Criatures  /  Escola 25/01/2022

Quins són els reptes actuals i futurs de l’educació pública?

El Palau Robert acull fins al 18 d’abril l’exposició 'Portes obertes a l’escola pública'

4 min
La mostra posa sobre la taula emergències que amenacen el món present o futur

Els reptes als quals s’enfronta l’educació avui en dia són gairebé il·limitats; si bé és cert, tal com apunta Núria Mora, secretària de Transformació Educativa de la Generalitat, que un dels més importants és l’equitat, “és a dir, garantir l’accés a una escolarització pública i de qualitat”. Aquest objectiu és, juntament amb el de “la promoció de l’ús de la llengua catalana i la transformació del sistema”, entre altres, els que han donat forma a la mostra Portes obertes a l’escola pública, organitzada pel departament d’Educació i a l’abast de tothom al Palau Robert fins a mitjans abril.

A partir de deu claus per a una escola pública de qualitat, la mostra s’organitza en sis espais que repassen alguns eixos posats en valor per l’escola pública i l’escola nova. Tots dos corrents, sorgits a inicis del segle passat, conformen els principis d’aquesta “escola per a tothom, a la qual tothom té dret” que mencionàvem. Es tracta d’un recorregut que, d’altra banda, posa en valor tant l’arrelament al territori, en llengua i continguts, com una visió universal, plural i de respecte cap a les cultures amb les quals compartim el present. I és que, tal com afirma Mora, “a partir de conèixer la realitat pròpia, el nen o nena podrà conèixer i interpretar la resta”. Per tant, si volem que entengui el concepte de ciutadania, la participació en societat, etcètera, “cal partir d’allò pròxim, conegut i tangible per generar nou coneixement sobre allò global i més llunyà”, destaca Mora.

La mostra s’organitza en sis espais que repassen alguns eixos posats en valor per l’escola pública.

Per a la secretària de Transformació Educativa, “ser crític amb allò que ens envolta ha d’afavorir un alumnat competent, capaç de prendre les millors decisions per incorporar-se a un món en evolució constant”. Un marc en el qual “cal promoure un aprenentatge crític construït d'acord amb una mirada global i vinculat als objectius de desenvolupament sostenible i al coneixement del món físic, la llengua, de tot allò que ens ha de permetre interpretar el món que ens envolta, per tal de prendre decisions per preservar-lo, per participar en societat, per decidir, etcètera”. Tal com sosté Mora, “el paper de l’escola és ara i ha estat sempre el de transformar”. I ho és en tant que esdevé “un agent clau en la preservació i la promoció de la llengua, la cultura i els sabers, però també és qui absorbeix i qui gestiona els canvis socials i culturals que es donen”. “L’escola genera canvi i alhora una visió crítica sobre allò que passa al seu voltant”, conclou Mora.

Implicació i compromís de tothom

El comissari de l’exposició, Joan Domènech, recorda el moment d’haver de donar forma a l’exposició: “Coincidíem que l’escola pública, al llarg de la seva història, ha intentat respondre a la pregunta «En què penses quan penses en l’escola?»” A priori, l’escola servia “perquè els nens tinguessin un espai de guàrdia i custòdia i assolissin uns coneixements, uns valors i una formació per incorporar-se al món laboral”. Aquestes respostes, però, s’han anat fent més complexes “a mesura que la societat pensava en el paper emancipador que havia de jugar l’educació i, d’aquesta manera, a les respostes inicials s’hi han afegit elements de qualitat”. I així és, tal com subratlla Domènech, “com s’ha anat configurant el que anomenem nova escola pública”. L’exposició, per tant, planteja aquest model com a horitzó. “I, a partir d’aquí, hi ha d'haver un procés per anar-hi avançant des de cada escola pública, tenint clara la necessitat d’entendre el sistema educatiu com a ecosistema en constant tensió i equilibri, que només pot resoldre’s a partir de la corresponsabilitat dels diferents agents i sectors educatius i del desig i la voluntat de pensar i practicar l’escola com un espai i temps emancipador individual i col·lectiu”.

La mostra vol posar de manifest que el paper de l’escola és ara i ha estat sempre el de transformar.

La mostra també posa sobre la taula emergències que amenacen el món present o futur, com són les desigualtats, la pobresa, la violència o el canvi climàtic. La sala que recull aquesta part comença amb la pregunta "L’escola pot ser neutral davant la societat?" El comissari subratlla “l’ampli consens que hi ha en la resposta, ja que tothom pensa que l’escola no pot ser neutral”. El debat, però, va més enllà i planteja “com cal que l’escola assumeixi aquesta implicació en els problemes que planteja la societat”, al marge de centrar-se “sobretot en la perspectiva que l’escola llegeix i escriu sobre el món; és a dir, la seva matèria primera és el món on convivim i que hem volgut representar amb onze emergències que ens interroguen i ens demanen una implicació i un compromís”.

Dos elements clau de la mostra

Per a Joan Domènech, “els docents estan al mig de l’huracà”. I continua: “En el seu dia a dia contribueixen a oferir un espai i un temps segur, compromès i plenament educatiu que intenta comprendre i donar resposta a les emergències que mostra l’exposició”. El comissari també fa èmfasi en el fet que “la tensió que l’escola suporta la suporten els mestres”. Per tant, “en el moment que assumeixen la responsabilitat d’educar els infants en aquest context tan complex, caldria encara més reconeixement social a la seva tasca”. En tot cas, afirma Domènech, “l’exposició posa en valor el paper clau que juguen i han de poder seguir jugant en les millors condicions possibles".

Un dels espais centrals de l’exposició és l’àgora, pensada, segons Domènech, “per afavorir la reflexió col·lectiva”. Tot i estar acostumats a visitar una exposició des d’una mirada individual, “la mostra planteja la necessitat de potenciar la reflexió col·lectiva per cercar solucions i punts de compromís entre tots els sectors i agents”. 

stats