Com s’aprèn a ensenyar per projectes competencials?

Els experts en educació veuen cada cop més clar que l’ensenyament per competències és el que prepara millor els infants per a la vida. Es tracta d’un model que dota els alumnes d’eines i recursos per moure’s pel món, alhora que entrena habilitats com la flexibilitat, l'autonomia o la capacitat crítica. Un potencial que ha afavorit que molts centres ja hagin incorporat la fórmula amb infants d’edats molt primerenques, cosa que implica que els docents s’han de familiaritzar amb les claus de l’ensenyament competencial. Aquest és l’objectiu precisament del projecte Mons Imaginaris, engegat aquest darrer quadrimestre per la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC i l’Escola Salarich de Vic, dins el projecte Escola i Universitat i que permet als estudiants de primer curs de mestre en educació infantil conèixer de primera mà com es treballa un projecte multidisciplinari en un entorn real. Per dur-ho a la pràctica, els infants de P5 de l’escola s’han desplaçat un cop per setmana a la universitat durant vuit setmanes. 

Per a la consecució de l’èxit del model educatiu competencial, Mia Güell, coordinadora del projecte Escola i Universitat, considera que és clau que els futurs mestres facin una immersió en contextos reals. Aplicant projectes d’aquest tipus, sosté, “l’alumnat de l’escola i la universitat interactuen acompanyats dels professors i mestres respectius, que tenen l’oportunitat de poder fer d’observadors, la qual cosa és molt difícil en el dia a dia”. A parer seu, la reflexió sobre el que s’ha dut a terme, el que ha anat bé i el que es pot millorar o cal canviar un cop els nens marxen, “és també importantíssima”. 

El fet que siguin els alumnes de primer curs del grau els que es beneficiïn del projecte és tota una declaració d’intencions. Per a Güell, a primer “ja han de poder experimentar què significa fer de mestre”, la qual cosa no treu que calgui “molt més acompanyament abans, durant i després de cada sessió que si es tractés d’alumnes de quart”. Tot i així, subratlla, “creiem que és fonamental que des del principi ja comencin a aplicar en contextos reals tot allò que se’ls ensenya a les aules, així com fer-ho acompanyats pels mestres dels infants, que els ajuden i aconsellen com encarar segons quines situacions que a l’escola són quotidianes i normals”. 

Mons Imaginaris involucra docents de matèries com naturalesa, coneixement artístic i literari, educació audiovisual i TIC i didàctica artística. Unes assignatures que, arran de l’entrada en escena del projecte, apunta Güell, han acabat refent el pla de treball: “El fet de poder observar com es desenvolupen les sessions et fa veure que hi ha temes que cal tractar més a fons o d’altres en què no cal insistir tant”. La coordinadora també destaca que els infants “s’hi han sentit molt còmodes”, un aspecte que corrobora Cristina Codina, tutora de P5 a l’Escola Salarich, per a qui la principal esquerda de la preparació dels futurs mestres és que, sovint, “la teoria queda molt allunyada de la pràctica fins que un es troba davant de les diferents situacions que es viuen a l’aula amb els infants”. 

Arran del projecte, diu Codina, els futurs mestres tenen l'oportunitat “de veure com és el treball amb els infants, i l’alumnat es beneficia d’una atenció molt més personalitzada”. “Treballar de bracet amb les docents i estudiants de la universitat és una oportunitat per a nosaltres, ja que ens permet treballar amb uns espais i materials diferents dels que tenim a l’escola”, conclou la tutora de P5.