Xavi Ciurans

“Confinament amb nadó és fer un tetris”

Músic i pare del Blai i el Lluc, de 4 anys i 2 mesos. Membre de Gertrudis, que arriba al 8è disc amb l’energètic i vitalista ‘No em dona la gana’. Mireu el videoclip fet a casa ‘Avui canviem el món’, on apareixen els fills

Xavi Ciurans és músic i membre del grup Getrudis / IRENE MORENO Zoom

La cançó Bon dia vida està funcionant molt bé. Molta gent s’envia whatsapps amb la cançó. Veig que s’ha convertit en una mena d’himne del confinament.

El Lluc va néixer durant el confinament.

Estàvem una mica acollonits per com aniria. De camí a l’hospital ens vam trobar controls policials. No sabíem quanta gent trobaríem a l’hospital. Si hauríem d’estar-nos a urgències amb persones infectades. Al final va ser un part ràpid i a planta vam estar molt tranquils.

El videoclip d’ Avui canviem el món el devíeu fer just abans, perquè s’hi veu la panxota de la teva parella.

La cançó està escrita les primeres setmanes del confinament. Teníem previst un concert amb el Razzmatazz ple i, de sobte, el vam haver de suspendre. La decisió immediata va ser fer una cançó nova per donar una mica de vida al grup.

I feu el videoclip tancats a casa, amb fills i tot.

No es va decidir si els nens hi sortien o no, simplement els nens són per casa i formen part de l’escenari. Els hauríem pogut dir “estigues una estona tancat a l’habitació”, però vam preferir dir “vine i cantem i ballem junts”.

El disc és vitalista i combatiu.

Hem fet lletres molt sinceres, però la sinceritat ha d’arribar al cos i s’hi arriba amb la música, que ha de ser contundent, forta, energètica.

Com ha estat el confinament amb un nadó?

No podem comptar amb l’ajuda dels avis i tot està sent una mena de tetris familiar. Els meus pares encara no han pogut veure el Lluc. Viuen a la Garriga i nosaltres a Reus. Hi ha moments en què no hi ha escapatòria i hem d’estar tots quatre tancats, intentant fer que tota la intendència quadri. Ara, he après a fer uns arrossos fantàstics!

Explica’m què és un nen de quatre anys?

El meu és una persona molt divertida, compartim el sentit de l’humor. Estem bastant enamorats l’un de l’altre. Però em passa que, des que ha nascut el petit, a ell el veig molt i molt gran. Intentaré que no es faci gran de cop.

De quina manera l’ha afectat el confinament?

Hi ha hagut un grau de maduresa més gran, maduresa a nivell explicatiu, en la manera de raonar, que comença a ser molt divertida i caòtica. És la imaginació violenta de què parla Žižek. Vol fer una frase ben construïda i al mateix temps, volent-la construir, la destrueix totalment. És molt divertit. Estem en un punt de mel.

Quins mons us inventeu tots dos plegats?

Als matins me’n vaig a córrer i quan torno li explico que m’he trobat alguns amics. Per exemple, m’he trobat l’Ós Mandrós o el Conill Perill. Els meus amics acostumen a ser animals però els seus no sempre. Ell té el Foc Que No Crema, la Flor Que No Punxa, els Núvols Que No Fan Pluja, el Gat Que No Té Urpes o la Tele Espatllada.

Són molts amics...

Les coses es compliquen perquè més d’un cop els hem volgut convidar a dinar a casa. Els truquem i, no sé per què, però tenim el problema que no acaben de venir mai.