat sigui exitós. No us faci mandra negociar amb els vostres fills, doncs. Participar en la presa de decisions serveix perquè l’opció escollida sigui compartida, ajuda els petits a construir l’esperit crític i reflexiu i motiva més que una activitat imposada.

Ana Asensio, psicòloga familiar, recomana “ni entrar en el pànic d’«Ara què fem?»” ni tampoc “idealitzar el temps lliure”. Cal aprofitar-lo de manera natural per conèixer-se com a família. Per això suggereix que, abans de fer grans planificacions, sigui útil “observar, tenir paciència, acompanyar i gaudir de l’ara i aquí, i respectar els seus moments”.

UN ESPAI PER A L’APRENENTATGE DE VALORS

L’oci en família és una excel·lent oportunitat per generar un espai d’aprenentatge de valors i normes mentre us ho esteu passant bé. El joc és la mare de totes les activitats del lleure educatiu. El joc és un vehicle de creixement en les diferents etapes del desenvolupament dels infants i una corretja de transmissió de patrons, rutines i vincles afectius. El psicòleg i filòsof suís Jean Piaget ja va teoritzar sobre el joc i la psicologia infantil.

Segons les seves observacions, el joc dels infants transcorre per diferents estadis no necessàriament excloents que esdevenen un mecanisme per aprendre a aprendre. El primer joc és funcional (0-2 anys) i consisteix en repetir tantes vegades com calgui una mateixa acció... repetir un conte, fer sonar un sonall, jugar amb el mateix joc, repetir la mateixa construcció per ensorrar-la... una vegada i una altra. L’infant du a terme les accions amb el propi cos i aprèn a dominar l’espai amb els seus moviments: mossegar, llançar, xuclar, cridar, empènyer, gatejar, caminar... Les primeres consecucions bàsiques que li permetran descobrir el seu món.

En aquesta etapa, o amb infants en aquesta edat, el lleure familiar ha d’incloure estones de joc compartit, gairebé com una rutina; perquè les rutines ajuden a endreçar la seva realitat. El joc serà la millor manera de començar a comunicar-se i transmetre valors com el respecte, la confiança o la frustració.

JOCS I ACTIVITATS PER CONÈIXER EL MÓN

El joc simbòlic (2-6 anys) simula situacions, les copia, les imita i les retrata. Un mirall de tots els tics i manies d’allò que feu. L’infant comença a imaginar situacions, objectes o persones que no hi són i és el moment de cultivar la imaginació, la creativitat, el llenguatge i introduir nous coneixements. Com que la majoria dels infants ja van a l’escola, en aquesta edat el temps lliure en família és més escàs i, per tant, més preuat. El joc simbòlic preponderant farà que comencin a transmetre sentiments i emocions. Toca jugar i passar temps compartit en situacions que facin possible aflorar tot això, perquè servirà per reforçar els lligams. És el moment d’introduir alguns jocs de taula, planificar sortides a l’entorn natural, caminades per la ciutat amb algun element històric (les històries sempre són una excusa per teixir un fil), visitar alguna exposició en un museu o anar a espectacles teatrals.

El tercer tipus de joc és el de regles (6-12 anys), tot i que l’establiment de normes ja s’haurà donat abans amb jocs tradicionals com picar i parar, per posar un exemple. En aquest punt, la canalla ja ha après a organitzar-se i pactar les normes entorn d’un joc, és a dir, a socialitzar-se, a memoritzar unes conductes i desenvolupar uns patrons. Com es pot acompanyar? La relació amb els altres pren rellevància i és possible que calgui començar a preveure activitats amb altres companys i famílies. A més a més, durant aquesta edat, el lleure familiar sol vincular-se a les activitats extraescolars que acostumin a fer. Pot ser una manera de fer pinya: des de compartir les aficions i organitzar activitats al seu entorn a competir a través de jocs de taula. Parlem d’anar al cinema o a veure musicals, participar en curses o fer esports que siguin compatibles per a tota la família, viatjar o començar a rivalitzar amb els clàssics escacs, parxís, Monopoly o Scrabble.

Per últim, cal parlar del joc constructiu, que no és consecutiu i es dona també en totes les anteriors etapes i va evolucionant. És la via per explotar la creativitat, la memòria visual, la relació de l’espai, i millorar la motricitat fina i la concentració. Un joc que estimula a través de les habilitats cognitives i fa possible assolir reptes que, alhora, atorguen reconeixement, atenció i aprovació de la família.

Asensio recorda que a mesura que els infants es van fent grans pot passar que fer plans en família sigui demanar “gairebé un favor” als adolescents. Adaptar-se és clau i combinar les diferents etapes de creixement també passa per compaginar activitats que s’adaptin a totes les edats. “Excursions aptes per a tots, jocs de taula, activitats a l’aire lliure, compartir pel·lícules, al cinema o a casa, i buscar l’excusa per tombar-se al sofà, compartir lectures...” “I tot -afegeix Asensio- amb unes expectatives més posades en aprendre a gaudir del temps lliure de cadascú sense dipositar-hi expectatives que comportin frustració”.

Ara bé, Xavier Gimeno, doctor en pedagogia, psicòleg i mestre, assenyala que tot això només és possible si “com a adults també hem generat àmbits per saber jugar”, és a dir, s’ha fet del joc i del lleure un espai propi d’expressió i llibertat. Parlem de joc com a activitats pròpies que permeten a cada individu créixer, com poder cantar, fer punt de creu, maquetes de tren, fer pastissos o llegir. “Només així el pare o la mare són un mirall per reproduir models”. I encara afegeix: “Si els pares no saben jugar o tenir les seves aficions, mai sabran fer-ho ni compartir amb els seus fills”.

I QUAN JA SEMBLI QUE ÉS IMPOSSIBLE...

Evidentment, en totes aquestes edats també es poden anar introduint elements de joc amb plataformes tecnològiques, en les quals caldrà sempre acompanyar la canalla i mesurar el temps de dedicació. En l’etapa de l’adolescència, per exemple, l’ús de les tecnologies digitals pot ocupar espai del temps lliure, sempre des de la supervisió i el criteri d’ús.

Entre els 12 i els 18 anys la prioritat dels adolescents solen ser els entorns d’amistat... i la família acostuma a ocupar un segon pla. És llei de vida, però cal no desanimar-se. És necessari trobar espais compartits, això sí, amb una negociació constant. Els interessos comuns són bona part de l’èxit. Podeu anar a concerts, a esdeveniments esportius, d’excursió o de viatge...

Per a Gimeno, tanmateix, és important que “el temps compartit no sigui frenètic” i recomana també “aprendre a perdre el temps junts”, perquè no fer res, quan s’està en família “també és sa”. Perquè aquests espais de convivència siguin bons no cal que sempre siguin “planificats” perquè, aleshores, pot passar que el que facin les famílies sigui associar “passar temps junts a consumir -activitats d’oci- junts”.

Consells per viure bons moments d’oci familiar

• Interesseu-vos pels gustos i les aficions dels vostres fills o filles
• Negocieu diverses activitats per dur a terme que siguin totes plausibles
• Proposeu activitats que siguin interessants o agradin a tots els membres de la família
• De tant en tant, procureu incorporar els amics dels vostres fills a fer algunes activitats amb vosaltres o altres famílies.
• Canvieu els rols i ajudeu a compartir i conèixer altres maneres de fer
• Escolteu i accepteu les activitats que puguin proposar-se
• Valoreu-les positivament un cop les hagueu dut a terme
• Intenteu que entre fer una activitat i fer-ne una altra hi hagi un fil conductor
• Feu que el bon humor imperi durant el temps que estigueu fent el què us heu proposat
• Intenteu mitigar les crítiques sobre les propostes dels fills