Pressió per recuperar els menjadors als instituts

L'Hospitalet de LlobregatEls darrers anys s'han fet esforços per aconseguir que els menjadors escolars dels cicles d'infantil i primària ofereixin una alimentació més saludable i sostenible. Ara bé, aquesta determinació no s'ha traslladat a secundària. Amb la implantació de la jornada intensiva, iniciada fa més d'una dècada en plenes retallades, han desaparegut els menjadors de molts instituts –especialment dels públics, mentre que han continuat en els concertats o privats on es mantenen tardes lectives– i així s'ha afavorit que empitjori l'alimentació dels adolescents. Les classes acaben abans de dinar, entre les 14 i les 15 h, i, llevat que dinin en família o que els hagin deixat el menjar fet, els joves poden acabar endrapant qualsevol cosa.

Ara que està en dubte la idoneïtat de mantenir la jornada intensiva a secundària també s'estudia recuperar els espais de menjador als instituts per millorar els àpats que fan els alumnes d'ESO i batxillerat –d'entre 12 i 18 anys– quan van a classe. A l'últim saló Alimentaria & Hostelco s'ha abordat la planificació dels menús escolars en un debat que va comptar amb la dietista nutricionista Gemma Salvador, coordinadora dels programes d'alimentació saludable i sostenible de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), la qual considera la recuperació del menjador als instituts com un dels principals reptes per millorar l'alimentació escolar. Entre els principals beneficiats hi podria haver l'alumnat que ja té una beca menjador a primària i que, quan compleix 12 anys, "segueix tenint beca, però no hi ha menjador escolar", cosa que Salvador opina que és "cruel". Fins i tot sosté que la mesura podria anar bé per al mateix professorat.

"Molts instituts han perdut el que seria la cuina i el menjador i pot ser que tinguin una màquina expenedora –la seva presència ha anat en augment, assegura– i una cantina que ofereix un tipus d'alimentació bàsicament poc saludable", relata Salvador. No ho és gaire per la presència d'aliments ultraprocessats, com ara snacks, i altres opcions "que criden l'atenció dels joves en determinats entorns", especialment entre els menys afavorits. Ho exemplifica amb l'oferta gastronòmica de la cantina d'un institut català, de la qual ha tingut coneixement fa poc, on es poden trobar patates fregides, choripapas i frànkfurts.

Ara la qüestió és com recuperar el menjador als instituts, tenint present que sovint l'espai que utilitzaven s'ha acabat reaprofitant per a altres finalitats, com ara convertir-los en sales d'ordinadors. Salvador explica que es treballa en diverses línies estratègiques. Molts instituts estan passant a ser instituts escola, de manera que poden compartir l'espai de cuina i menjador que té l'escola. També es valora la possibilitat que els joves o adolescents que vulguin puguin assistir al menjador de l'escola més pròxima. A més, es pretenen recuperar alguns espais dels mateixos instituts sempre que ho permetin les condicions sanitàries.

Més llegums i menys malbaratament

En les darreres dues dècades s'ha millorat molt l'alimentació escolar en aspectes com l'increment de la fruita i verdura en el menú, però queda camí per recórrer. Entre els altres reptes que identifica Salvador, els quals voldria que quedessin recollits en un decret d'àmbit estatal o autonòmic, figura la necessitat d'incrementar el consum de llegums en detriment de la carn vermella i processada. L'alumnat convindria que en consumissin de dues a tres vegades a la setmana, bé siguin de primer plat, segon o com a guarnició, i mirant de proporcionar diversitat gastronòmica, anant més enllà de les clàssiques opcions de cullera.

A més, es busca potenciar els aliments de proximitat i de temporada, o mesures com eliminar els envasos individuals dels iogurts. També reduir el malbaratament, aspecte que Salvador defensa treballar a taula tot procurant que els infants decideixin quina quantitat menjaran i, en comptes d'obligar a acabar-se el plat com era costum, que de mica en mica aprenguin a ingerir racions ajustades a la seva gana, com ja recull la guia de l’alimentació per a l’etapa escolar i ja es fa en moltes escoles. Per exemple, si l'infant ha de fer només quatre mossegades a una peça de fruita, potser millor donar-n'hi la meitat o una de més petita. Es tracta de "no forçar la ingesta per sobre del que toleren", detalla Salvador, una actitud que ja s'ha demostrat com una aliada per combatre l'obesitat infantil.

"El nostre entorn no té un problema de malnutrició per defecte d'ingesta. Tenim un greu problema de malnutrició per excés", recalca la dietista, i afegeix que, quan es tracta d'introduir novetats al menjador escolar, com ara més llegums, les principals reticències poden venir de l'equip docent o del menjador perquè temen que l'alumnat no s'ho menjarà, però no de les famílies. De totes maneres, com que no estan tan condicionats pel seu bagatge, "els que millor ho accepten són els nens més petits", assegura Tatiana Pérez de Acha, directora de fidelització i RSC de Serunion, empresa que gestiona menjadors escolars. Per evitar el malbaratament dels nous aliments, d'entrada es poden oferir com a guarnició.

Al debat, moderat per la consultora Isabel Coderch (Te lo Sirvo Verde), també hi va participar la xef Nani Moré, fundadora de l'assessoria Menjadors Ecològics, la qual subratlla la necessitat de dur un bon control dels productes i receptes, així com de tenir un bon equipament: hi ha menjadors que passen de l'enciam iceberg en bossa al de tota la vida que cal tallar i no tenen ni una senzilla màquina per centrifugar perquè no quedi aquós. Per la seva banda, Pérez de Acha reivindica que la sostenibilitat va més enllà dels aliments, motiu pel qual Serunion ha engegat iniciatives com instal·lar bidons on els nens aboquen l'aigua que es deixen al got i així veuen quanta es podria haver malbaratat. Després es destina per regar o fregar el terra.