Ni Shakira ni 'El gall i la gallina': quina música hauria de sonar a l'escola?

BarcelonaA casa d'en Miquel, els pares controlen la música que s'escolta als espais comuns a través de la tauleta o el mòbil. Un dels moments de Spotify compartit és quan van cap a escola i la selecció de cançons no depèn en cap cas dels fills: la Carla, que fa segon, i en Joan, que fa I5. Però, de vegades, els demanen algun tema de moda que se sorprenen que se sàpiguen perquè tenen clar que si a ells no els agrada, no sona a casa. "Sovint les lletres diuen coses per a les quals no tenen l'edat adequada", manifesta en Miquel. I no només es refereix a cançons amb cert contingut sexual o missatges poc educatius per a nens que tot just comencen la primària, com ara Shakira, Aitana o de qualsevol cantant de reggaeton, sinó també a altres temes més "inofensius" que no poden entendre de grups catalans que sonen a tot arreu.

Si a casa no els les posen, aquestes cançons d'on surten? Sense saber-ho del cert, en Miquel està convençut que els seus fills les senten a l'escola: però no a l'aula, sinó més aviat a l'hora del pati.

Aquesta és una queixa habitual entre les famílies que no opten per la via lliure, en el terreny musical, i limiten i vigilen què escolten els fills, tinguin l'edat que tinguin. A les escoles tampoc hi és, aquesta via lliure, però s'acostuma a flexibilitzar en festes i celebracions i, sobretot, als espais de lleure, on els monitors agafen les regnes de les activitats. Tal com explica Núria Pedrós, doctora en pedagogia i membre de la Xarxa d'Expertes del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, en aquest temps no lectiu els equips apliquen dinàmiques i estratègies per guanyar-se els infants i la música és una eina més per aconseguir aquest objectiu. "Els monitors no sempre tenen els recursos per escollir les cançons idònies", diu Pedrós.

Acompanyament musical

La doctora en pedagogia comprèn les famílies que es preocupen pel vocabulari i el missatge de determinades melodies, però també d'alguns balls i moviments que imiten –de TikTok, YouTube o altres fonts– els nens i les nenes. Pedrós reconeix que el personal de lleure hauria de compartir el projecte amb l'equip docent de l'escola per comprovar que hi ha cert esperit crític en aquest fenomen i que cal, també, no donar-hi més importància del compte. En aquest sentit, destaca que molts infants no acaben recordant què diu una determinada cançó i que de vegades prohibir és contraproduent. Per això, aposta per fer un acompanyament familiar amb un paper protagonista dels progenitors a l'hora de dotar d'un punt de vista crític els infants.

Músic del grup Xiula i professor de guitarra elèctrica a diverses escoles municipals de música de Barcelona, Adrià Herèdia ha adoptat justament aquesta filosofia. És pare d'una adolescent de 13 anys i d'un nen que cursa tercer de primària i fa temps que, igual que determinades expressions lingüístiques, programes de televisió o pòdcasts, li arriben a casa amb cançons de moda. "Per a ells és ser dins del grup o no", diu Herèdia, que afegeix que és "conscient" que és difícil d'evitar. Herèdia ha decidit que musicalment no jutja cap tema perquè com a professional de la música entén que "tot és vàlid", però qüestiona amb els fills el contingut de les lletres. A casa seva tenen llistes de reproducció compartides de manera que ha d'escoltar les cançons que els seus fills volen, però, de tant en tant, en sona una del seu gust. Ho veu com una possible solució a no escoltar sempre la seva música i obrir-los el ventall a altres estils i artistes.

"Si em pregunten si m'agrada, opino sobre la melodia o el ritme i acabo dient que no m'agrada el que diu", explica Herèdia. "Confio a treballar el criteri i crec que prohibir seria contraproduent", afegeix. Com a integrant d'un grup amb un projecte pedagògic al darrere, Herèdia és conscient que precisament les lletres menys treballades, fins i tot "despectives o violentes", acaben tenint una gran difusió per la indústria que tenen al darrere, molt per sobre de les cançons més educatives. "Joves i adolescents són presa fàcil", argumenta Herèdia.

De lletres poc adequades, n'hi ha hagut sempre

Malgrat admetre la preocupació per la influència dels continguts i versos d'alguns estils als adolescents i preadolescents, Herèdia recorda que hi ha cançons de picar mans amb contingut violent (assassinats, cops, etc.) força "bèstia" i cançons populars com ara El senyor Ramon i El gall i la gallina que no deixen de ser masclistes i que ara es comencen a evitar a les classes dels més menuts. Però en certes edats "no pots evitar-les, però sí minimitzar-les". Per això, defensa que l'escola i l'institut han d'actuar també a través d'aquestes lletres. Posaria el filtre a la possibilitat o no de treballar una lletra a classe. Com a dictat, per exemple, o per analitzar. Herèdia recorda que l'objectiu de l'escola és "educar amb respecte" i per això els continguts són importants. Escoltar o difondre lletres poc adequades seria contrari a aquest fi.

Rosalía, un referent

En aquest sentit, lamenta que costi que les escoles coneguin segons quins projectes musicals que poden tenir més èxit entre els nens i nenes més grans o fins i tot els adolescents. "Entre Xesco Boix i el reggaeton hi ha un ventall molt ampli de música", assenyala Herèdia. En el seu cas personal, està prou content que la seva filla gran hagi estat adolescent en època de Rosalía. "Ens ha salvat perquè és un referent interessant, amb projecte, i malgrat que les lletres podrien ser millors, explica vivències i és prou responsable amb el missatge que transmet".