Les vagues
Aquest curs, en moltes escoles i instituts de Catalunya hi ha hagut dies de vaga. Segur que te n’has adonat, perquè quan els professors i els mestres fan vaga, les classes són una mica diferents. Avui t’expliquem què són, qui les pot fer i per què es fan
Què és una vaga?
La vaga és un dret que tenen els treballadors. Consisteix en deixar de treballar per reclamar drets o millores laborals.
Qui la pot fer?
Si bé el dret de vaga és de cada treballador, s’ha d’exercir de manera col·lectiva. És a dir, cal que s’hi sumin diversos treballadors.
Estan regulades?
La vaga és un dret recollit en la Constitució espanyola. A més, és un dret fonamental. Això implica que és dret fortament protegit. Un altre dret fonamental, per exemple, és la llibertat d’expressió.
Com es fa?
Una vaga no es fa d’un dia per l’altre. Quan hi ha un conflicte laboral, el primer és intentar resoldre’l amb negociacions. Si això no funciona, es pot optar per fer una vaga. En aquest cas es decideix col·lectivament. Així, per exemple, ho poden decidir els representants dels treballadors. A més, cal avisar amb temps. Generalment cal avisar com a mínim cinc dies abans que comenci la vaga, però quan aquesta afecta serveis essencials de la comunitat, com en determinats casos el transport públic, cal avisar amb un mínim de deu dies.
Què passa quan es fa vaga?
Mentre el treballador fa vaga, no cobra el seu sou. Però no el poden acomiadar ni castigar-lo pel fet d’exercir el dret de vaga. D'altra banda, l'ocupador del treballador té prohibit contractar treballadors nous o canviar les funcions d’altres per cobrir els que fan vaga.
Què són els serveis mínims?
Quan la vaga afecta a serveis essencials de la comunitat, s’ha de establir uns mecanismes per mantenir-los mínimament. Els serveis mínims és un d’aquests mecanismes. Amb ell s'evita deixar els usuaris totalment sense un servei essencial de la comunitat quan hi ha una vaga.
Vocabulary
- Strikes: vagues
- Governments: governs
- Policies: polítiques
- History: història
- Factories: fàbriques
Amb la col·laboració d’Oriol Cremades Chueca, professor de dret del treball i de la Seguretat Social de la URV