Conta'm un conte

L’adquisició del llenguatge és un procés interactiu compartit pels adults, que ja dominen el llenguatge, i pels infants, que l’han d’aprendre. Aquest procés té lloc en un espai social, natural i d’acció conjunta en què entren en joc la participació de l’infant i la intervenció adaptada de l’adult.

El llenguatge

Els llibres permeten conèixer noves realitats als infants, els vinculen amb el món, amb llocs i amb situacions que potser no han viscut. Aquest coneixement cultural afavoreix el descobriment del món interior i el desenvolupament del pensament. El conte és un bon recurs per potenciar el desenvolupament lingüístic, ja que ajuda a comprendre i aprendre les normes de conversa i afavoreix l’aprenentatge de paraules i estructures morfosintàctiques. També incideix en la fonologia, la vocalització, l’entonació i la pragmàtica.

Però ¿què passa si els infants insisteixen que els contin sempre el mateix conte? No passa res, perquè és una activitat repetitiva amb una estructura concreta, cosa que permet l’aprenentatge d’estructures sintàctiques i els serveix de model en l’aprenentatge lingüístic. Un exemple és l’aparició de frases fetes que n’indiquen l’inici: “Hi havia una vegada...”, “vet aquí...”, i el final: “... conte contat, conta acabat”.

Contar contes en edats primerenques beneficia l’estimulació d’altres capacitats com la imaginació, la concentració, l’atenció conjunta i la curiositat per l’aprenentatge de la lectura, i fa que els resulti divertit i plaent.

Malgrat que es tracti d’una activitat bastant pautada, en què l’adult explica una història a l’infant, permet que el narrador sigui flexible; és a dir, el nin hi pot fer aportacions i se li pot oferir un espai perquè hi pugui participar.

Un altre avantatge és que són un recurs accessible i enriquidor, atès que es poden aconseguir amb préstecs a la biblioteca, a les escoles, per internet, etc. A més, sempre hi ha lloc per dur-ne un i és senzill trobar un moment per contar-lo: abans d’anar a dormir, a la consulta del metge o a un restaurant. També es pot explicar seguint diferents objectius en funció de l’edat i de les necessitats; se’n pot adaptar el contingut, i es pot presentar amb diferents suports.

Tipus de contes

Hi ha una gran varietat de contes per triar el que es vol potenciar:

• Històries seqüenciades (introducció, nus i desenllaç).
• Activitats quotidianes o personatges i situacions fantàstics.
• Vocabulari.
• Ritme i rimes.
• Diferents formats: joc, amb textures o olors, amb efectes òptics, desmuntables, amb finestres, amb parts mòbils, per llegir a les fosques, impermeables, de cartró, de plàstic, amb feedback auditiu, etc.
• Temàtiques que afavoreixen l’acceptació dels canvis, la gestió de les emocions, l’autonomia, etc.
• Diferents continguts: colors, animals, lletres, transports, etc.

Estratègies per contar-ne

Quan els adults interaccionen amb els infants, sovint en fan adaptacions de manera inconscient i apliquen algunes estratègies que no només faciliten la comprensió del missatge, sinó que també potencien l’adquisició d’habilitats lingüístiques i comunicatives. Aquestes estratègies són les següents:

Potenciar l’ajust i la comunicació:

• Adaptació i modificació de l’entorn: garantir un entorn favorable, sense sorolls ambientals que distorsionin l’activitat, com ara la televisió.
• Adaptació del llenguatge dirigit a l’infant: vocabulari senzill i contextualitzat, enunciats breus, parlar a poc a poc i clar, fer les pauses adequades, emprar una entonació càlida i acollidora, fer ús de gestos, etc.

Gestionar comunicació i conversa:

• Ús de les rutines interactives: salutació, comiat, agraïment, etc.
• Estructuració de la interacció per torns.
• Ús comunicatiu de l’espera i el silenci: oferir un temps perquè l’infant pugui respondre.
• Anticipació i detecció de senyals comunicatius.
• Interpretació ajustada o atribució de significat.

Estratègies d’interacció verbal:

• Sobreinterpretació: atribuir significat a les produccions verbals i no verbals (gestos, mirades, paraules, etc.).
• Expressions valoratives: donar una resposta a les seves produccions.
• Elogi i confirmació: oferir respostes que elogien o confirmen la seva expressió verbal. Per exemple: Infant: "Menjava pa"; Adult: "Sí, pa. Què bo!"I
• Imitacions idèntiques: quan l’adult imita el que diu l’infant, demostra interès pel que diu.
• Correccions implícites: repetir l’expressió verbal del nin de manera correcta sense dir explícitament que el que ha dit és incorrecte. Per exemple: Infant: "Caira"; Adult: "Sí, una cadira".
• Expansions: repetir la producció de l’infant, afegint-hi elements estructurals o semàntics necessaris. Per exemple: Infant: "Pep pa"; Adult: "En Pep menja pa".
• Encadenaments: l’adult comença un enunciat perquè l’acabi el nin. Per exemple: Adult: "Conte contat..."; Infant: "...conte acabat".
• Substitucions instructives: l’adult substitueix els elements nominals per pronoms, possessius o relatius. Per exemple: Infant: "On és la pilota?"; Adult: "Aquí la tens".

Marina Miquel és logopeda de Creix