Les paraules són el mitjà a través del qual ens expressem i ens comuniquem. N’hi ha de tot tipus. Algunes són més fàcils d’incorporar al nostre vocabulari i d’altres més difícils, però totes serveixen per representar-nos i definir-nos, a nosaltres mateixos i a la realitat que ens envolta. El poder de la paraula és, per tant, il·limitat i juga un paper clau en la primera infància, aquella en la qual els més petits no només aprenen els colors, els números o els dies de la setmana, sinó que també es descobreixen a ells mateixos i descobreixen el seu entorn, conformen la seva personalitat, aprenen a expressar el que senten, què els agrada o què no, així com a diferenciar entre el que està bé i el que està malament. Tot un aprenentatge en el qual la paraula, que incorporaran des dels primers mesos de vida, ni que sigui d’oïda en forma de cançons i contes, ocuparà un paper valuós, un paper que els dies 25 i 26 de gener va debatre’s en el marc del 5è Word in Education, un congrés internacional organitzat per la Universitat Abat Oliba (UAO) CEU en col·laboració amb la Universitat Jesuïta Ignasiana de Cracòvia (Polònia) i la Universitat de Namur (Bèlgica), i on es van aplegar educadors, psicòlegs, filòsofs, filòlegs i historiadors de l’art. Tots ells van reflexionar sobre el paper del relat com a eix del procés educatiu.

VALORS COL·LECTIUS

“A part del fenomen de la catarsi que es produeix quan s’observen les conseqüències dels actes dels personatges, el nen, a través de la literatura, entra en coneixement de valors col·lectius que consoliden el projecte comunitari de les societats en les quals s’emmarca la trama del relat”, afirma Marcin Kazmierczak, professor de la Universitat Abat Oliba CEU i investigador principal del grup de recerca Família, Educació i Escola Inclusiva de la mateixa universitat. Segons Kazmierczak, el jove lector “s’insereix així no només en un model ètic individual, sinó també en la consciència de la identitat col·lectiva de la comunitat a la qual pertany, tal com afirma MacIntyre”. I encara hi ha més, segons el professor, ja que “s’ha observat que els nens que llegeixen aprenen a tenir una mirada profunda sobre l’altre, sense prejutjar-lo, sabent que darrere de cada persona hi ha un món interior”. Així mateix, els nens lectors “es tornen més empàtics i tolerants cap a la diversitat, un aspecte sobre el qual ha reflexionat Inger Enkvist”.

Els nens que llegeixen aprenen a tenir una mirada profunda sobre l’altre, sense prejutjar-lo, sabent que darrere de cada persona hi ha un món interior

Amb tot, el nom del grup de recerca és tota una declaració d’intencions. I és que, quin paper juga la paraula en el triangle que formen família, educació i escola inclusiva? Per al professor en juga un de “fonamental”, ja que per a l’èxit educatiu del nen “és clau que hi hagi un nivell d’unitat mínim entre els agents educatius, és a dir, la família, l’escola i els actors socials”. De la mateixa manera, continua, “perquè es pugui produir aquesta unitat de criteri ha d’haver-hi una comunicació fluida entre els agents, i aquesta comunicació es produeix a través de l’ús de la paraula”.

CAPACITAT COGNITIVA

L’ús de la paraula és un dels trets distintius de la intel·ligència humana. Per tant, per a Kazmierczak la capacitat de cognició de la realitat que envolta l’educand, així com la seva capacitat d’apreciar el món i encisar-s’hi, depèn en gran mesura del nivell de domini del llenguatge. “Com més ric sigui el llenguatge, més profunda amb ell mateix i amb el món que l’envolta serà la capacitat de cognició de la realitat”, prossegueix, i apunta que “el desenvolupament de la personalitat depèn en bona part del domini del llenguatge”. A títol individual, la capacitat d’expressar de manera profunda les emocions “ajudarà a tenir més autodomini i empatia, així com a compartir emocions i a establir relacions satisfactòries”.

A l’hora de citar de quines eines cal dotar els infants perquè siguin capaços d’interpretar els textos als quals s’enfronten de manera crítica, Kazmierczak insisteix que llegeixin, ja que això “els proporciona riquesa del llenguatge i un coneixement més panoràmic de la realitat humana”, una aportació que, de retruc, “vacuna contra el prejudici i la vulnerabilitat contra discursos filosòfics excloents”.

D’acord amb l’edat de l’infant, el professor insta a introduir-lo en tècniques que “faciliten l’anàlisi satisfactòria i la interpretació més completa d’un text literari”. Una maduresa lingüística fruit de la lectura que, d’altra banda, també permet “un desenvolupament neuronal que activa la imaginació”. I no només això, ja que, tal com conclou l’investigador, “només amb un bon nivell lector-escriptor, vinculat a la comprensió del text, es pot tenir un accés exitós a les altres àrees de coneixement”. I és que, continua, “per resoldre un problema matemàtic o de ciències primer cal entendre la pregunta, i el problema de molts alumnes és que no acaben d’entendre-la”.