I tu, com vas en ‘soft skills’?

“Els robots podrien arribar a ocupar fins a 800 milions de llocs de treball l’any 2030. Només canviant l’educació, els nostres fills podran competir amb les màquines”. Són paraules del magnat xinès Jack Ma, fundador d’Alibaba Group, en una conferència sobre educació l’any 2018: “L’educació s’ha convertit en un gran repte. Hem de basar els aprenentatges en alguna cosa única que una màquina mai podrà substituir. Cal ensenyar habilitats toves: valors, creences, pensament lliure, treball en equip, atenció als altres... Aquestes són les competències que la transmissió de coneixements, per si sola, no ensenya”, diu.

Les conegudes com a soft skills (habilitats toves), com les va batejar Ma, fan referència a totes aquelles competències no cognitives vinculades a aspectes intra i interpersonals: capacitat resolutiva, creativitat, innovació, pensament crític i analític, capacitat de reflexió, gestió de persones, negociació, capacitat de diàleg, habilitats comunicatives, adaptabilitat, intel·ligència emocional, tolerància, mentalitat oberta, sentit de l’humor, optimisme, motivació, llenguatge gestual, etc. Es tracta d’habilitats essencials, o habilitats de vida -com també se les anomena- que cada vegada tenen més rellevància en el món laboral. Un estudi de la Universitat de Kentucky, als Estats Units, ha identificat deu habilitats clau percebudes com les més valorades en el món de les organitzacions, entre les quals destaca la integritat, la comunicació, la responsabilitat, les habilitats socials i el lideratge. Altres estudis apunten que aquest tipus de competències poden suposar fins a un 90% de l’èxit d’una persona en el seu entorn laboral.

ENTRENAR-SE A L’AULA

¿Com es poden traslladar aquest tipus de competències a l’aula? L’Escola Arrels, a Solsona, fa sis anys que imparteix l’assignatura entrenament d’habilitats emprenedores als alumnes de secundària. Es tracta d’un espai on els nois i noies posen en pràctica la creativitat, l’autoconeixement, el treball en equip, la comunicació en públic i l’organització de la feina. “Volíem treballar diferents aspectes que tenen a veure amb l’emprenedoria però no necessàriament vinculada a l’empresa, sinó associada a la creativitat. I no cal ser músic o artista per ser creatiu. Hi ha moltes maneres de ser-ho”, explica Jaume Subirà, gerent del centre. El resultat d’aquests sis anys impartint una assignatura en habilitats toves es tradueix en un increment de la participació dels joves en entitats i projectes associatius de Solsona: “Cada any fem quatre projectes socials amb entitats, en què els alumnes veuen i comparteixen experiències. Quan acaben els estudis molts d’ells hi continuen vinculats, cosa que ens fa sentir molt satisfets”, diu.

L’Escola Arrels també treballa aquest tipus de competències amb els alumnes de formació professional. Uns aprenentatges que els són assignats des del departament d’Educació i que anomenen competències professionals: “A cada cicle de FP els alumnes s’entrenen en sis competències professionals en el marc de totes les matèries: l’autonomia, l’emprenedoria, la innovació, l’organització del treball, la responsabilitat i el treball en equip”, explica Gerard Farràs, cap d’estudis de cicles formatius.

¿EM CONEC A MI MATEIX?

Lita Muñoz és fundadora del programa per a creixement personal Youthcamp, dirigit a joves d’entre 12 i 17 anys. Destaca la importància d’entrenar les habilitats toves amb els adolescents, un treball que s’acostuma a focalitzar a infantil i primària -sobretot vinculat a l’educació emocional-, i que a secundària es deixa més en segon terme: “Les soft skills són essencials perquè els adolescents estan en un moment de canvi molt important”, explica. “Tenir coneixement d’un mateix, saber com em relaciono, què em surt bé, què necessito... Tot això és fonamental per tenir els pilars ben assentats, tenir èxit personal en les relacions i fer un bon aprenentatge”, afegeix.

La millor manera de posar en pràctica aquestes habilitats és entrenant-les a l’aula “a partir de metodologies actives, basades en la resolució de problemes i que atorguin a l’alumnat el protagonisme en el seu procés d’aprenentatge”, explica Adriana Ornellas, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Segons Ornellas, “l’aprenentatge autèntic” seria un enfocament adequat per al desenvolupament d’aquestes habilitats perquè “dona a l’alumnat l’oportunitat d’explorar, reflexionar i resoldre problemes que tenen una rellevància en la vida real”. Pel que fa a l’avaluació, “cal fomentar processos d’autoavaluació i coavaluació dels aprenentatges que cedeixen el protagonisme a l’alumnat”, conclou.