LAURA PINYOL

Monitoritzar els fills amb aplis. Hem embogit o què?

L’obsessió dels pares i mares mil·lennials per monitoritzar els fills amb aplis obre un nou front contra les informacions en línia no verídiques i, a sobre, compromet la seguretat i la intimitat dels infants

Cada vegada sorgeixen més aplicacions relacionades amb la paternitat / GETTY Zoom

Va ser el 'New York Times' qui el novembre del 2017 va fer néixer el terme parennials, com a contracció entre el substantiu parents (pares) i la generació anomenada millennial. Són mil·lennials els nascuts entre el 1980 i el 2000 i, malgrat els matisos socials, es caracteritzen per tenir una formació curricular que sobrepassa la mitjana de les generacions anteriors (més del 50% tenen estudis universitaris), potser un màster, experiència en més d’una empresa, estades a l’estranger i domini de més d’una llengua. La revista 'Time' (maig del 2013) els va dedicar una polèmica portada en què els definia com la 'generació del jo-jo-jo', i els titllava de ganduls i narcisistes. Se n’ha dit que és una generació de persones hedonistes, consentides, individualistes, enxarxades en les relacions socials, tecnològiques i consumidores exigents. Però també són més crítics, més reformistes, menys materialistes, més participatius i més compromesos.

UNA APLI PER A CADA MOMENT DE LA VIDA

Alhora, és la generació més preparada de la història i la que ha crescut amb internet a les mans. Són consumidors exigents. I obliguen a canviar el mercat i la manera de consumir per com es relacionen amb el món. I avui són el gruix de la població en edat de tenir fills.

En aquest context, la UOC va alertar fa unes setmanes del risc que els parennials usin les noves tecnologies per monitoritzar l’activitat dels seus nadons, especialment a partir d’aplicacions per a telèfons mòbils, un mercat que no para de créixer a escala mundial, en què les aplicacions especialitzades en salut i benestar han augmentat un 20% l’últim any. Segons les dades que aporta l’últim estudi de la Fundación Telefónica, 'Sociedad digital en España 2017', els usuaris fan servir una mitjana de 12 aplis al mes per gestionar feines quotidianes, i es passen dues hores diàries fent-ne ús.

És difícil saber quin percentatge de professionals de la salut hi ha involucrats en algunes aplis

Però ¿de quin tipus d’aplicacions estem parlant? Cry Translator assegura que analitza el plor del bebè i et recomana solucions útils en menys de cinc segons. Només has d’acostar el telèfon a l’infant perquè l’apli et digui si té gana, està avorrit o se sent incòmode. Baby Log dona estadístiques diàries de l’activitat dels fills, analitza les hores que dormen, la mitjana de bolquers que embruten i els centímetres que han crescut en un mes. Fins i tot disposa aquesta informació en format CSV per poder-la descarregar a l’ordinador.

PERFECCIONISTES PERÒ INSEGURS

Segons explica Mireia Montaña, professora dels estudis de ciències de la informació i la comunicació de la UOC, i experta en internet i xarxes socials, els “pares i mares mil·lennials són persones amb nivells de formació molt alts, que han crescut en plena era digital, que s’han hagut d’esforçar molt tant en els estudis com a la feina”. Per aquest motiu, com a pares “són perfeccionistes i valoren el fet de saber-ho tot de manera immediata”. Aquesta característica explica que les aplicacions puguin ser-los atractives i molt més accessibles que fer una visita a un pediatre, perquè “aporten el valor afegit de comptar amb recomanacions i opinions d’amics i altres usuaris que fa que se sentin com a iguals”.

La quantitat d’informació que hi ha a la xarxa pot ser contraproduent per a pares i mares

Carme Carrion, professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC i experta en salut i aplicacions mòbils, alerta que la quantitat d’informació que hi ha a la xarxa pot ser contraproduent per a pares i mares, especialment “els primerencs, que se senten més insegurs i han de prendre decisions constantment, perquè costa destriar el gra de la palla i saber quines informacions donaran resposta a una necessitat concreta”. És cert que una apli permet tenir informació a l’abast i “podria semblar més acurada i fiable que no pas buscar a cegues per internet”, però és difícil saber “quin percentatge de professionals de la salut hi ha involucrats en algunes aplis”; al seu parer, és “més aviat petit”.

COMPTAR AMB BONS PROFESSIONALS

Per a Montaña, aquesta tendència va en la línia de la manera de consumir dels mil·lennials, que en el moment de ser pares continuen fent ús “de les xarxes socials i les aplis com un aparador”. Ara bé, no sempre les plataformes que recullen “experiències i intercanvi de coneixement” estan exemptes d’interès comercial. En podrien ser un exemple Winnie o MyKangu. Carrion avisa també que una apli fiable necessita “tenir la presència de professionals de la salut i basar-se en estudis validats, revisions o guies clíniques ben fetes”. Per això, limitaria l’ús d’aquest tipus de suports prèvia consulta al pediatre de capçalera, “que és qui sabrà quines aplicacions estan basades en evidències científiques”. De totes maneres, insisteix, no es pot menystenir “la utilitat d’algunes aplicacions tecnològiques que presten suport personal en el control i seguiment d’algunes malalties”, raó per la qual encara és més necessari distingir entre les aplicacions que tenen caràcter mèdic de les que són estrictament de divulgació i màrqueting. Es tracta d’una tendència a l’alça en la qual cal ser prudents perquè, a aquestes altures, ja sabem que regalar les dades personals a la xarxa pot tenir un cost molt alt per a la pròpia privacitat o la dels nostres fills. I és que per més tecnologia que hi hagi a l’abast, si el vostre nadó plora, agafeu-lo en braços. Que tingui gana, vagi brut, hagi suat o estigui incòmode són possibilitats tan evidents que valdrà més l’instint de cada pare o mare que la combinatòria d’una apli creuant categoritzacions.