ELISENDA SORIGUERA

Papapà, pares que trenquen la inèrcia

Des de fa poc més d’un any l’Escola Joan Pelegrí (Barcelona) cedeix el seu espai els dissabtes a Papapà, un grup de criança per a pares amb infants d’entre 0 i 3 anys i també per a futurs pares

Papapà és un grup de criança per a pares amb infants d’entre 0 i 3 anys i també per a futurs pares / MANOLO GARCIA Zoom

Des de l’octubre del 2018 l’escola Joan Pelegrí de Sants (Barcelona) acull cada dissabte al matí Papapà, un grup de criança gratuït per a pares amb infants entre 0 i 3 anys i obert també a futurs pares. Conciliació, baby lead weaning (BLW), ús de pantalles, regals de nadal, la relació amb les parelles, sexualitat… Són temes que surten en aquesta estona de jocs i conversa.

Papapà és un espai de construcció permanent: “L’objectiu més gran que tenim és assumir una societat igualitària, amb la paternitat corresponsable com un front de lluita per aconseguir-la”, explica Gerard de Josep, pare d’en Rai (dos anys i mig) i de la Sofia (tres mesos). “També és un espai per posar les atencions al centre. Cuidar -els nostres fills o l’entorn més proper- hauria de ser reconegut com l’activitat més important a les nostres vides, per sobre de la producció o altres coses”, afegeix un dels principals culpables de la gestació de Papapà.

“L’objectiu més gran que tenim és assumir una societat igualitària, amb la paternitat corresponsable com un front de lluita per aconseguir-la”

Gerard de Josep - Pare de dues criatures

“Quan explico Papapà a gent que no en sap res, es pensen que és una excusa per anar a fer cerveses entre pares”, explica Gianluca Battista, pare d’en Teo, de dos anys i mig, “I no. És un espai i una gent que volem viure la paternitat d’una altra manera. Junts agafem consciència de la necessitat de corresponsabilitat”.

ORFES DESPRÉS DEL PART

Hi ha una llavor prèvia a Papapà, un espai no prou conegut on es treballen les paternitats positives, actives i saludables. Una branca del projecte Canviem-ho, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, centrada en l’acompanyament als pares durant l’embaràs. “Vaig trobar una cosa que ni sabia que necessitava: reunir-me amb altres homes que no coneixia amb els quals, de cop, compartíem intimitats. Totes les pors associades a convertir-nos en pares i les transformacions que projectàvem, també eren inquietuds dels altres. Per mi va ser revelador”, diu en Gerard. Un espai dinamitzat per un psicòleg i una llevadora, on va coincidir amb en Gianluca: “Canviem-ho m’ho va canviar tot. Papapà sorgeix d’una mancança d’aquest programa, en què et preparen molt per al part, però quan tens el teu fill passen moltíssimes més coses”.

Papapà vol ser un espai de transformació contínua en el camí cap a una paternitat millor o més igualitària

La corresponsabilitat és un tema clau: “Quan el Rai va tenir set mesos vaig agafar una excedència. Vaig agafar el relleu de les dinàmiques del dia a dia de la Laura, que va tornar a treballar. Anava al grup de lactància, a l’espai familiar… Espais absolutament feminitzats. En la majoria de converses tenia la sensació que els pares ho fem realment molt malament”. Una sensació fruit d’unes dinàmiques: “És una qüestió d’inèrcies. Hi ha unes dinàmiques socials i una herència cultural molt bèstia. Els pares som menys pares que les mares. Per això, per poc pare que siguem, de seguida se’ns diu que ho fem molt bé, perquè ningú dona per fet que hàgim de fer-ho. Són mecanismes arrelats i dinàmiques adquirides. Canviar-les només es pot fer intentant ser-ne molt conscient”, comenta De Josep.

En Gerard es va sentir molt acollit i còmode en aquests espais: “Tenia la sensació que podia aprendre molt de la xarxa de dones de grups com el de lactància. Em va semblar que havíem d’intentar aprendre’n i replicar-ho”. Així és com Papapà va prendre forma: “Pensem Papapà com un espai de transformació contínua en aquest camí cap a una paternitat millor o més igualitària. Creiem que ja estem molt avançats, que la societat és igualitària, però estem a anys llum de ser-ho”, diu De Josep.