De pati futbolcèntric a espai de joc igualitari

Passa cada dia, malgrat que hi ha excepcions. Quan els alumnes arriben al pati, l’espai central queda ocupat pels que juguen a futbol (generalment nois), i al voltant, en espais reduïts, s’hi estan altres alumnes (generalment noies) que parlen entre ells o directament miren el mòbil. És l’esquema dels patis futbolcèntrics, dominats per la tirania d’un esport que agrupa una majoria però que aïlla la resta perquè els exclou, fins i tot físicament.

“Sempre hem cregut que el pati era una estona compensatòria de les activitats escolars, però en realitat és un espai educatiu, tant com la resta”, sosté Jordi Puig, doctor en pedagogia i president del Consell Social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Així doncs, les escoles han de pensar i replantejar pedagògicament el temps d’esbarjo, i ho poden fer de mil i una maneres diferents. “El pati ha de ser un projecte d’escola, que ha d’aportar educació als alumnes”, diu Puig, que afegeix que “la idea de pedagogia lliure a l’hora del pati és una utopia, perquè hi ha d’haver orientació, malgrat que l’activitat que l’alumne decideixi fer sigui la que ell vulgui”. És a dir, la proposta de llibertat de triar entre mil i una opcions implicaria la guia d’un professor, que ajudaria a descobrir les possibilitats d’esbarjo.

La proposta del doctor en pedagogia seria que als patis es creés un recorregut didàctic en què cada dia l’alumne triés una activitat diferent de la que va fer el dia anterior. “El que no pot ser és que es passin tots els dies del curs asseguts en una escala, o sols mirant el mòbil sense interactuar amb ningú”.

LLIBERTAT NO IMPROVISADA

Hi ha escoles que han pensat els patis just tal com descriu el pedagog. Hi han creat ambients a partir de mobiliari comprat o bé reciclat, sovint amb la col·laboració de les AMPA, on els alumnes poden jugar en un sorral, a la xarranca, a estructures per caminar-hi per sobre, a joc simbòlic a partir d’un bagul ple d’objectes o fins i tot a diversos esports, a més del futbol. “En una escola he vist també paelles i altres materials de cuina, que s’han convertit en objectes per fer música, cosa que està bé perquè és una manera de reciclar materials i fomentar la curiositat per un estri quotidià”, diu Puig. Altres opcions, potser més habituals en patis d’ESO, són les zones de chill out, creades a partir de palets i amb coixins, que són punts de descans per esmorzar o per parlar. Ara bé, com la resta d’espais, han d’estar controlats i guiats perquè no sempre s’hi estiguin els mateixos alumnes o perquè no es converteixin en caus de porqueria. “També he vist patis que han reconvertit un magatzem infrautilitzat en espais per compartir amb els companys els jocs de taula”, continua explicant el pedagog.

Per la seva banda, la pedagoga Núria Pedrós afegeix que els patis s’han de regular i s’hi han de crear mil i un espais diferents que prevegin totes les opcions, incloent-hi la del futbol, que no ha de ser ni la central ni l’única. “Els esbarjos sempre han estat educatius, perquè els professors hi intervenen i resolen els conflictes quan n’hi ha. Ara bé, el que debatem actualment és la regulació dels espais”, afegeix la pedagoga. Dit això, Pedrós opina que els jocs han de ser lliures, perquè els alumnes han de triar a què juguen i com. “La intervenció dels professors ha de ser des de la distància, però amb vigilància activa i presència participativa”, afegeix. Si es fa així, “hi ha control de les interaccions, de com es fan, si són positives o no, perquè el joc és una interacció social molt important en què el professor vetlla perquè el joc porti a accions divertides i no de dolor”. A més, “els professors també han d’observar si hi ha alumnes que es queden aïllats, si és un aïllament buscat o no, i en aquest punt l’espai del pati és important perquè això no passi”, afirma la pedagoga.

LA DICTADURA DEL FUTBOL

Alba Kent, directora creativa del projecte Equal Playgrounds, impulsat juntament amb les arquitectes d’Equal Saree de Barcelona Júlia Goula, Helena Cardona i Dafne Saldaña, assenyala que “hi ha d’haver un treball de conscienciació entre escola i família de com són els patis, perquè només hi ha futbol”. De fet, diu Kent, “ni tan sols es pot travessar la pista, de manera que els altres jocs queden limitats als extrems, si és que n’hi ha”. El projecte es va portar a la pràctica al pati de l’Escola Alfred Mata de Puig-reig, on un dia els alumnes es van trobar mil i un centres de jocs, creats a partir d’instal·lacions efímeres, construïdes en 70 cubs, que donaven peu al joc simbòlic. “Així que ho van veure, les criatures s’hi van llançar i no van parar de jugar-hi”, recorda Kent. A més, va créixer un 80% la interacció entre nens i nenes, i el 75% de les nenes es van moure per l’espai del pati. “Avui he tingut un bon dia i no m’han donat cops [amb la pilota]”, deia una alumna de l’escola quan li van preguntar què li havia semblat l’hora del pati. En aquest sentit, Alba Kent alerta que “parlem molt de feminisme, però per aconseguir fites de millora reals l’espai hi influeix, i vam comprovar com proposant altres opcions les criatures van reaccionar bé”.

Per acabar, el doctor Jordi Puig afegeix que els mòbils, permesos sovint als patis, també s’han de regular, però no des de la prohibició sinó des de la racionalització. “Cal que escola i famílies facin entendre a les criatures que poden fer moltes altres activitats al pati, en comptes d’estar únicament pendents del mòbil”.

Els beneficis del pati igualitari

SEGONS LA METODOLOGIA D’EQUAL SAREE, IMPULSORA D’EQUAL PLAYGROUNDS:

• Augmenta l’activitat física (la mobilitat) de les nenes durant l’esbarjo.
• Les opcions de joc es diversifiquen mentre es fomenta el desenvolupament de motricitats diverses i de les activitats creatives.
• Els nens i les nenes interactuen més, perquè el joc és més compartit.
• Hi ha equitat en la proporció de l’espai ocupat i en la visibilitat de nens i nenes.
• Es fomenta la mirada crítica de l’alumnat, que aprèn a detectar les desigualtats i a enumerar-les. I també que el canvi és possible.
• Es treballa contra els estereotips sexistes i es fomenta el respecte per la diversitat.
• Les activitats que fan les nenes prenen valor perquè es visibilitzen més, atès que al pati ja no s’hi juga a futbol i altres coses, sinó que s’hi juga a moltes altres coses.
• Els alumnes aprenen que totes les activitats i persones tenen la mateixa importància.
• Hi ha una millora de la convivència i també una reducció dels conflictes durant l’esbarjo.